12
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
20:19h
Els consellers Meritxell Serret, Toni Comín i Clara Ponsatí, cessats pel govern espanyol i actualment a l'exili a Bèlgica, han demanat aquest diumenge als catalans que no defalleixin i que participin "en massa" a les eleccions del 21-D per "restaurar la democràcia". Serret, Comín i Ponsatí han participat a la manifestació convocada per l'ANC a Brussel·les en suport als presos polítics, des d'on han recordat que per a tots els membres del govern, ja siguin a la presó o a l'exili, és "molt important" el recolzament dels ciutadans.
"Ahir tot el món va veure que el poble de Catalunya es manté dempeus malgrat la repressió i la crueltat del govern espanyol, i avui també, el poble de Catalunya es manté dempeus a Brussel·les, i aquesta és la força que en els propers dies ens empenyerà a guanyar un altre cop on sempre hem guanyat, a les urnes", ha assegurat Serret.
"Volem fer més país, no volem negar a ningú. El que ens fan a nosaltres no ho volem fer a ningú, i són aquestes conviccions les que ens portaran a la victòria final", ha defensat la responsable d'Agricultura en el govern destituït del president Carles Puigdemont. "Continuem endavant en la lluita", ha afirmat.
"No ens poden fer callar, no ens poden negar, som un poble i volem els drets de qualsevol poble, i el principal de tots, decidir sobre el nostre futur, defensar les nostres institucions", ha remarcat. Serret ha dit que pels membres del govern que són a l'exili o a la presó, és "molt important" el suport dels ciutadans.
"El vostre recolzament, la vostra fermesa, la vostra serenitat i convicció a continuar endavant, són molt importants", ha dit, afegint que el seu és un projecte "en positiu".
El conseller Toni Comín, cessat també pel govern espanyol, ha admès que per a tots ells és "molt fort" que els seus companys a l'executiu siguin a la presó. "Cada nit, quan ells se'n van a dormir, no poden fer un petó als seus fills, no poden dir bon dia als seus fills, és una salvatjada, Espanya té un problema greu de democràcia", ha remarcat.
Comín ha defensat que els consellers tancats a Madrid "són presos polítics". "Ahir van sortir un milió de persones a defensar el seu alliberament, heu vist que quan tanquen un criminal a la presó surtin un milió de persones al carrer?", ha preguntat. Segons Comín, "el primer pas endavant" que poden fer ara és "desfer el pas enrere" que suposa el 155 i acabar "amb la repressió i que s'aturin els processos judicials".
"És molt important que unes eleccions que són il·legítimes", ha dit sobre el 21-D, "les convertim en eleccions legítimes votant massivament". "Votarem i serem molts i guanyarem, d'entrada el dia 21, i serà un pas molt important". "El dia 21 hi hem d'anar tots, els 2 milions de l'1-O i més, serà la nostra primera victòria a curt termini", ha dit.
Comín també ha lamentat durant el seu discurs el paper de la Unió Europea en la crisi catalana, així com també el del PSOE. "Escolta, Europa, vas ser fundada per garantir que els totalitarismes i els feixismes mai tornessin al continent", ha dit, afirmant que a Catalunya hi ha "un combat entre l'autoritarisme i la democràcia". "Els que governen avui són els hereus del franquisme, però la major vergonya és que tenen el suport dels socialistes", ha lamentat.
Per la seva banda, la consellera cessada d'Ensenyament, Clara Ponsatí, ha advertit que "les polítiques de Putin i Erdogan" estan "començant a fer-se efectives des de Madrid". "Els drets humans estan en perill", ha afirmat, fent una crida, també, a participar massivament a les eleccions del 21-D. "Tots a votar, demanem responsabilitat als líders polítics, demanem-nos a nosaltres mateixos responsabilitats, però que el 21-D no falli ningú, si us plau", ha dit.
En la manifestació, en que han participat un miler de persones, també ha intervingut l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras, que ha preguntat què cal més que passi perquè Europa reaccioni davant de la situació catalana. La manifestació, convocada per l'ANC, ha comptat amb la participació de membres de la comunitat catalana a Bèlgica, Luxemburg, Alemanya o Holanda, entre d'altres.
