12
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
10:00h
Un any més, la tarda de la Diada Nacional de Catalunya ha vingut marcada pel ball de xifres. D'acord amb les dades de la Guàrdia Urbana, que han estat ben rebudes pels organitzadors, al voltant d'un milió de persones ha omplert el centre de Barcelona defensant el "sí" al referèndum de l'1-O. Per contra, la delegació del govern espanyol ha rebaixat l'assistència en 350.000 manifestants.
Es tracta de la xifra més baixa dels últims sis anys donada per la institució que ara dirigeix Enric Millo i arriba coincidint amb el punt àlgid de l'enfrontament del Govern amb les institucions de l'Estat per la convocatòria del referèndum. Tot i així, la representació de l'executiu de Mariano Rajoy a Catalunya sempre ha tendit a desinflar l'èxit de les mobilitzacions independentistes de l'Onze de Setembre.
En el cas de la manifestació independentista de la Diada de l'any 2012, la primera des que va començar el procés, la Guàrdia Urbana va situar l'assistència en un milió i mig de persones de manera consensuada amb el departament d'Interior de la Generalitat. Per contra, al delegació del govern espanyol va fer la primera de les seves rebaixes assegurant que la primera de les manifestacions massives convocades per l'ANC i Òmnium va mobilitzar 600.000 persones.
L'any següent va ser el de la cadena humana que va unir els dos extrems de Catalunya, des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià). Aquest any, l'encarregat de donar la dada de participació va ser el departament d'Interior, que la va situar en 1,6 milions. Per contra, el ministeri de l'interior la va reduir a les 400.000 persones.
La història es va tornar a repetir en els anys següents. El 2014, la manifestació de la "V" que tenia com a eix principal la convocatòria del procés participatiu del 9-N, va congregar 1,8 milions de persones a Barcelona, segons la Guàrdia Urbana. Els manifestants van omplir la Gran Via i l'avinguda Diagonal. Tanmateix la delegació del govern espanyol hi va tornar: va xifrar l'assistència entre 470.000 i 520.000 persones.
El 2015, un any més, l'ajuntament de Barcelona va situar en 1,4 milions els assistents a la Via Lliure de la Meridiana, que també va suposar el tret de sortida a la campanya electoral de les eleccions catalanes del 27-S. La dada donada per la delegació del govern espanyol va ser d'entre 520.000 i 550.000 participants.
Més difícil va ser el recompte de les mobilitzacions de la Diada passada. El 2016 les entitats sobiranistes van organitzar una manifestació descentralitzada. Sumant els recomptes que es van fer a Tarragona, Berga, Lleida, Salt i Barcelona, la mobilització va sumar un milió de persones, segons les dades més optimistes mentre que les estimacions més conservadores es van situar en 875.000. La delegació del govern espanyol va rebaixar el còmput global a 370.000 persones.
Recompte favorable per la Hispanitat
La tendència a la baixa que la delegació del govern espanyol ha mostrat en els recomptes de la Diada contrasta amb l'optimisme numèric que demostra quan es tracta de les manifestacions convocades per l'unionisme el 12-O. El 2012 la plaça Catalunya de Barcelona va acollir una concentració convocada per PP i C's que no va superar els 6.000 assistents segons el departament d'Interior. En aquest cas, la delegació del govern espanyol va inflar la xifra fins a 65.000.
La situació es va repetir el 2013. La plaça Catalunya es va omplir de banderes espanyoles amb motiu del dia de la Hispanitat i la Guàrdia Urbana va calcular una assistència de 30.000 persones. La delegació del govern espanyol va incrementar la xifra fins als 103.000. En els anys següents, la institució va renunciar a donar xifres el 12-O.
Es tracta de la xifra més baixa dels últims sis anys donada per la institució que ara dirigeix Enric Millo i arriba coincidint amb el punt àlgid de l'enfrontament del Govern amb les institucions de l'Estat per la convocatòria del referèndum. Tot i així, la representació de l'executiu de Mariano Rajoy a Catalunya sempre ha tendit a desinflar l'èxit de les mobilitzacions independentistes de l'Onze de Setembre.
En el cas de la manifestació independentista de la Diada de l'any 2012, la primera des que va començar el procés, la Guàrdia Urbana va situar l'assistència en un milió i mig de persones de manera consensuada amb el departament d'Interior de la Generalitat. Per contra, al delegació del govern espanyol va fer la primera de les seves rebaixes assegurant que la primera de les manifestacions massives convocades per l'ANC i Òmnium va mobilitzar 600.000 persones.
L'any següent va ser el de la cadena humana que va unir els dos extrems de Catalunya, des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià). Aquest any, l'encarregat de donar la dada de participació va ser el departament d'Interior, que la va situar en 1,6 milions. Per contra, el ministeri de l'interior la va reduir a les 400.000 persones.
La Via Catalana del 2013, al seu pas per Amposta Foto: ACN
La història es va tornar a repetir en els anys següents. El 2014, la manifestació de la "V" que tenia com a eix principal la convocatòria del procés participatiu del 9-N, va congregar 1,8 milions de persones a Barcelona, segons la Guàrdia Urbana. Els manifestants van omplir la Gran Via i l'avinguda Diagonal. Tanmateix la delegació del govern espanyol hi va tornar: va xifrar l'assistència entre 470.000 i 520.000 persones.
El 2015, un any més, l'ajuntament de Barcelona va situar en 1,4 milions els assistents a la Via Lliure de la Meridiana, que també va suposar el tret de sortida a la campanya electoral de les eleccions catalanes del 27-S. La dada donada per la delegació del govern espanyol va ser d'entre 520.000 i 550.000 participants.
Una noia observa la Via Lliure de la Meridiana des d'una terrassa. Foto: Cristóbal Castro
Més difícil va ser el recompte de les mobilitzacions de la Diada passada. El 2016 les entitats sobiranistes van organitzar una manifestació descentralitzada. Sumant els recomptes que es van fer a Tarragona, Berga, Lleida, Salt i Barcelona, la mobilització va sumar un milió de persones, segons les dades més optimistes mentre que les estimacions més conservadores es van situar en 875.000. La delegació del govern espanyol va rebaixar el còmput global a 370.000 persones.
Recompte favorable per la Hispanitat
La tendència a la baixa que la delegació del govern espanyol ha mostrat en els recomptes de la Diada contrasta amb l'optimisme numèric que demostra quan es tracta de les manifestacions convocades per l'unionisme el 12-O. El 2012 la plaça Catalunya de Barcelona va acollir una concentració convocada per PP i C's que no va superar els 6.000 assistents segons el departament d'Interior. En aquest cas, la delegació del govern espanyol va inflar la xifra fins a 65.000.
La situació es va repetir el 2013. La plaça Catalunya es va omplir de banderes espanyoles amb motiu del dia de la Hispanitat i la Guàrdia Urbana va calcular una assistència de 30.000 persones. La delegació del govern espanyol va incrementar la xifra fins als 103.000. En els anys següents, la institució va renunciar a donar xifres el 12-O.
Manifestació de la Hispanitat a Barcelona. Foto: Adrià Costa