«Privilegis» a la Paeria, cap

Carta de l'alcalde de Lleida sobre el tracte als regidors

per Àngel Ros i Domingo, 7 de gener de 2018 a les 01:30 |
Àngel Ros | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Senyor Àlvar Llobet:

Llegeixo amb sorpresa el seu article on critica "privilegis" dels regidors de la Paeria. Vostè escriu que: "A l'inici de la legislatura, als paers se'ls indica quins seran els "privilegis" que tindran per haver estat escollits per la ciutadania durant quatre anys".


I tot seguit vostè descriu "privilegis". Fa, a més, menció explicita que aquests "privilegis" s'han conegut arran de denúncies públiques de regidors de la Cup, del Comú o de ERC (en diferents graus) que han renunciat als mateixos. I vostè en cita alguns exemples, que fins i tot jo li ampliaré.

Es refereix en primer lloc a passis de Fira de Lleida als que aquests grups renuncien. Quina manera de fer demagògia. És algun privilegi anar a Fira de Lleida? O hauria de ser una obligació per algú que diu que vol treballar per la ciutat? Puc afegir fins i tot: Quants lleidatans paguen per anar a la Fira? La immensa majoria utilitzen els milers d'invitacions que per diferents canals es distribueixen. La Fira es finança del lloguer d'espai als expositors, no de la venda d'entrades. 

Segueixo posant exemples de pura demagògia. A la cavalcada de Reis, els regidors que ho desitgen, així com membres d'entitats associatives, i també des de fa uns anys els funcionaris municipals amb fills entre 0 i 7 anys, són convidats a anar al saló de Plens, i una vegada allí els que volen i hi caben, poden saludar als Reis quan hi pugen, i si volen sortir al balcó, veuen arribar els Reis. Enguany els dos regidors de la Cup em van adreçar una carta renunciant al seu "dret" de sortir al balcó, i demanant transferir-lo a dues persones de col.lectius vulnerables. Els vaig contestar d'immediat que no hi havia cap problema.

Els dos llocs es van convertir al final en 11 nois i noies, que es van situar al balcó de la Paeria a veure la Cavalcada, i crec que van ser tractats amb tot afecte i consideració pel personal i autoritats municipals. Per què considero demagògia aquest cas? perquè la Cup en va fer una nota de premsa, que pel que veig era el seu objectiu real, i aquest col.lectiu d'11 persones podia aconseguir el mateix demanant-ho als organitzadors de la Cavalcada, però en aquest cas, no hi hauria hagut nota de premsa ni "mèrit" de cap partit. 


Puc seguir quasi indefinidament, i ara posaré exemples personals, però que també són d'aplicació a altres regidors. En el seu article vostè cita també com a privilegis, el "dret" o les "entrades gratuites" al Camp d'Esports, al Barris Nord, etc...

En la meva opinió, seria d'aplicació el mateix que a la Fira, i es que hauria de ser obligació dels regidors/es assistir quan puguin a les competicions esportives on juguen equips lleidatans, però ademés, en el meu cas, i també no dubto que en el d'altres regidors/es, pago de la meva butxaca el carnet de soci i el seient corresponent, cosa que  faig a tres clubs: Lleida Esportiu (futbol), Força Lleida (basquet) i Llista (hoquei). Evidenment tinc assignat i pagat el meu seient de tribuna, però ocupo el seient del palco al costat del President del club corresponent, com és la meva obligació institucional. 

Podria seguir amb molts i molts casos i més exemples. En posaré alguns més. Però mentre uns grups facin demagògia i aquesta demagògia es valori en positiu com es fa en el seu article, es menystindrà la funció pública i representativa, les obligacions seràn trameses com a privilegis i aquests grups que usen la demagògia tindran, a més, una excusa per no treballar pels ciutadans. Perquè certament els veig poc a les fires, als actes al Saló de Plens o als pavellons i Camps d'Esports, però també és cert que els veig poc (quasi mai!), quan hi ha incendis a la nit o qualsevol esdeveniment dur o dificil, que de moment ningú considera privilegi. 

Acabo posant alguns exemples més que vostè cita en el seu article. No recordo litografies entregades a regidors. Sí que aquest any el regal institucional l'han rebut unes 500 persones, i els regidors entre ells. El regal era un llibre de poesia. Alguns grups l'han tornat i altres l'han regalat a qui han volgut, i una majoria l'ha acceptat amb afecte. Respecto totes les opinions, pero jo no considero elogiós, com de fet fa en el seu article, retornar un llibre de poesia de Màrius Torres, comentat per 36 poetes catalans, que ha tingut un cost per l'Ajuntament de l'ordre de 10 euros, però que té un valor sentimental infinitament superior. 

Pel que fa a dinars, entrades a espectacles, etc... no em consten regals a regidors pel fet de ser regidors, i si en algun acte, algun regidor ha d'assistir, és perquè es requereix la representació municipal oficial, i fins i tot en aquests casos, en moltes ocasions el seu grup municipal paga les despeses corresponents. 

"Privilegis" cap, senyor Llobet. Feina els que la volen fer, molta. 

Gràcies i Bon Any.  

 

Participació