En declaracions a l'ACN, Terricabras ha destacat que la manifestació de dissabte a Barcelona va ser "extraordinària". "Que se'n faci una al cor d'Europa amb gent vinguda de molts països europeus és magnífic, vol dir que anem junts", ha assegurat. Preguntat per la manifestació convocada el pròxim 7 de desembre a Brussel·les, l'eurodiputat d'ERC ha aventurat que "serà molt grossa" i ha afirmat que "serà una invasió absolutament pacífica, amable i reivindicativa". "No sé si servirà perquè Europa escolti però confio que servirà perquè els ciutadans i els mitjans europeus pressionin amb nosaltres", ha expressat.
"Venim per forçar una reacció"
Entre els assistents hi ha la Nina Sunyer, que estudia a Colònia i ha vingut des d'Alemanya amb autocar amb dos companys per manifestar-se a Brussel·les. "Venim a manifestar-nos al centre d'Europa pels presos polítics, per forçar una reacció, que hauria de ser a favor dels drets fonamentals i no un pacte d'estats", explica a l'ACN. Per la seva banda, en Jordi Gairin ha vingut des de Luxemburg. "Hem fet un autocar d'unes 40 persones i després hi ha cotxes, en total devem ser una setantena", comenta. La idea, diu, era fer una manifestació "més multitudinària" que en els respectius països. "Ha funcionat molt bé", diu.
La Núria Barceló s'ha desplaçat fins a Brussel·les des d'Eindhoven, dels Països Baixos. "La reivindicació és demanar l'alliberament dels presos polítics i que ens deixin votar finalment", explica. Segons destaca el paper de la UE està sent "molt negatiu". "Si ens deixen tirats ara, són uns antidemòcrates", adverteix. En Xavier Villas resideix a Catalunya però aquest cap de setmana ha vingut amb la seva dona a Brussel·les, un viatge que tenien planificat abans de saber que dissabte hi havia la manifestació convocada a Barcelona. "Quan vam saber que hi havia una manifestació [a Brussel·les] vam posar les estelades a la maleta", explica. "El que està passant és una vergonya democràtica, inconcebible en una Europa que es diu dels pobles", lamenta Villas en declaracions a l'ACN.
"Ahir tot el món va veure que el poble de Catalunya es manté dempeus malgrat la repressió i la crueltat del govern espanyol, i avui també, el poble de Catalunya es manté dempeus a Brussel·les, i aquesta és la força que en els propers dies ens empenyerà a guanyar un altre cop on sempre hem guanyat, a les urnes", ha assegurat Serret.
"Volem fer més país, no volem negar a ningú. El que ens fan a nosaltres no ho volem fer a ningú, i són aquestes conviccions les que ens portaran a la victòria final", ha defensat la responsable d'Agricultura en el govern destituït del president Carles Puigdemont. "Continuem endavant en la lluita", ha afirmat.
"No ens poden fer callar, no ens poden negar, som un poble i volem els drets de qualsevol poble, i el principal de tots, decidir sobre el nostre futur, defensar les nostres institucions", ha remarcat. Serret ha dit que pels membres del govern que són a l'exili o a la presó, és "molt important" el suport dels ciutadans.
"El vostre recolzament, la vostra fermesa, la vostra serenitat i convicció a continuar endavant, són molt importants", ha dit, afegint que el seu és un projecte "en positiu".
Catalans amb pancartes contra l'empresonament dels presos polítics a Brussel·les Foto: ACN
El conseller Toni Comín, cessat també pel govern espanyol, ha admès que per a tots ells és "molt fort" que els seus companys a l'executiu siguin a la presó. "Cada nit, quan ells se'n van a dormir, no poden fer un petó als seus fills, no poden dir bon dia als seus fills, és una salvatjada, Espanya té un problema greu de democràcia", ha remarcat.
