29
de desembre
del
2017
Actualitzat
a la
13:09h
- Màrius Torres va nàixer un 30 d'agost del 1910 a Lleida. Fill del diputat al Parlament, Humbert Torres, i germà de Víctor Torres, destacat polític d'ERC
- Els seus anys d'infantesa i adolescència els va passar a Lleida. El Liceu Escolar i l'Institut General i Tècnic van ser els dos centres on va estudiar Torres, que des de ben jove es va interessar per la literatura.
- Seguint la tradició familiar, el lleidatà va anar a Barcelona a estudiar medicina, i es va especialitzar en malalties de l'aparell digestiu.
- Durant l'etapa d'estudiant escriu la seva primera i única comèdia, amb el títol "Un fantasma com n'hi ha pocs", que els seus cosins presenten entre els anys 1933 i 1936 al certamen literari Ignasi Iglésias, sense fortuna.
- L'any 1935 la seva vida canviarà per sempre. Torres contreu una infecció gripal que es complica greument. Cap a finals d'any ha d'ingressar al sanatori antituberculós de Puigdolena on pràcticament passarà la resta de la seva vida. En aquest centre coneix Mercè Figueres, coneguda en els seus poemes com a Mahalta.
- A Puigdolena també rep sovint la visita de l'escriptor Joan Sales amb qui es crea una amistat basada, sobretot, en aspectes literaris i intel·lectuals. El 1976, Sales publica les "Cartes a Màrius Torres", escrites entre 1936 i 1941.
- Durant els primers anys de la Guerra Civil escriu per a la revista L'Ideal de Lleida amb el pseudònim "Gregori Sastre", i redacta un diari on hi reflexiona sobre la Guerra Civil i altres temes de caire literari, artístic i musical. Durant aquests anys escriu també molta poesia.
- El 1940 el seu estat de salut empitjora i ha de romandre enllitat. Al cap d'un parell d'anys es trasllada al Mas Blanc, a prop del sanatori, i inicia estudis d'harmonia amb l'objectiu de musicar alguns dels seus poemes.
- Torres no va poder acabar aquest projecte, perquè un 29 de desembre de 1942, només amb 30 anys, mor a Puigdolena. Les seves despulles resten al cementiri de Sant Quirze Safaja.
- La seva producció literària està molt marcada pels esdeveniments personals i els avatars públics i polítics. Alguns dels seus poemes més coneguts són "Dolç àngel de la mort", "La ciutat llunyana", "Cançó a Mahalta" o "Lorelei".
- Els seus anys d'infantesa i adolescència els va passar a Lleida. El Liceu Escolar i l'Institut General i Tècnic van ser els dos centres on va estudiar Torres, que des de ben jove es va interessar per la literatura.
- Seguint la tradició familiar, el lleidatà va anar a Barcelona a estudiar medicina, i es va especialitzar en malalties de l'aparell digestiu.
- Durant l'etapa d'estudiant escriu la seva primera i única comèdia, amb el títol "Un fantasma com n'hi ha pocs", que els seus cosins presenten entre els anys 1933 i 1936 al certamen literari Ignasi Iglésias, sense fortuna.
- L'any 1935 la seva vida canviarà per sempre. Torres contreu una infecció gripal que es complica greument. Cap a finals d'any ha d'ingressar al sanatori antituberculós de Puigdolena on pràcticament passarà la resta de la seva vida. En aquest centre coneix Mercè Figueres, coneguda en els seus poemes com a Mahalta.
- A Puigdolena també rep sovint la visita de l'escriptor Joan Sales amb qui es crea una amistat basada, sobretot, en aspectes literaris i intel·lectuals. El 1976, Sales publica les "Cartes a Màrius Torres", escrites entre 1936 i 1941.
- Durant els primers anys de la Guerra Civil escriu per a la revista L'Ideal de Lleida amb el pseudònim "Gregori Sastre", i redacta un diari on hi reflexiona sobre la Guerra Civil i altres temes de caire literari, artístic i musical. Durant aquests anys escriu també molta poesia.
- El 1940 el seu estat de salut empitjora i ha de romandre enllitat. Al cap d'un parell d'anys es trasllada al Mas Blanc, a prop del sanatori, i inicia estudis d'harmonia amb l'objectiu de musicar alguns dels seus poemes.
- Torres no va poder acabar aquest projecte, perquè un 29 de desembre de 1942, només amb 30 anys, mor a Puigdolena. Les seves despulles resten al cementiri de Sant Quirze Safaja.
- La seva producció literària està molt marcada pels esdeveniments personals i els avatars públics i polítics. Alguns dels seus poemes més coneguts són "Dolç àngel de la mort", "La ciutat llunyana", "Cançó a Mahalta" o "Lorelei".