16
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
17:24h
El grup ecologista Ipcena demana al Departament d'Agricultura (DARP) que no autoritzi la construcció ni ampliació de cap més granja de porcs a tot Catalunya i redueixi les explotacions existents per reduir de forma efectiva la contaminació dels aqüífers pels nitrats dels purins. Són les principals demandes de l'al·legació que l'entitat ha presentat aquest dijous al Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes que és en període d'informació pública fins el 25 de novembre, segons fonts del Departament.
El decret ja estableix una moratòria a la construcció i ampliació de noves granges fins al gener del 2020 en els municipis de les zones considerades com a vulnerables per la contaminació de nitrats en el sòl -que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l'1,2- però els ecologistes consideren que aquesta restricció és totalment insuficient. Des d'Ipcena insisteixen que s'ha arribat a una "situació límit" i que cal una "actuació preventiva d'urgència" perquè està en joc la salut de les persones i el medi ambient. En aquest sentit, els ecologistes acusen la conselleria d'afavorir l'ampliació de la cabana porcina "de manera indiscriminada" per acontentar els sindicats agraris.
L'escrit d'al·legació s'ha presentat aquest dijous al migdia al registre de la seu del DARP a Lleida i va dirigit al secretari general del Departament, David Mascort.
Segons Ipcena, a les comarques de Lleida hi ha unes 2.800 granges que produeixen uns 9 milions de porcs cada any, el 57% del total de Catalunya (17 milions) que, al seu torn, produeix el 42% de la carn de porcí de tot l'estat espanyol. Només els porcs criats a Lleida generen 8.000.000 de metres cúbics de purins. El grup ecologista alerta que, segons informes de l'Agència Catalana de l'Aigua, un terç del territori català està afectat per contaminació de nitrats, el triple que fa 17 anys.
Per revertir aquesta situació, reclamen actuacions "més contundents", com una "moratòria immediata" tant de noves granges com d'ampliacions a tot el país ja que "·tota Catalunya s'ha de considerar zona vulnerable", segons ha dit el portaveu de l'entitat, Joan Vàzquez. "No estem en contra dels ramaders però s'ha arribat al límit i la cabana porcina no pot créixer més, si de cas s'ha de reduir", ha insistit. A més, recorda que Brussel·les ha amenaçat amb sancions si no s'actua per parar l'ampliació d'aqüífers contaminats i remarca que el Síndic de Greuges també ha exigit que es prenguin mesures en aquest sentit.
En el cas de les comarques de Lleida, el text recull que el 60% dels municipis (uns 140 de 231) "estan declarats vulnerables i, d'aquests, el 88% tenen les aigües subterrànies per sobre de 50ml/l de nitrats, límit de la UE per ser utilitzades com a aigües potables" i, per tant, "vulnerant la directiva de l'aigua". Això afecta, afegeixen, "la pràctica totalitat dels aqüífers de la plana de Lleida".
A banda de la moratòria, el text també recull altres propostes com "reduir les granges existents, a fi d'ajustar les necessitats de fertilitzants per la terra disponible real, preferiblement per terme municipal o comarca". També que un equip tècnic independent faci un "estudi dels excedents reals de tots els residus orgànics de cada zona de Catalunya (fems, purins, fracció orgànica, agroindustrials, fangs de depuradora)" i que es coordini i es prioritzi l'aplicació de residus orgànics al sòl.
Així mateix, també es proposa incentivar una ramaderia més sostenible i de qualitat millorant l'alimentació dels animals (reduint els components tòxics del pinso com el zinc o el coure), amb el pretractament dels purins per obtenir-ne un residu lliure de patògens o afavorint el sistema del llit de palla, sense producció de purins.
