05
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
9:50h
El nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lleida pels pròxims 15 anys impulsarà la inversió al Centre Històric, la rehabilitació d'habitatges, els pisos de protecció oficial i el mercat del lloguer. Segons un comunicat de la paeria, el document ordena el model comercial i industrial de la ciutat i preveu una xarxa ferroviària de transport públic de proximitat. A més, "promourà una nova regulació de l'Horta més flexible i dinàmica, que facilitarà l'augment de la competitivitat de les explotacions agràries i la protecció del medi natural, així com la creació d'una Ronda Verda al voltant de la ciutat".
El nou POUM preveu que la ciutat arribarà en 15 anys a tenir entre 160.000 i 180.000 habitants, però limitarà el creixement de nous sectors urbans fins que no s'esgoti la major part del potencial de 25.000 habitatges que hi ha en zones consolidades, per tal de relligar millor la ciutat.
El projecte es durà a una comissió extraordinària al febrer a l'aprovació inicial del ple per tal que pugui ser aprovat de formar provisional al juny. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el tinent d'alcalde i regidor de Promoció i Gestió de l'Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, han presentat el document, que defineix la Lleida dels pròxims 15 anys, "apostant per una ciutat compacta i sostenible, que impulsa l'activitat econòmica i la qualitat de vida i protegeix millor el seu patrimoni". El nou POUM, ha explicat Ros, "aprofundeix els aspectes que ja preveia l'avenç d'aquest pla, aprovat l'octubre de 2014, i incorpora 35 propostes de les 80 presentades durant el llarg procés de participació, que ha comptat amb un total de 26 presentacions públiques".
El pla dóna resposta al creixement demogràfic previst, que es situa, segons un estudi elaborat per la UdL, en una forquilla de 160.000 a 180.000 habitants, que requeriran entre 12.000 i 18.000 nous habitatges (de 800 a 1.200 a l'any). Per fer-ho possible, s'ha volgut optar per aprofitar el sòl urbà ja disponible evitant en la mesura del possible requalificar nous terrenys rústics que facin créixer la trama urbana en detriment de l'Horta, per tal de relligar millor la ciutat i fer-la més sostenible i eficient en la prestació de serveis. "Fem una aposta pel centre on hi ha suficients espais buits, el que ens permetrà augmentar la cohesió urbana", ha assegurat l'alcalde, que també ha destacat que Lleida tindrà "una de les ràtios de zones verdes i equipaments més altes d'Europa".
Lleida vol protegir millor el seu patrimoni i per aquest motiu el Catàleg de Béns Protegits que incorpora el POUM veurà incrementat el seu abast, tant en nombre d'espais inventariats com en el detall de les fitxes. Així es passa de 150 a 506 elements, dels quals 279 són nous i uns altres 72 són subdivisions dels actuals (per exemple en la zona del Turó de la Seu Vella). S'introdueixen a més noves qualificacions de Béns Ambientals i Paisatgístics i Béns Naturals a protegir.
Un tramvia per oferir transport públic de proximitat
Per últim, el nou POUM també defineix noves vies de comunicacions, com una carretera que aprofiti el traçat del Camí de Montcada per millorar l'accés a l'autovia A-14 i una altra que potenciarà el Camí de la Mariola com accés a la variant nord. Pel que fa a l'àmbit ferroviari, es preveu aprofitar la xarxa actual instal·lant nous baixadors que en el futur han de permetre oferir serveis de transport públic de proximitat en forma de tramvia o similars sense necessitat de desplegar noves vies.
El nou POUM preveu que la ciutat arribarà en 15 anys a tenir entre 160.000 i 180.000 habitants, però limitarà el creixement de nous sectors urbans fins que no s'esgoti la major part del potencial de 25.000 habitatges que hi ha en zones consolidades, per tal de relligar millor la ciutat.
El projecte es durà a una comissió extraordinària al febrer a l'aprovació inicial del ple per tal que pugui ser aprovat de formar provisional al juny. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el tinent d'alcalde i regidor de Promoció i Gestió de l'Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, han presentat el document, que defineix la Lleida dels pròxims 15 anys, "apostant per una ciutat compacta i sostenible, que impulsa l'activitat econòmica i la qualitat de vida i protegeix millor el seu patrimoni". El nou POUM, ha explicat Ros, "aprofundeix els aspectes que ja preveia l'avenç d'aquest pla, aprovat l'octubre de 2014, i incorpora 35 propostes de les 80 presentades durant el llarg procés de participació, que ha comptat amb un total de 26 presentacions públiques".
El pla dóna resposta al creixement demogràfic previst, que es situa, segons un estudi elaborat per la UdL, en una forquilla de 160.000 a 180.000 habitants, que requeriran entre 12.000 i 18.000 nous habitatges (de 800 a 1.200 a l'any). Per fer-ho possible, s'ha volgut optar per aprofitar el sòl urbà ja disponible evitant en la mesura del possible requalificar nous terrenys rústics que facin créixer la trama urbana en detriment de l'Horta, per tal de relligar millor la ciutat i fer-la més sostenible i eficient en la prestació de serveis. "Fem una aposta pel centre on hi ha suficients espais buits, el que ens permetrà augmentar la cohesió urbana", ha assegurat l'alcalde, que també ha destacat que Lleida tindrà "una de les ràtios de zones verdes i equipaments més altes d'Europa".
Lleida vol protegir millor el seu patrimoni i per aquest motiu el Catàleg de Béns Protegits que incorpora el POUM veurà incrementat el seu abast, tant en nombre d'espais inventariats com en el detall de les fitxes. Així es passa de 150 a 506 elements, dels quals 279 són nous i uns altres 72 són subdivisions dels actuals (per exemple en la zona del Turó de la Seu Vella). S'introdueixen a més noves qualificacions de Béns Ambientals i Paisatgístics i Béns Naturals a protegir.
Un tramvia per oferir transport públic de proximitat
Per últim, el nou POUM també defineix noves vies de comunicacions, com una carretera que aprofiti el traçat del Camí de Montcada per millorar l'accés a l'autovia A-14 i una altra que potenciarà el Camí de la Mariola com accés a la variant nord. Pel que fa a l'àmbit ferroviari, es preveu aprofitar la xarxa actual instal·lant nous baixadors que en el futur han de permetre oferir serveis de transport públic de proximitat en forma de tramvia o similars sense necessitat de desplegar noves vies.