Procés català

La CUP posa en dubte que el Suprem sigui competent per jutjar el sumari de rebel·lió

La formació anticapitalista presenta un escrit al Tribunal on denuncia la falta d'imparcialitat | Anna Gabriel i Mireia Boya estan sent investigades per aquest delicte

per Redacció , 18 de gener de 2018 a les 18:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Mireia Boya i Anna Gabriel, exdiputades de la CUP Foto: Adrià Costa


La CUP ha presentat un escrit davant el Tribunal Suprem on exposa els seus arguments per considerar que el Tribunal Suprem no és un òrgan competent per jutjar el cas on s’imputa rebel·lió, entre d'altres, les exdiputades Mireia Boya i Anna Gabriel. Per l'organització independentista, va ser el propi Tribunal Suprem qui el 2014 davant d'una denúncia presentada pel partit UPyD referent al procés participatiu del 9-N per delictes com els que ara s'acusa a diversos polítics i activistes catalans va considerar que fets d'aquest tipus havien de ser processats en instàncies judicials a Catalunya. De fet, a dia d'avui hi ha diversos casos relacionats amb l'1 d'octubre i la darrera legislatura que es troben en discussió en jutjats de Barcelona.


Així, la CUP situa al seu escrit la qüestió d’aquesta alteració dels criteris de competència en el marc del context d’excepció que s’està produint i de "dret penal de l’enemic" que inclou entre els seus trets fonamentals el relaxament de les garanties processals. L’escrit assenyala precisament en la denúncia de la falta de garantia de la imparcialitat i independència del Tribunal Suprem espanyol per diversos motius.

Entre tots aquests, hi situen el fet que el fiscal que va firmar la querella i l'actual fiscal general van ser companys de sala dels magistrats que han de resoldre o que la pròpia Soraya Saez de Santamaría, vicepresidenta del govern espanyol s’hagi autoatribuït directament el resultat de determinades resolucions judicials dictades en el cas vulnerant així de manera flagrant la necessària separació de poders de l’Estat.


Finalment, la CUP ha exposat que aquest plantejament jurídic té una triple voluntat. En primer lloc, aconseguir que la causa contra les militants de la CUP quedi arxivada. En segon lloc denunciar el funcionament poc democràtic de les institucions espanyoles i, per últim, garantir la possibilitat que aquest element pugui ser discutit en instàncies internacionals en el cas que sigui desestimat a l'estat espanyol.

El passat 22 de desembre, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ampliar la causa per rebel·lió, sedició i malversació que instrueix contra el Govern i els 'Jordis' i va incorporar, a més de les diputades cupaires, l'expresident Artur Mas; la secretària general d'ERC i número 2 d'ERC el 21-D, Marta Rovira; la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal; i la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras. Els seus noms apareixen a l'informe entregat per la Guàrdia Civil al jutge Llarena el passat 15 de desembre i estarien dins el comitè estratègic que assenyalava el document EnfoCATs, considerat pel jutge com el full de ruta de l'independentisme.


Per Llarena, tots ells van "idear i conjuminar el procés de ruptura que s'investiga" i considera que van tenir un paper "destacat i principal". Apunta que han aportat "suport polític a l'actuació parlamentària" per portar a terme la declaració d'independència".

Escrit enviat per la CUP al Tribunal Suprem by naciodigital on Scribd

 

Participació