Comín ha defensat que els consellers tancats a Madrid "són presos polítics". "Ahir van sortir un milió de persones a defensar el seu alliberament, heu vist que quan tanquen un criminal a la presó surtin un milió de persones al carrer?", ha preguntat. Segons Comín, "el primer pas endavant" que poden fer ara és "desfer el pas enrere" que suposa el 155 i acabar "amb la repressió i que s'aturin els processos judicials".
"És molt important que unes eleccions que són il·legítimes", ha dit sobre el 21-D, "les convertim en eleccions legítimes votant massivament". "Votarem i serem molts i guanyarem, d'entrada el dia 21, i serà un pas molt important". "El dia 21 hi hem d'anar tots, els 2 milions de l'1-O i més, serà la nostra primera victòria a curt termini", ha dit.
Comín també ha lamentat durant el seu discurs el paper de la Unió Europea en la crisi catalana, així com també el del PSOE. "Escolta, Europa, vas ser fundada per garantir que els totalitarismes i els feixismes mai tornessin al continent", ha dit, afirmant que a Catalunya hi ha "un combat entre l'autoritarisme i la democràcia". "Els que governen avui són els hereus del franquisme, però la major vergonya és que tenen el suport dels socialistes", ha lamentat.
Per la seva banda, la consellera cessada d'Ensenyament, Clara Ponsatí, ha advertit que "les polítiques de Putin i Erdogan" estan "començant a fer-se efectives des de Madrid". "Els drets humans estan en perill", ha afirmat, fent una crida, també, a participar massivament a les eleccions del 21-D. "Tots a votar, demanem responsabilitat als líders polítics, demanem-nos a nosaltres mateixos responsabilitats, però que el 21-D no falli ningú, si us plau", ha dit.
En la manifestació, en que han participat un miler de persones, també ha intervingut l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras, que ha preguntat què cal més que passi perquè Europa reaccioni davant de la situació catalana. La manifestació, convocada per l'ANC, ha comptat amb la participació de membres de la comunitat catalana a Bèlgica, Luxemburg, Alemanya o Holanda, entre d'altres.
En declaracions a l'ACN, Terricabras ha destacat que la manifestació de dissabte a Barcelona va ser "extraordinària". "Que se'n faci una al cor d'Europa amb gent vinguda de molts països europeus és magnífic, vol dir que anem junts", ha assegurat. Preguntat per la manifestació convocada el pròxim 7 de desembre a Brussel·les, l'eurodiputat d'ERC ha aventurat que "serà molt grossa" i ha afirmat que "serà una invasió absolutament pacífica, amable i reivindicativa". "No sé si servirà perquè Europa escolti però confio que servirà perquè els ciutadans i els mitjans europeus pressionin amb nosaltres", ha expressat.
"Venim per forçar una reacció"
Entre els assistents hi ha la Nina Sunyer, que estudia a Colònia i ha vingut des d'Alemanya amb autocar amb dos companys per manifestar-se a Brussel·les. "Venim a manifestar-nos al centre d'Europa pels presos polítics, per forçar una reacció, que hauria de ser a favor dels drets fonamentals i no un pacte d'estats", explica a l'ACN. Per la seva banda, en Jordi Gairin ha vingut des de Luxemburg. "Hem fet un autocar d'unes 40 persones i després hi ha cotxes, en total devem ser una setantena", comenta. La idea, diu, era fer una manifestació "més multitudinària" que en els respectius països. "Ha funcionat molt bé", diu.
La Núria Barceló s'ha desplaçat fins a Brussel·les des d'Eindhoven, dels Països Baixos. "La reivindicació és demanar l'alliberament dels presos polítics i que ens deixin votar finalment", explica. Segons destaca el paper de la UE està sent "molt negatiu". "Si ens deixen tirats ara, són uns antidemòcrates", adverteix. En Xavier Villas resideix a Catalunya però aquest cap de setmana ha vingut amb la seva dona a Brussel·les, un viatge que tenien planificat abans de saber que dissabte hi havia la manifestació convocada a Barcelona. "Quan vam saber que hi havia una manifestació [a Brussel·les] vam posar les estelades a la maleta", explica. "El que està passant és una vergonya democràtica, inconcebible en una Europa que es diu dels pobles", lamenta Villas en declaracions a l'ACN.