04
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
10:31h
El president del Govern aragonès, Javier Lambán, ha qualificat de "desalentador" que el Govern central "s'hagi posicionat sempre amb la Generalitat de Catalunya i en contra d'Aragó" en el litigi dels béns de Sixena.
En declaracions als mitjans de comunicació a Osca, Lambán ha assegurat que, com a aragonès i president de la Comunitat, lamenta "molt" que el Govern d'Espanya "més que actuar com el Govern de tots estigui actuant com el Govern d'una part d'Espanya contra una altra part d'Espanya". El president aragonés ha assenyalat que tant l'Executiu aragonès, com la seva comunitat autònoma han acreditat "la seva lleialtat constitucional d'una manera exemplar" i per això "resulta força desalentador" que el Govern central, en aquesta qüestió, "s'hagi posicionat des de sempre, des del principi, amb Catalunya, amb la Generalitat" i "ni tan sols hagi estat neutral".
El president aragonès ha recordat que recentment el secretari d'Estat encarregat de gestionar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya "va retreure al Govern d'Aragó que hagi exigit el compliment de la sentència" que exigia la devolució dels béns de Sixena a Aragó.
A més, el ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, en qualitat de conseller de Cultura, "s'ha negat a complir la sentència" i el Govern d'Aragó "ha hagut de requerir l'ús de les forces d'ordre públic per portar els béns", ha relatat Lambán. Ha afegit que, ara, Méndez de Vigo "perfectament podria haver-se estalviat el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem i, no obstant això, persisteix en aquesta actitud de posicionés al costat de la Generalitat i contra Aragó".
Lambán s'ha referit així a l'anunci de la Generalitat catalana, que presentarà davant el Tribunal Suprem dos recursos pels béns de Sixena, un de cassació i un altre extraordinari per infracció processal. Méndez de Vigo ha autoritzat la presentació d'aquests recursos "en respecte a les garanties i drets processals que estableix" el sistema jurídic espanyol i amb la finalitat d'evitar que la Generalitat catalana pugui recórrer el procés davant el Tribunal Constitucional al·legant "indefensió", han indicat les mateixes fonts.
En declaracions als mitjans de comunicació a Osca, Lambán ha assegurat que, com a aragonès i president de la Comunitat, lamenta "molt" que el Govern d'Espanya "més que actuar com el Govern de tots estigui actuant com el Govern d'una part d'Espanya contra una altra part d'Espanya". El president aragonés ha assenyalat que tant l'Executiu aragonès, com la seva comunitat autònoma han acreditat "la seva lleialtat constitucional d'una manera exemplar" i per això "resulta força desalentador" que el Govern central, en aquesta qüestió, "s'hagi posicionat des de sempre, des del principi, amb Catalunya, amb la Generalitat" i "ni tan sols hagi estat neutral".
El president aragonès ha recordat que recentment el secretari d'Estat encarregat de gestionar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya "va retreure al Govern d'Aragó que hagi exigit el compliment de la sentència" que exigia la devolució dels béns de Sixena a Aragó.
A més, el ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, en qualitat de conseller de Cultura, "s'ha negat a complir la sentència" i el Govern d'Aragó "ha hagut de requerir l'ús de les forces d'ordre públic per portar els béns", ha relatat Lambán. Ha afegit que, ara, Méndez de Vigo "perfectament podria haver-se estalviat el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem i, no obstant això, persisteix en aquesta actitud de posicionés al costat de la Generalitat i contra Aragó".
Lambán s'ha referit així a l'anunci de la Generalitat catalana, que presentarà davant el Tribunal Suprem dos recursos pels béns de Sixena, un de cassació i un altre extraordinari per infracció processal. Méndez de Vigo ha autoritzat la presentació d'aquests recursos "en respecte a les garanties i drets processals que estableix" el sistema jurídic espanyol i amb la finalitat d'evitar que la Generalitat catalana pugui recórrer el procés davant el Tribunal Constitucional al·legant "indefensió", han indicat les mateixes fonts.