20
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
17:44h
Els arqueòlegs han trobat més d'una trentena de restes òssies de soldats que van lluitar a la Guerra Civil enterrats a la fossa comuna del cementiri vell del Soleràs, a les Garrigues. Aquesta intervenció que va començar el passat 16 d'octubre està inclosa en el Pla de fosses 2017-2018 i serà la darrera que es fa, tot i que n'hi havia més de previstes, degut a la paralització d'aquest programa per l'aplicació de l'article 155.
Així ho han assenyalat fonts del Departament d'Afers Exteriors que també han recordat que des de l'inici de Pla s'han localitzat 129 fosses noves arreu del país recuperat 101 individus dels bàndols republicà i nacional. L'arqueòloga que dirigeix l'excavació, Anna Camats, ha explicat que els soldats de la fossa del Soleràs provenen dels dos hospitals militars que hi havia a la població durant la Batalla de l'Ebre. Si bé de moment s'han trobat 35 individus, encara falten excavar més de 3 rases de manera que tot apunta que sortiran més de 100 cossos i aquesta es convertirà en la fossa més gran que s'ha obert fins ara.
Així ho han assenyalat fonts del Departament d'Afers Exteriors que també han recordat que des de l'inici de Pla s'han localitzat 129 fosses noves arreu del país recuperat 101 individus dels bàndols republicà i nacional. L'arqueòloga que dirigeix l'excavació, Anna Camats, ha explicat que els soldats de la fossa del Soleràs provenen dels dos hospitals militars que hi havia a la població durant la Batalla de l'Ebre. Si bé de moment s'han trobat 35 individus, encara falten excavar més de 3 rases de manera que tot apunta que sortiran més de 100 cossos i aquesta es convertirà en la fossa més gran que s'ha obert fins ara.
Del juliol de l'any 1938 fins al desembre de mateix any el Soleràs va acollir dos hospitals que atenien alguns dels ferits a la Batalla de l'Ebre. El primer hospital es va situar en una casa del poble i explica l'alcalde Jordi Sarlé que els militars van decidir transformar-la en hospital ''perquè era gran''. Aleshores van fer fora els propietaris i després de la Guerra va tornar a acollir els seus inquilins tot i que actualment està buida. L'altre hospital es va situar en un mas a un quilòmetre i mig del poble, perquè ''ja no hi cabien tots''.
Sarlé assegura que tots els veïns del poble sabien que al cementiri vell hi havia enterrats soldats de la guerra. ''Quan érem petits i jo tenia 8 anys hi anàvem a jugar'', diu Sarlé, que també remarca que encara hi ha veïns que recorden com a les nits, dos sepultadors s'encarregaven de carregar en un carro els cadàvers dels soldats i els traslladaven des dels hospitals fins al cementiri, ''tapats amb una manta'', i els abocaven directament al terra, on quedaven amuntegats.
L'alcalde d'aquest petit municipi de les Garrigues, d'uns 300 habitants, destaca la importància que es pugui trobar i constatar fosses comunes, ''perquè recorden la memòria del tot el que va passar per tal que no es repeteixi mai més''. En aquest sentit, Sarlé assegura que entre els veïns no s'ha aixecat cap polèmica pel fet que s'hagi obert la fossa i que la majoria ho han trobat com una ''cosa normal'' i necessària al cap de tots aquests anys.
Quatre rases amb soldats enterrats
Anna Camats, directora de l'excavació, ha explicat que quan van fer recerca històrica sobre la fossa els van dir que al cementiri vell hi havia quatre rases amb soldats enterrats de l'hospital. Des del passat 16 d'octubre han excavat una rasa i mitja i han trobat 35 individus. En una de les rases hi ha soldats republicans que provenien de l'hospital, un fet que han pogut constatar perquè les restes denoten que han patit algun tipus de tractament com amputacions o també per les restes de benes enganxades al cos i mantes. Així mateix, Camats ressalta que la majoria no porten botes i això demostra que estaven rebent cures durant els mesos de la Batalla de l'Ebre.
A la segona rasa s'han trobat els cossos de soldats ''però molt més ordenats'', amb indumentàries, botes i botons que encara es conserven, tots en la mateixa posició. Segons Camats, possiblement siguin soldats de les tropes republicanes que van morir a la Batalla de les Garrigues, que va tenir lloc a finals del 38. S'han trobat plaques amb el número de registre a tres individus que es corresponen amb un llistat de persones que van caure al front en aquelles dates. Així mateix, també s'han trobat molts objectes personals com navalles, sobretot als cossos de soldats del bàndol nacional, cinturons o encenedors, ''que posen et posen en context del moment que vivien''. De moment, dels cossos recuperats s'ha pogut constatar que 7 són soldats del bàndol nacional i 25 del bàndol republicà.
El procés d'identificació dels soldats serà llarg però els responsables del projecte compten amb el nom de 7 soldats que provenien de l'hospital del Soleràs. N'hi ha un originari de Maldà (Urgell) i la seva família ha informat de que els consta que se li va amputar una cama per la qual cosa els arqueòlegs estan pendents d'identificar-lo.
