20
de novembre
del
2017
Actualitzat
a la
1:12h
Oriol Junqueras i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu al Parlament Foto: Adrià Costa
El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat les 17 candidatures proclamades que es presenten el proper 21-D a les quatre demarcacions catalanes. Entre aquestes, hi ha una llista sorpresa: el partit Diàleg Republicà, format per persones vinculades a ERC.
Es tracta d'una segona llista que ha presentat ERC per esquivar una possible il·legalització del partit, segons informa el diari Ara, una opció sense precedents a la democràcia a Catalunya. Diàleg Republicà és va inscriure el passat 13 de novembre al registre de partits polítics del Ministeri d'Interior, a les quatre circumscripcions catalanes, el País Valencià i les Illes Balears. Des d'aleshores, s'han recollit discretament un total de 5.000 signatures, tal com exigeix la llei electoral per a un partit sense representació parlamentària.
Els quatre noms que lideren les quatre llistes són de militants d’Esquerra i les seves joventuts, segons l'ACN. Emma Soler, cap de llista per Barcelona, és actualment la portaveu de les JERC a la Catalunya Nord; Cristina Casals, que lidera la candidatura a Tarragona, seria militant de base d’ERC; Mariona Vilarroya és la portaveu de les JERC a la Bisbal de l'Empordà i és la número u per Girona; i a Lleida, encapçala la llista Pol Oliva, que també seria militant d'ERC a Talarn.
El pla s’ha portat a terme després que les darreres accions judicials i governamentals impulsades des de l’Estat contra l’independentisme hagin fet témer a ERC la possibilitat que les seves llistes acabessin invalidades o il·legalitzades a darrera hora, deixant així els republicans sense opcions per entrar al Parlament.
La intenció d'ERC passa per deixar aquesta candidatura a la reserva. En cas que la seva llista fos il·legalitzada, s'activaria. En cas contrari, quedaria desactivada.
Un pla previst
De fet, i tal com ja va informar aquest diari, els republicans ja van informar fa un mes els seus quadres sobre com reaccionar per preservar l'organització i la logística del partit: hi havia un pla B per si il·legalitzaven el partit.
L'objectiu era que el projecte polític i l'activitat d'ERC persistís i pogués seguir actiu malgrat que formalment el partit estigués il·legalitzat, que pugués mantenir l'estructura, de forma informal o directament mig clandestina. Les fonts republicanes destacaven en aquell moment que el grau de repressió podia tenir diversos graus i, per això, el pla de contingència dibuixava diferents escenaris i vies per reaccionar, segons quina fos l'actuació de l'Estat.