Publicació

Un llibre recull «l'imaginari col·lectiu català» a través de les seves criatures fantàstiques

L'obra, que uneix text i il·lustracions, fa un recorregut geogràfic per les comarques de Catalunya

| 17/09/2017 a les 12:10h
Arxivat a: Cultura, llibre, il·lustracions, fantàstiques, criatures
Imatge del llibre i els autors | ACN
La bèstia "esmunyedissa" del tamarro d'Els Pallars, l'Alt Urgell i Andorra; la criatura prima del pardinot de Vall de Freser; l'inquietant papu d'Els Pallars; l'espectre volador de la cucala de la Ribera d'Ebre; els ogres anomenats camunyes de la Terra Alta o les bruixes del Lluçanès. Tots ells formen part de "l'imaginari col·lectiu català" i són alguns dels 53 protagonistes d'"El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya" (Comanegra), que compta amb textos de Joan de Déu Prats i il·lustracions de Maria Padilla.

Una obra que fa un recorregut geogràfic per les comarques de Catalunya explicant quines són les seves criatures fantàstiques. En una entrevista a l'ACN, Joan de Déu ha apuntat que el lector del llibre tindrà una idea de "com ha somiat el poble català i descobrirà moltes criatures que tenen arrels diferents, alguns són d'origen pagà del temps dels romans que després van ser degradades a 'espantacriatures' i altres que són fruit de la imaginació". Els autors de l'obra han participat en aquesta edició de la Setmana del Llibre en Català. 
L'escriptor també de llibres infantils ha ressaltat que han realitzat una feina de creació a partir de la tradició. Han buscat entre tot el que s'havia publicat i van trobar més de 100 de criatures fantàstiques a Catalunya. Finalment en van fer una selecció de 53 entre les més interessants. "Sobre aquest gruix hem estat molt fidels al que ha arribat i la vegada creatius".

De les criatures del llibre, Joan de Déu ha explicat que hi ha un ventall diferent: "Hi ha molts esperits de la natura que venen de les religions antigues paganes, dels ibers, dels romans i dels grecs, que actualment existeixen a molts llocs del món com a l'Índia, i que aquí es van perdre amb el cristianisme; són esperits que fan referència als rius, als llacs, els boscos i la fertilitat..." Aquestes criatures fantàstiques, com ha explicat l'escriptor," s'han reconvertit a través de l'imaginari català en 'espantacriatures' i en contes infantils per fer por i altres per ajudar. El cristianisme i la il·lustració va esborrar aquest fil conductor que hi havia amb les criatures fantàstiques, que han quedat reduïdes a dins dels llibres infantils".

Maria Padilla ha estat l'encarregada de donar vida il·lustrada a aquestes criatures fantàstiques. I ho ha fet, com ha explicat, a través de les descripcions de Joan de Déu, buscant informació, a Internet, i en algun cas fins i tot anant a l'indret propi i a partir d'aquí imaginació i treballant molt a partir de les textures de cada territori. Ella va rebre un textos i a després va anar realitzant la seva interpretació. Joan de Déu ha dit que tenien clar, com també l'editorial Comanegra, que volien que l'obra tingués il·lustracions de làmines com del segle XIX, que fossin "evocatives, com de catàleg molt creatiu, i que el text fos divulgatiu i poètic a la vegada".

Criatures "molts desgraciades"

Padilla es compadeix de les criatures fantàstiques catalanes que apareixen a l'obra. De fet, ha assegurat "són molt desgraciades pobres", ja que "els humans els hi han fet molt mal i per això són tan terribles". La il·lustradora ha assegurat que els humans són molt pitjors perquè aquestes criatures venien de la naturalesa i se'ls ha pervertit de tal forma que han respost de forma venjativa. "Aquestes criatures mantenien l'equilibri dels boscos i l'aigua, i els éssers humans han perdut aquesta connexió i algunes criatures s'han pervertit també i espanten", ha afegit Joan de Déu.

Entre les criatures que apareixen al llibre, Joan de Déu ha citat com una de les seves preferides les dones d'aigua o fades, que "són les custodies de les cascades, dels gorgs i els llacs, i de mantenir l'aigua i els boscos nets i està entroncat de les divinitats gregues". També ha citat la molsosa que és de la Garrotxa i ajuda els arbres. Padilla té especial estima als petits menairons que "un se'ls pot trobar amb polsim groc i són molt divertits, tot i que et poden amargar la vida si un els fa enfadar".

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Detall del cartell de Carnaval | Agrat
01/01/1970
El consistori en retira el logotip i manté la discrepància amb la temàtica i amb certs aspectes del programa
Tribunal Constitucional | José M. Gutiérrez
01/01/1970
L'associació planteja aquesta acció legal contra l'acord del Senat que va aprovar les mesures proposades per l'executiu espanyol per desplegar aquest article de la Constitució a Catalunya
Imatge dels escolars a Baqueira | ACN
01/01/1970
La ZER de la Vall de Boí s'ha incorporat aquest curs escolar a aquesta iniciativa que porta cinc anys de trajectòria
Javier Lambán, president d'Aragó | Arxiu
01/01/1970
L'Institut d'Estudis Catalans considera l'actuació de l'executiu aragonès "un cas inadmissible de censura" i "d'atac a la llibertat d'expressió"