21
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
16:15h
La Guàrdia Civil considera delicte de rebel·lió les manifestacions de la Diada. Així ho reflecteix l'atestat policial, al qual ha tingut accés NacióDigital, que apunta a una trentena de dirigents independentistes -entre ells Marta Rovira, Anna Gabriel, Artur Mas, Mireia Boya, Carles Viver Pi-Sunyer, Agustí Alcoberro, a més dels membres del Govern- i els atribueix la responsabilitat d'haver dissenyat, dirigit i controlat un pla per arribar a declarar la independència de Catalunya. Aquesta informació s'ha conegut aquest mateix dijous 21 de desembre, jornada electoral al país.
El document ha estat entregat ja al magistrat que instrueix la causa contra el Govern i els "Jordis" al Suprem, Pablo Llarena. El passat 11 de desembre, el jutge del Suprem va demanar nombrosa informació a la Guàrdia Civil per començar a instruir. Entre els informes sol·licitats, volia informació individualitzada dels membres de l'anomenat "comitè estratègic per a la independència" (inclòs al document "EnfoCATs") i quin paper havien jugat en la consecució de la declaració d'independència. En aquell moment, el magistrat no assenyalava ningú però l'informe de la Guàrdia Civil –de 560 pàgines- ja posa noms i cognoms a persones que creu que han treballat de manera concertada amb l'objectiu d'assolir la independència. Quan Llarena estudiï la informació, podria sol·licitar noves citacions i/o imputacions.
L'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, ha confirmat que s'ha notificat a les parts aquest informe, on la Guàrdia Civil inclou dins del delicte de rebel·lió informació sobre les manifestacions organitzades per les entitats sobiranistes els darrers 11 de setembre. Concretament, des del passat 2012.
Tot i que a les diligències del Suprem no sortia cap nom, l'informe de la policia judicial sí apunta quins serien els integrants del "comitè estratègic" que apareix al document "EnfoCATs", trobat a casa del número 2 de la conselleria d'Economia.
Segons ha confirmat l'advocat, entre els nombrosos noms que apareixen també s'apunta a la 2 dels republicans, Marta Rovira, l'expresident Artur Mas i la portaveu de la CUP al Parlament durant el darrer mandat, Anna Gabriel, a banda de "moltes altres persones". També ha confirmat que apareixen noms de l'antiga directiva de l'Associació de Municipis per a la Independència i també de l'actual.
El jutge Llarena haurà d'estudiar detalladament la informació aportada per la Guàrdia Civil i podria decidir, en base a aquest informe, fer noves citacions i/o imputacions en la causa oberta contra el Govern i els "Jordis".
El magistrat també havia sol·licitat a la Guàrdia Civil "elements objectius" per determinar si s'havien desviat fons púbics a fins independentistes, que s'identifiquin els responsables dels comitès de defensa de la república i del referèndum i també que s'informi de tots els actes "d'agressió, danys o greu resistència". A les diligències també reclamava nombrosa informació al jutjat 13 de Barcelona.
L'informe s'ha entregat al Tribunal Suprem coincidint amb les eleccions a Catalunya.
.jpg)
Entre els assenyalats per la Guàrdia Civil, que ha filtrat el document just el dia de les eleccions, també hi apareixen Joan Tarda, Gabriel Rufián, Neus Munté, Lluís Llach i Albano Dante Fachin, entre d'altres, per la seva participació en la manifestació davant la seu del Departament d'Economia.Els ha costat dir-ho però al final ho han fet: segons la policia les manis de la Diada són part del delicte de rebel.lió (pàgines 81 i ss. de atestat 101743-0112).
— Andreu Van den Eynde (@eyndePenal) 21 de desembre de 2017
Fragment de l'atestat de la Guàrdia Civil al qual ha tingut accés NacióDigital
El document ha estat entregat ja al magistrat que instrueix la causa contra el Govern i els "Jordis" al Suprem, Pablo Llarena. El passat 11 de desembre, el jutge del Suprem va demanar nombrosa informació a la Guàrdia Civil per començar a instruir. Entre els informes sol·licitats, volia informació individualitzada dels membres de l'anomenat "comitè estratègic per a la independència" (inclòs al document "EnfoCATs") i quin paper havien jugat en la consecució de la declaració d'independència. En aquell moment, el magistrat no assenyalava ningú però l'informe de la Guàrdia Civil –de 560 pàgines- ja posa noms i cognoms a persones que creu que han treballat de manera concertada amb l'objectiu d'assolir la independència. Quan Llarena estudiï la informació, podria sol·licitar noves citacions i/o imputacions.
L'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, ha confirmat que s'ha notificat a les parts aquest informe, on la Guàrdia Civil inclou dins del delicte de rebel·lió informació sobre les manifestacions organitzades per les entitats sobiranistes els darrers 11 de setembre. Concretament, des del passat 2012.
Tot i que a les diligències del Suprem no sortia cap nom, l'informe de la policia judicial sí apunta quins serien els integrants del "comitè estratègic" que apareix al document "EnfoCATs", trobat a casa del número 2 de la conselleria d'Economia.
Segons ha confirmat l'advocat, entre els nombrosos noms que apareixen també s'apunta a la 2 dels republicans, Marta Rovira, l'expresident Artur Mas i la portaveu de la CUP al Parlament durant el darrer mandat, Anna Gabriel, a banda de "moltes altres persones". També ha confirmat que apareixen noms de l'antiga directiva de l'Associació de Municipis per a la Independència i també de l'actual.
El jutge Llarena haurà d'estudiar detalladament la informació aportada per la Guàrdia Civil i podria decidir, en base a aquest informe, fer noves citacions i/o imputacions en la causa oberta contra el Govern i els "Jordis".
El magistrat també havia sol·licitat a la Guàrdia Civil "elements objectius" per determinar si s'havien desviat fons púbics a fins independentistes, que s'identifiquin els responsables dels comitès de defensa de la república i del referèndum i també que s'informi de tots els actes "d'agressió, danys o greu resistència". A les diligències també reclamava nombrosa informació al jutjat 13 de Barcelona.
L'informe s'ha entregat al Tribunal Suprem coincidint amb les eleccions a Catalunya.
La manifestació de la Diada. Foto: ANC