Discriminació

Denuncien discriminació a famílies homoparentals en dues escoles de Lleida

La plataforma Colors de Ponent ha rebut tres queixes aquest any

| 16/12/2017 a les 16:18h
Arxivat a: Societat, discriminació, escoles, Colors de Ponent, homoparentals
El col·lectiu LGTBI Colors de Ponent ja ha rebut aquest curs les queixes de tres famílies homoparentals que s'han sentit discriminades en dos centres educatius de Lleida. En concret, han mostrat el seu malestar pel fet que en exercicis plantejats a l'aula el model de família presentat als alumnes era el d'un pare i una mare, home i dona, sense tenir en compte que tots dos progenitors poden ser del mateix gènere.

Precisament l'entitat i l'Ajuntament organitzen aquest dissabte un congrés que reivindica la diversitat sexual i de gènere amb uns 150 inscrits i ponents de primer nivell com el sacerdot i teòleg polonès Krzysztof Charamsa, que va ser membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe del Vaticà i expulsat de la Santa Seu el 2015 després de fer pública la seva homosexualitat. Es tracta de l'11è Congrés de Convivència a la Ciutat, que se centra en el dret a la no discriminació per orientació sexual i identitat de gènere en tots els àmbits, des de l'educació a la salut passant pel món laboral o la llibertat religiosa.
 
La presidenta de Colors de Ponent, Sandra Castro, ha revelat la dada de les queixes rebudes en només tres mesos de curs per famílies homoparentals de Lleida per exemplificar que la discriminació continua encara massa present a les aules, on si el model de família que es presenta és exclusiu de pare i mare els infants que són fills de dues persones del mateix gènere se senten exclosos. "Si els mestres saben que tenen famílies diverses a l'aula el plantejament ha de ser inclusiu", afirma.

Segons Castro, signes discriminatoris com aquests passen a les escoles però també en molts altres àmbits. "És una discriminació a vegades simbòlica i inconscient i altres vegades totalment voluntària, però està clar que cal treballar-hi molt perquè hi ha molts prejudicis derivats del desconeixement", assegura. I insisteix que aquesta és una lluita que "no s'ha de veure com una cosa aïlla que afecta a determinades persones i prou sinó que ha d'implicar tothom". És per això que el congrés reflexiona sobre com garantir la no-discriminació des d'altres drets com la salut, l'educació o l'atenció integral.

El tinent d'alcalde i regidor de Participació Ciutadana, Drets Civils i Cooperació, Joan Gómez, ha destacat que el congrés "vol evidenciar la pluralitat de vivències de gènere i sexuals que hi ha a la nostra societat; normalitzar aquesta situació ens farà a tots més iguals i més inclusius".

A la sessió matinal el politòleg i activista trans Viktor Navarro, ha abordat la qüestió des del punt de vista ideològic i ha posat de manifest que "mantenir els patrons de gènere és una estratègia central del capitalisme per mantenir l'estatus quo" alhora que "la divisió sexual del treball és una garantia per la reproducció del sistema". Per això ha fet una crida a "sortir dels automatismes" i qüestionar-se els rols de gènere.

A migdia han començat tallers simultanis sobre diferents drets vinculats a la diversitat sexual i de gènere. El relacionat amb la salut l'ha dirigit la doctora Rosa Almirall, directora del programa Trànsit especialitzat en la salut de les persones transsexuals. Almirall ha dit que "si la salut és un dret de totes les persones, també de les trans, cal aconseguir que tots els professionals puguin tenir un tracte no discriminatori cap a elles i coneixements suficients perquè puguin acompanyar-les en els seus processos". I ha admès, en aquest sentit, que "encara hi ha molt desconeixement".

Miquel Missé, sociòleg, escriptor i activista trans, ha dirigit el taller sobre dret a l'educació i ha assegurat que "el principal objectiu és superar la idea que els aspectes relacionats amb la diversitat sexual i de gènere interessen només al col·lectiu LGTBI, ja que els heterosexuals també tenen molt a reflexionar-hi".

La sessió de la tarda arrencarà a les quatre amb un espai de reflexió interreligiós, amb tres persones gais, una catòlica, una protestant evangèlica i una musulmana, que explicaran i dialogaran sobre la seva experiència de convivència entre la seva orientació sexual i la seva confessió religiosa. En concret hi participaran Krzysztof Charamsa, tèoleg polonès acomiadat del Vaticà quan va fer públic que era homosexual; el també teòleg evangèlic Carlos Osma i Diana Al-Rahmoun Font, filòloga i investigadora síriocatalana.

Tancarà la jornada una conferència titulada ‘El devenir público del cuerpo queer’, que oferirà una xerrada sobre aquesta perspectiva que vol trencar fronteres sobre el binarisme de gènere, ja que aquesta limitació imposada es considera l'origen de la discriminació.

El tret de sortida al congrés es va donar aquest divendres al vespre amb una conferència de l'antropòleg José Antonio Langarita Adiego, titulada "De l'univers de la gran ciutat a les perifèries urbanosexuals. La resignificació de la diversitat sexual i de gènere des de les ciutats petites". També s’han organitzat dos exposicions que poden veure a l'Edifici Polivalent i al Cafè del Teatre.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
L'uruguaià Jorge Drexler actuarà a Lleida | Arxiu
01/01/1970
L'artista Perico Pastor farà el pregó el pròxim 10 de maig i el cartell és obra de Jordi Jové
Imatge d'un caixer de CaixaBank | Adrià Costa
01/01/1970
La companyia assegura que la terminal començarà a funcionar en els proper dies
Imatge del material incautat | Mossos d'Esquadra
01/01/1970
Un d'ells, menor d'edat, va ser enxampat per la Policia Local després de forçar un cotxe al carrer Ferrer i Busquets i va fugir fins que va ser detingut prop de la via del tren
Irene Pardo | @Pardo_Romera
01/01/1970
La seva ha estat la única candidatura que s'ha presentat als comicis interns del proper 6 de maig
Santi Vila i Lluís Puig, en primer terme | ACN
01/01/1970
Després de la no compareixença en la declaració a Osca on estava citat per no haver lliurat a l'Aragó les 44 peces del Monestir de Sixena que hi havia al Museu de Lleida