El conservador del Museu de Lleida assegura que la Guàrdia Civil no sap on són la majoria d'obres de Sixena

Afirma que és "rotundament fals" que no hi hagi hagut col·laboració dels responsables del centre lleidatà

Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida
Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida | Àlvar Llobet
Redacció
07 de desembre del 2017
Actualitzat el 09 de desembre a les 9:33h
El conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, ha alertat a través de Twitter que la Guàrdia Civil no sap on són les peces de Sixena que s'han de retirar per ordre del jutjat d'instrucció número 1 d'Osca, que aquest dijous ha dit que, si cal, se les enduguin "per la força". Velasco ha escrit: "És inaudit que un jutge autoritzi un cos policial a entrar a un museu, on hi ha milers de peces, a recollir unes peces que no saben ni on són. Les set que estan exposades tothom sap on estan, però què passa amb la resta? Entraran a sac al magatzem?", es pregunta. El conservador també afirma que és "rotundament fals" que no hagin volgut col·laborar amb la justícia. 
 
En un seguit de piulades Velasco ha explicat que des del Museu s'ha respost al requeriment judicial "incorporant un pla de treball al recurs" que s'ha presentat al jutge "que ara ha dit tot això". També assegura que des del museu s'ha manifestat la "voluntat de col·laboració des del principi". I afegeix: "A l'escrit el jutge diu que la Guàrdia Civil no ha rebut resposta per part del museu. No és cert. Hem rebut avui l'escrit i avui mateix l'hem respost".

Sobre la qüestió de l'ús de la força, Velasco opina: "Plantejar un operatiu sense la presència dels tècnics del Museu de Lleida és el més surrealista que he vist mai".

Alhora, apel·la als tècnics aragonesos que han de col·laborar en l'operació. "Qualsevol persona del nostre gremi hauria d'escandalitzar-se. Tot plegat és un desconeixement molt preocupant. Estem parlant d'obres d'art, no de pernils", afirma.

D'altra banda, el conservador del Museu de Lleida considera: "Que tot plegat passi quan hi ha una sèrie de recursos presentats, genera una sensació d'indefensió màxima". I es pregunta: "Per a què serveixen els recursos si no es miren la documentació que hem presentat i es tira pel dret?". I finalment considera que tot plegat resulta en un "final tristíssim". I afegeix: "El pitjor final possible. El 155 no havia de servir per això, oi? Doncs aquí ho teniu".