Memòria històrica

La Paeria homenatjarà les víctimes lleidatanes de l'Holocaust amb una escultura

L'Ajuntament de Lleida ha recopilat els noms de 45 persones de la capital del Segrià que van ser deportades als camps de concentració nazis

per Redacció, 24 de gener de 2018 a les 15:06 |
Imatge de l'alliberament del camp de Mauthausen | Memorial Mauthausen
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Ajuntament de Lleida commemorarà el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat amb un acte de record i memòria que es durà a terme aquest divendres a la tarda i que consistirà en la col·locació de l'escultura FITA d'Àngel Eroles en un indret situat al carrer Jaume II, entre la passarel·la del Liceu Escolar i el pont de la Universitat.

L'acte s'emmarca en el conveni de col·laboració per realitzar accions de recuperació de la Memòria Democràtica entre la Paeria, el Centre Excursionista de Lleida i Amical de Mauthausen, dins de projecte Stolpersteine. L'Ajuntament de Lleida ha recollit els noms de les 45 persones de Lleida que van ser deportades als camps de concentració nazi a partir de diferents bases de dades. En aquest sentit, la Paeria convida els seus familiars a participar en l'homenatge de divendres.


L'1 de novembre del 2005, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7, en la qual es designava el 27 de gener com a Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat. El 27 de gener del 1945 les tropes soviètiques van alliberar el camp d'extermini nazi més gran, el d'Auschwitz-Birkenau, a Polònia. La resolució condemnava, sense excepcions, qualsevol manifestació d'intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basada en l'origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món.

La data pretén recordar i dignificar totes les víctimes del genocidi en el que van ser assassinades aproximadament 6 milions de persones jueves, 220.000 gitanes, 250.000 persones amb discapacitat mental i física, i 9.000 homosexuals a mans del règim nazi i dels seus col·laboradors. Prop de 9.000 republicans espanyols van ser deportats als camps de concentració i extermini nazis, un 60% dels quals hi van acabar morint. També van ser perseguits un elevat nombre de persones de minories religioses, sobretot Testimonis de
Jehovà.

Els 45 lleidatans deportats als camps de concentració


Segons la recerca duta a terme per la Paeria, els 45 lleidatans que van ser deportats a camps de concentració nazis van ser: Josep Agulló Martí, Ramón Almandí, Josep Baqué Coll, Pedro Barbarroja Sala, Juan Baró Torrent, Miquel Borràs Soler, Antonio Carque Ticó, José Casas Ezequiel, Juan Cascarra Garsaball, Esteve Casteràs Oró, Miquel Casteràs Oró, Carmelo Chaco Palau, Josep Curti Casas, Manuel Elena Hernández, Josep Estrada Fabregat, Juan Fontova Oliver, Felicidad Gassa, Félix Herrero Rubio, Antoni Ibáñez Panandes, Francisco Imbern, Francisco Lacruz Manguillot, Francisco Lacuna Badia, José Larroca Vendrell, Antoni Malpartida Verdaguer, Juan Mayora Murciano, Josep Medina Soler, Domingo Miñano Lozano, Benet Morelló Pinto, Josep Pac Roselló, José Paul Mola, Pere Peregord Martí, Pablo Pinós Abad, José María Piñol Millás, José Rey Oriol, José Rodés Bley, Manolo San Martín Santamaría, José Sari May, Coloma Serós, Miguel Sol, José Teixidó Badia, Julián Toro Borra, Bartolomé Vallés Ponty, Antonio Vidal, Casimiro Vila Saló i Ramón Vitales Cáncer.

 

També hauries de llegir
Fa 246 setmanes

300 lleidatans a l'infern

Participació