Possible reobertura de plantes de purins
Vàzquez s'ha referit a una informació que publica aquest dijous el diari Segre sobre la derogació per part del Tribunal Suprem de la norma que impedia reobrir les plantes de tractament de purins d'Alcarràs (Segrià) i la de Tracjusa de Juneda (Garrigues). En concret, l'alt tribunal ha declarat nul·la la decisió del ministeri d'Energia de limitar només a plantes de fins a quinze anys d'antiguitat el pagament de primes per generar electricitat, uns ajuts que necessiten per ser econòmicament viables.
El portaveu d'Ipcena veu com un "mal menor" que aquestes plantes puguin funcionar sempre que ho facin amb gas natural però mai amb la crema de residus com assegura que es vol fer a Tracjusa, que ha definit com "un negoci purament especulatiu". També demana que aquesta decisió judicial no s'utilitzi com a excusa per fer més granges. "La solució seria que no hi hagués plantes i que només es produís el purí necessari per adobar les terres", ha conclòs.
Història del decret
El text final del Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes el van presentar el 19 de juliol els consellers ara destituïts d'Agricultura i de Territori, Meritxell Serret i Josep Rull respectivament. Aleshores van afirmat que l'objectiu de la nova normativa era assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles i buscar un equilibri entre l'activitat d'aquestes i el conjunt de la població. Segons fonts del Departament d'Agricultura, si la normativa obté el vistiplau del nou govern que surti de les eleccions del 21-D podria entrar en vigor l'estiu que ve.
El decret estableix una moratòria en les ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l'1,2, és a dir aquells que es troben en zones considerades com a vulnerables per la contaminació de nitrats en el sòl.
D'aquesta manera, la mesura, prohibirà l'ampliació i construcció de noves granges fins a l'1 de gener del 2020 en els 66 els municipis del país que són zones vulnerables per nitrats. La majoria es troben a la Catalunya central i comarques gironines, mentre a les comarques de Lleida hi hauria una desena de municipis els afectats.
El document també preveu la prohibició d'abocar purins els caps de setmana i festius a menys de 500 metres de nuclis habitats i impedir d'aquí a cinc anys l'aplicació de purins mitjançant la dispersió amb ventall. A més, i entre altres mesures, els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats.
D'altra banda, per garantir la traçabilitat del transport de bestiar, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 quilòmetres o bé si es tracta d'una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global GPS.Text
El decret ja estableix una moratòria a la construcció i ampliació de noves granges fins al gener del 2020 en els municipis de les zones considerades com a vulnerables per la contaminació de nitrats en el sòl -que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l'1,2- però els ecologistes consideren que aquesta restricció és totalment insuficient. Des d'Ipcena insisteixen que s'ha arribat a una "situació límit" i que cal una "actuació preventiva d'urgència" perquè està en joc la salut de les persones i el medi ambient. En aquest sentit, els ecologistes acusen la conselleria d'afavorir l'ampliació de la cabana porcina "de manera indiscriminada" per acontentar els sindicats agraris.
L'escrit d'al·legació s'ha presentat aquest dijous al migdia al registre de la seu del DARP a Lleida i va dirigit al secretari general del Departament, David Mascort.
Segons Ipcena, a les comarques de Lleida hi ha unes 2.800 granges que produeixen uns 9 milions de porcs cada any, el 57% del total de Catalunya (17 milions) que, al seu torn, produeix el 42% de la carn de porcí de tot l'estat espanyol. Només els porcs criats a Lleida generen 8.000.000 de metres cúbics de purins. El grup ecologista alerta que, segons informes de l'Agència Catalana de l'Aigua, un terç del territori català està afectat per contaminació de nitrats, el triple que fa 17 anys.
Per revertir aquesta situació, reclamen actuacions "més contundents", com una "moratòria immediata" tant de noves granges com d'ampliacions a tot el país ja que "·tota Catalunya s'ha de considerar zona vulnerable", segons ha dit el portaveu de l'entitat, Joan Vàzquez. "No estem en contra dels ramaders però s'ha arribat al límit i la cabana porcina no pot créixer més, si de cas s'ha de reduir", ha insistit. A més, recorda que Brussel·les ha amenaçat amb sancions si no s'actua per parar l'ampliació d'aqüífers contaminats i remarca que el Síndic de Greuges també ha exigit que es prenguin mesures en aquest sentit.