L'antropòleg de l'excavació, Diego López, assenyala que de moment tots els cossos recuperats són masculins i que la majoria van lluitar a la Batalla de l'Ebre. Creuen que són soldats joves, de la Lleva del Biberó ja que han pogut constatar un cos d'un que tenia entre 16 o 17 anys i un altre de 20 anys. La resta tenen entre 20 i 30 anys. A l'espera de continuar excavant les tres rases que falten, els arqueòlegs creuen que podran recuperar més de 100 cossos i per tant aquesta serà la fossa comuna de la Guerra més gran que s'ha obert mai a Catalunya.
Memòria històrica intervinguda
Amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola per part de l'Estat queda en suspens el Programa d'Identificació Genètica i el Pla de fosses per a la recuperació de la memòria històrica. És per aquest motiu, que aquesta del Soleràs, és de moment la darrera fossa comuna de la Guerra Civil que el Govern, a través del Departament d'Afers Exteriors Relacions Institucionals i Transparència obrirà. Aquest 2017 s'han localitzat 3 fosses i s'ha fet prospecció a la de Vilanova de Meià (Noguera), Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà) i Prats de Lluçanès (Osona).
Sarlé assegura que tots els veïns del poble sabien que al cementiri vell hi havia enterrats soldats de la guerra. ''Quan érem petits i jo tenia 8 anys hi anàvem a jugar'', diu Sarlé, que també remarca que encara hi ha veïns que recorden com a les nits, dos sepultadors s'encarregaven de carregar en un carro els cadàvers dels soldats i els traslladaven des dels hospitals fins al cementiri, ''tapats amb una manta'', i els abocaven directament al terra, on quedaven amuntegats.
L'alcalde d'aquest petit municipi de les Garrigues, d'uns 300 habitants, destaca la importància que es pugui trobar i constatar fosses comunes, ''perquè recorden la memòria del tot el que va passar per tal que no es repeteixi mai més''. En aquest sentit, Sarlé assegura que entre els veïns no s'ha aixecat cap polèmica pel fet que s'hagi obert la fossa i que la majoria ho han trobat com una ''cosa normal'' i necessària al cap de tots aquests anys.
Quatre rases amb soldats enterrats
Anna Camats, directora de l'excavació, ha explicat que quan van fer recerca històrica sobre la fossa els van dir que al cementiri vell hi havia quatre rases amb soldats enterrats de l'hospital. Des del passat 16 d'octubre han excavat una rasa i mitja i han trobat 35 individus. En una de les rases hi ha soldats republicans que provenien de l'hospital, un fet que han pogut constatar perquè les restes denoten que han patit algun tipus de tractament com amputacions o també per les restes de benes enganxades al cos i mantes. Així mateix, Camats ressalta que la majoria no porten botes i això demostra que estaven rebent cures durant els mesos de la Batalla de l'Ebre.
A la segona rasa s'han trobat els cossos de soldats ''però molt més ordenats'', amb indumentàries, botes i botons que encara es conserven, tots en la mateixa posició. Segons Camats, possiblement siguin soldats de les tropes republicanes que van morir a la Batalla de les Garrigues, que va tenir lloc a finals del 38. S'han trobat plaques amb el número de registre a tres individus que es corresponen amb un llistat de persones que van caure al front en aquelles dates. Així mateix, també s'han trobat molts objectes personals com navalles, sobretot als cossos de soldats del bàndol nacional, cinturons o encenedors, ''que posen et posen en context del moment que vivien''. De moment, dels cossos recuperats s'ha pogut constatar que 7 són soldats del bàndol nacional i 25 del bàndol republicà.
El procés d'identificació dels soldats serà llarg però els responsables del projecte compten amb el nom de 7 soldats que provenien de l'hospital del Soleràs. N'hi ha un originari de Maldà (Urgell) i la seva família ha informat de que els consta que se li va amputar una cama per la qual cosa els arqueòlegs estan pendents d'identificar-lo.
L'antropòleg de l'excavació, Diego López, assenyala que de moment tots els cossos recuperats són masculins i que la majoria van lluitar a la Batalla de l'Ebre. Creuen que són soldats joves, de la Lleva del Biberó ja que han pogut constatar un cos d'un que tenia entre 16 o 17 anys i un altre de 20 anys. La resta tenen entre 20 i 30 anys. A l'espera de continuar excavant les tres rases que falten, els arqueòlegs creuen que podran recuperar més de 100 cossos i per tant aquesta serà la fossa comuna de la Guerra més gran que s'ha obert mai a Catalunya.
Memòria històrica intervinguda
Amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola per part de l'Estat queda en suspens el Programa d'Identificació Genètica i el Pla de fosses per a la recuperació de la memòria històrica. És per aquest motiu, que aquesta del Soleràs, és de moment la darrera fossa comuna de la Guerra Civil que el Govern, a través del Departament d'Afers Exteriors Relacions Institucionals i Transparència obrirà. Aquest 2017 s'han localitzat 3 fosses i s'ha fet prospecció a la de Vilanova de Meià (Noguera), Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà) i Prats de Lluçanès (Osona).