Divendres passat va tenir lloc a la sala d'actes de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell la presentació dels principals bioindicadors dels espais naturals del municipi, a càrrec del naturalista urgellenc Jordi Dalmau.
En la presentació, el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de la Seu, Miquel Caminal, va remarcar que el seguiment de diverses espècies o de grups faunístics o florístics, anomenats bioindicadors, té com a objectiu determinar en quin estat ambiental es troben els diversos ecosistemes del municipi.
En total s’han analitzat 15 bioindicadors, d’entre els quals es pot destacar el seguiment d’amfibis, de la vegetació de ribera, un cens hivernal de milà reial o de llúdriga, entre d’altres. Dels 15 bioindicadors establerts, 4 són botànics i 11 faunístics.
L’any 2008 va ser el primer en què se’n va fer el seguiment, al qual s’ha donat continuïtat fins enguany. Amb els anys, la repetició dels mètodes de seguiment permetrà detectar canvis i tendències en els ecosistemes del municipi, i permetrà incidir-hi per millorar-ne l’estat de conservació.
Riu Segre
Aquests estudis s'han portat a terme en quatre zones on es concentren bona part dels bioindicadors com són els rius Valira i Segre, el Pla de les Forques i el Pla de Benavarre. Concretament, el riu Segre és el medi natural del municipi que suporta una major pressió de diferents usos antròpics i alhora és el que acull una major biodiversitat i on s'hi concentren nombrosos esforços de monitoratge.
Recordem que el programa de seguiment dels principals ecosistemes de la Seu és una de les accions prioritàries incloses dins el Pla d'Acció de l'Agenda 21 Local, la qual és un dels instruments que disposa la Seu per tendir cap a la sostenibilitat.
Amb aquest programa, la Seu d'Urgell se situa a l'avantguarda de la recerca biològica municipal dels Països Catalans, especialment entre els de la seva mida geogràfica i demogràfica.
Tanmateix, el naturalista Jordi Dalmau va voler subratllar en el final d'aquesta presentació dels bioindicadors del municipi que “tots aquests resultats tenen un marcat caire provisional, atès que amb tres anys encara no se'n poden treure tendències fermes”. “Per tant, va afegir Dalmau, la continuïtat a llarg termini d'aquest programa és fonamental perquè sigui útil”.