Els 110 casos de repressió contra la llibertat d'informació derivats de l'1-O

El Grup Barnils recopila agressions, denúncies i censura contra els mitjans de comunicació entre 6 de setembre i l'1 de novembre de 2017

Periodista de TV3 que va ser agredida en una manifestació unionista
Periodista de TV3 que va ser agredida en una manifestació unionista | CCMA
Redacció
05 de desembre del 2017
Actualitzat a les 11:14h

El Grup Barnils ha recopilat fins a 110 casos de repressió contra la llibertat d'expressió i informació entre el 6 de setembre i l'1 de novembre de 2017 a partir del seu Mapa de la Censura. D'aquesta xifra, 63 casos afecten directament a periodistes, mentre que la resta comprèn limitacions a la llibertat d'expressió de la ciutadania en general.

L'associació de periodistes constata que el "context polític i social ha afectat, també, la capacitat i la llibertat dels periodistes i dels mitjans de comunicació per fer la seva feina". Els casos que recull l'informe van des d'"agressions, amenaces o intimidacions a periodistes fins a crítiques dels professionals a la censura imposada pels mitjans en què treballen, passant per denúncies a periodistes o a mitjans". El document elaborat pel Grup Barnils conté informació verificada, tractant "casos que s'hagin publicat en diversos mitjans de comunicació o que provinguin de fonts fiables". 

Segons la recopilació, les agressions, amenaces o intimidacions a periodistes o mitjans es van produir amb més freqüència a partir del 20 de setembre, moment en què la Guàrdia Civil va posar en marxa la seva operació contra els preparatius del referèndum i milers de ciutadans van protestar.

La majoria d'agressions, en manifestacions unionistes

L'informe del Grup Barnils recull casos que han afectat periodistes i mitjans que treballen "en el marc català, estatal o internacional, encara que Catalunya Ràdio i TV3 ho han patit especialment". El document subratlla que "en la major part dels casos, han estat particulars els qui haurien agredit, intimidat o amenaçat els professionals, cosa que, molt majoritàriament però no en exclusiva, s'ha produït en el marc de manifestacions nacionalistes espanyoles, que acumulen més d'una vintena de casos".

El document també fa constar "les resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que poden estar obstaculitzant la feina de periodistes o mitjans de comunicació", que majoritàriament estan relacionades amb les "notificacions que prohibeixen publicar anuncis del referèndum, sota amenaça de repercussions en l'àmbit penal". NacióDigital va ser un dels mitjans de comunicació on va entrar la Guàrdia Civil i va identificar periodistes.

1-O. LLIBERTAT D’INFORMACIÓ A LA CORDA FLUIXA by naciodigital on Scribd