05
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
17:41h
El recurs de cassació i el recurs extraordinari per infracció processal que la Generalitat ha presentat aquest dijous davant el Tribunal Suprem (TS) contra la sentència de l'Audiència Provincial d'Osca del passat 30 de novembre que ratificava l'ordre de trasllat dels béns de Lleida a Sixena demana l'anul·lació d'aquesta sentència per diverses incongruències, errors i vulneració de normes essencials, entre d'altres.
Segons els recursos, la Generalitat considera que la principal pretensió de la Diputació General de l'Aragó i de l'Ajuntament de Sixena en demanar la nul·litat dels contractes de compravendes de 1983 i 1992 era aconseguir el trasllat a l'Aragó dels béns.
La Generalitat considera que es tracta de la mateixa pretensió que el 2012 va donar lloc a un conflicte de competència, resolt a favor de la Generalitat pel Tribunal Constitucional (TC): "Es tracta d'una qüestió de competència estatutària i administrativa a favor de la Generalitat ja solucionada pel TC".
La Generalitat ha demanat que es reposin les actuacions al moment immediatament anterior a la providència del 30 de novembre de 2017 perquè, "sense dilació, el President del tribunal d'apel·lació dicti una nova providència assenyalant dia i hora per a la deliberació, votació i decisió del present assumpte i continuï el procediment pels seus tràmits fins al dictat d'una nova sentència". En el recurs, també considera que la sentència recorreguda va patir incongruència omisiva, "per no donar absolutament cap resposta a les al·legacions novena i desena del recurs d'apel·lació de la Generalitat".
Així mateix, la defensa considera que, la inclusió en el procés de les Reverendes Santjoanistes del Monestir de Valldoreix i del MNAC no ha obeït a la decisió del demandant Diputació General de l'Aragó, "sinó a les reiterades peticions de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena", s'han vulnerat de manera greu normes essencials del procediment civil en donar entrada en el procés com demandats a qui no ho han estat pel demandant.
El recurs lamenta que ningú ha dirigit en cap moment cap pretensió contra el MNAC: "No ho va fer la Diputació General d'Aragó en la seva demanda, ni tampoc l'Ajuntament de Vilanova de Sixena en el seu escrit d'intervenció processal. Tampoc el Jutjat, que naturalment no pot realitzar una actuació d'aquestes característiques", deixant com conseqüència que el MNAC ha estat condemnat sense que ningú l'hagi demanat.
Nul·litat del contracte
Com a cinquè motiu, la Generalitat creu que la sentència recorreguda incorre en incongruència 'ultra petita' en declarar la nul·litat d'un contracte, celebrat en 1994 entre la Generalitat de Catalunya i el MNAC, que no havia estat sol·licitat per la demandant, "per la qual cosa procedeix l'anul·lació d'aquest pronunciament, sense perjudici de les accions que si escau pugui exercir qui es consideri perjudicat per tal contracte en la via processal corresponent".
També, la Generalitat creu que la sentència recorreguda ha incorregut en un error palès de valoració de la prova en considerar provat que la declaració com a Monument Nacional del Monestir de Sixena, feta per la Reial Ordre de 23 de març de 1923, comprenia en el seu si els béns objecte dels contractes impugnats.
"En primer lloc, la sentència erra en afirmar que els béns controvertits figuren expressament esmentats a la declaració del Monestir de Sixena com a Monument Nacional perquè ja s'ha constatat que no és així", assegura, i afegeix que no existeix cap prova demostrativa que, al moment en què es va produir aquesta declaració tals béns es trobaven al Monestir o calia pensar que formaven part d'ell.
Quant al recurs de cassació, la Generalitat ha apuntat que l'Ajuntament de Vilanova de Sixena manca de legitimació activa per exercitar l'acció de declaració de nul·litat de ple dret dels contractes impugnats, i que el contracte de 17 de desembre de 1992 no infringeix cap norma prohibitiva o imperativa de la LPHE ni del seu reglament, mentre que la sentència recorreguda infringeix l'article 6.3 CC quan ho aplica per declarar la nul·litat d'aquest contracte.
Segons els recursos, la Generalitat considera que la principal pretensió de la Diputació General de l'Aragó i de l'Ajuntament de Sixena en demanar la nul·litat dels contractes de compravendes de 1983 i 1992 era aconseguir el trasllat a l'Aragó dels béns.
La Generalitat considera que es tracta de la mateixa pretensió que el 2012 va donar lloc a un conflicte de competència, resolt a favor de la Generalitat pel Tribunal Constitucional (TC): "Es tracta d'una qüestió de competència estatutària i administrativa a favor de la Generalitat ja solucionada pel TC".
La Generalitat ha demanat que es reposin les actuacions al moment immediatament anterior a la providència del 30 de novembre de 2017 perquè, "sense dilació, el President del tribunal d'apel·lació dicti una nova providència assenyalant dia i hora per a la deliberació, votació i decisió del present assumpte i continuï el procediment pels seus tràmits fins al dictat d'una nova sentència". En el recurs, també considera que la sentència recorreguda va patir incongruència omisiva, "per no donar absolutament cap resposta a les al·legacions novena i desena del recurs d'apel·lació de la Generalitat".
Així mateix, la defensa considera que, la inclusió en el procés de les Reverendes Santjoanistes del Monestir de Valldoreix i del MNAC no ha obeït a la decisió del demandant Diputació General de l'Aragó, "sinó a les reiterades peticions de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena", s'han vulnerat de manera greu normes essencials del procediment civil en donar entrada en el procés com demandats a qui no ho han estat pel demandant.
El recurs lamenta que ningú ha dirigit en cap moment cap pretensió contra el MNAC: "No ho va fer la Diputació General d'Aragó en la seva demanda, ni tampoc l'Ajuntament de Vilanova de Sixena en el seu escrit d'intervenció processal. Tampoc el Jutjat, que naturalment no pot realitzar una actuació d'aquestes característiques", deixant com conseqüència que el MNAC ha estat condemnat sense que ningú l'hagi demanat.
Nul·litat del contracte
Com a cinquè motiu, la Generalitat creu que la sentència recorreguda incorre en incongruència 'ultra petita' en declarar la nul·litat d'un contracte, celebrat en 1994 entre la Generalitat de Catalunya i el MNAC, que no havia estat sol·licitat per la demandant, "per la qual cosa procedeix l'anul·lació d'aquest pronunciament, sense perjudici de les accions que si escau pugui exercir qui es consideri perjudicat per tal contracte en la via processal corresponent".
També, la Generalitat creu que la sentència recorreguda ha incorregut en un error palès de valoració de la prova en considerar provat que la declaració com a Monument Nacional del Monestir de Sixena, feta per la Reial Ordre de 23 de març de 1923, comprenia en el seu si els béns objecte dels contractes impugnats.
"En primer lloc, la sentència erra en afirmar que els béns controvertits figuren expressament esmentats a la declaració del Monestir de Sixena com a Monument Nacional perquè ja s'ha constatat que no és així", assegura, i afegeix que no existeix cap prova demostrativa que, al moment en què es va produir aquesta declaració tals béns es trobaven al Monestir o calia pensar que formaven part d'ell.
Quant al recurs de cassació, la Generalitat ha apuntat que l'Ajuntament de Vilanova de Sixena manca de legitimació activa per exercitar l'acció de declaració de nul·litat de ple dret dels contractes impugnats, i que el contracte de 17 de desembre de 1992 no infringeix cap norma prohibitiva o imperativa de la LPHE ni del seu reglament, mentre que la sentència recorreguda infringeix l'article 6.3 CC quan ho aplica per declarar la nul·litat d'aquest contracte.