VÍDEO La prova que no es van utilitzar nens per tallar carreteres durant la vaga general

Una anàlisi determina que els menors estaven a 150 metres de la protesta

| 15/11/2017 a les 01:39h
Arxivat a: Selecció TV, procés català, vaga general

Diversos mitjans espanyols van utilitzar unes imatges preses durant la vaga general del 8 de novembre per carregar contra l'independentisme. Concretament, mitjans com La Razón va acusar als organitzadors de les protestes d'utilitzar menors –els va titllar d'"escuts humans" a l'hora de fer els talls que es fan dur a terme a diferents carreteres catalanes, com és el cas de l'autovia C-32, al seu pas per Mataró (el Maresme).

El perfil a Twitter Maldito Bulo s'ha encarregat d'analitzar les imatges preses aquell dia. Gràcies a elles, s'ha pogut arribar a la conclusió que les imatges no són falses, però gràcies a la utilització de Google Maps, es pot veure com els menors no es trobaven a primera línia de l'acció de protesta que va provocar el tall de la carretera i que, per tant, podia exposar els petits, sinó que es trobaven a uns 150 metres dels fets.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
01/01/1970
Els fets van tenir lloc el juliol de 2017 al parc de Sant Eloi de Tàrrega, mentre la mare estava atenent un altre fill més petit
Referèndum de l'1 d'octubre a les Cotxeres de Sants. | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Una tria d'obres que volen perpetuar la memòria dels fets més transcendents de la història catalana recent
Imatge de l'aeroport del Prat | Adrià Costa
01/01/1970
La majoria marxen a països europeus excepte els de la Noguera i el Pallars Jussà que marxen més a Amèrica