En el cas de les comarques de Lleida, el text recull que el 60% dels municipis (uns 140 de 231) "estan declarats vulnerables i, d'aquests, el 88% tenen les aigües subterrànies per sobre de 50ml/l de nitrats, límit de la UE per ser utilitzades com a aigües potables" i, per tant, "vulnerant la directiva de l'aigua". Això afecta, afegeixen, "la pràctica totalitat dels aqüífers de la plana de Lleida".
A banda de la moratòria, el text també recull altres propostes com "reduir les granges existents, a fi d'ajustar les necessitats de fertilitzants per la terra disponible real, preferiblement per terme municipal o comarca". També que un equip tècnic independent faci un "estudi dels excedents reals de tots els residus orgànics de cada zona de Catalunya (fems, purins, fracció orgànica, agroindustrials, fangs de depuradora)" i que es coordini i es prioritzi l'aplicació de residus orgànics al sòl.
Així mateix, també es proposa incentivar una ramaderia més sostenible i de qualitat millorant l'alimentació dels animals (reduint els components tòxics del pinso com el zinc o el coure), amb el pretractament dels purins per obtenir-ne un residu lliure de patògens o afavorint el sistema del llit de palla, sense producció de purins.
Possible reobertura de plantes de purins
Vàzquez s'ha referit a una informació que publica aquest dijous el diari Segre sobre la derogació per part del Tribunal Suprem de la norma que impedia reobrir les plantes de tractament de purins d'Alcarràs (Segrià) i la de Tracjusa de Juneda (Garrigues). En concret, l'alt tribunal ha declarat nul·la la decisió del ministeri d'Energia de limitar només a plantes de fins a quinze anys d'antiguitat el pagament de primes per generar electricitat, uns ajuts que necessiten per ser econòmicament viables.
El portaveu d'Ipcena veu com un "mal menor" que aquestes plantes puguin funcionar sempre que ho facin amb gas natural però mai amb la crema de residus com assegura que es vol fer a Tracjusa, que ha definit com "un negoci purament especulatiu". També demana que aquesta decisió judicial no s'utilitzi com a excusa per fer més granges. "La solució seria que no hi hagués plantes i que només es produís el purí necessari per adobar les terres", ha conclòs.
Història del decret
El text final del Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes el van presentar el 19 de juliol els consellers ara destituïts d'Agricultura i de Territori, Meritxell Serret i Josep Rull respectivament. Aleshores van afirmat que l'objectiu de la nova normativa era assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles i buscar un equilibri entre l'activitat d'aquestes i el conjunt de la població. Segons fonts del Departament d'Agricultura, si la normativa obté el vistiplau del nou govern que surti de les eleccions del 21-D podria entrar en vigor l'estiu que ve.
El decret estableix una moratòria en les ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l'1,2, és a dir aquells que es troben en zones considerades com a vulnerables per la contaminació de nitrats en el sòl.
D'aquesta manera, la mesura, prohibirà l'ampliació i construcció de noves granges fins a l'1 de gener del 2020 en els 66 els municipis del país que són zones vulnerables per nitrats. La majoria es troben a la Catalunya central i comarques gironines, mentre a les comarques de Lleida hi hauria una desena de municipis els afectats.
El document també preveu la prohibició d'abocar purins els caps de setmana i festius a menys de 500 metres de nuclis habitats i impedir d'aquí a cinc anys l'aplicació de purins mitjançant la dispersió amb ventall. A més, i entre altres mesures, els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats.
D'altra banda, per garantir la traçabilitat del transport de bestiar, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 quilòmetres o bé si es tracta d'una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global GPS.Text