14
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
19:10h
El periodista i escriptor Lluís Foix ha reclamat la necessitat de reivindicar l’orgull de ser pagès, no des d’un sentit de desplaçament social sinó pel fet d’estar ancorat en el món real, que és el món de la creació i de la natura. Aquesta ha estat la lliçó que ha adreçat en el pregó de les festes de Sant Antoni Abat, que ha pronunciat al Saló de Sessions de la Paeria aquest dissabte.
Foix ha començat la seva intervenció assenyalant la importància de l’Horta de Lleida, un territori que no té fronteres delimitades, malgrat saber-se hectàrees, explotacions i habitants, per continuar remarcant la influència que històricament l’Horta ha tingut en la ciutat, davant la qual ha deixat anar el dubte si el desenvolupament de Lleida, amb elements patrimonials com la Seu Vella o l’Estudi General, hauria estat possible sense la seva vinculació.
Per altra part, també ha destacat el valor agrari de l’Horta, que mercès a la seva gran aliada: l’aigua, ha estat signe de riquesa, abundància i prosperitat, a més de convertir-se en el rebost del país. "Estic segur que no passarem mai gana", ha dit.
Un rebost i una importància "que no hem sabut vendre prou bé", segons el periodista, i no només per raons productives, ja que està convençut que els habitants del món rural seran els aristòcrates del futur. Per Foix, està clar que a curt termini el 90% de la població es concentrarà en ciutats on no hi haurà qualitat de vida suficient, plenes de contaminació, que s’allunyaran de la realitat natural.
És en aquest escenari on el pregoner ha demanat que sapiguem valorar què significa viure al costat de la natura i ha reclamat la necessitat de reivindicar una nova pedagogia, que, fugint de la inferioritat, opti per un cert orgull de ser pagès, no des d’un sentit de desplaçament social sinó pel fet d’estar ancorat en el món real, que és el món de la creació i de la natura.
Foix ha començat la seva intervenció assenyalant la importància de l’Horta de Lleida, un territori que no té fronteres delimitades, malgrat saber-se hectàrees, explotacions i habitants, per continuar remarcant la influència que històricament l’Horta ha tingut en la ciutat, davant la qual ha deixat anar el dubte si el desenvolupament de Lleida, amb elements patrimonials com la Seu Vella o l’Estudi General, hauria estat possible sense la seva vinculació.
Per altra part, també ha destacat el valor agrari de l’Horta, que mercès a la seva gran aliada: l’aigua, ha estat signe de riquesa, abundància i prosperitat, a més de convertir-se en el rebost del país. "Estic segur que no passarem mai gana", ha dit.
Un rebost i una importància "que no hem sabut vendre prou bé", segons el periodista, i no només per raons productives, ja que està convençut que els habitants del món rural seran els aristòcrates del futur. Per Foix, està clar que a curt termini el 90% de la població es concentrarà en ciutats on no hi haurà qualitat de vida suficient, plenes de contaminació, que s’allunyaran de la realitat natural.
És en aquest escenari on el pregoner ha demanat que sapiguem valorar què significa viure al costat de la natura i ha reclamat la necessitat de reivindicar una nova pedagogia, que, fugint de la inferioritat, opti per un cert orgull de ser pagès, no des d’un sentit de desplaçament social sinó pel fet d’estar ancorat en el món real, que és el món de la creació i de la natura.