09
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
10:18h
L'Ajuntament de Lleida no cedirà espais municipals per a la celebració del referèndum previst pel pròxim 1 d'octubre. Així ho ha decidit finalment l'alcalde Àngel Ros després de rebre l'informe que havia encarregat als serveis jurídics municipals i que considera que la cessió de locals no s'avindria a la legalitat, després que el Tribunal Constitucional (TC) suspengués la Llei del referèndum i la seva convocatòria. En una entrevista a RAC1, Ros ha assegurat que "fora del marc legal no ho podem fer" i ha insistit que "no podem forçar els funcionaris a incomplir la llei".
Ros ha respost d'aquesta manera a la carta enviada als consistoris pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras en què des del Govern es demanava als alcaldes poder comptar amb els locals que habitualment es fan servir com a centres de votació per tal de celebrar el referèndum. Per tant, l'Ajuntament de Lleida no cedirà la desena d'espais de titularitat que habitualment s'utilitzen com a locals electorals, del total de 41 que hi ha a la ciutat.
De fet, l'alcalde ja s'havia pronunciat en el sentit que la Paeria només cediria locals municipals en el cas que el referèndum fos legal, dins el marc constitucional i estatutari. Per això, va sol·licitar aquest informe als serveis jurídics municipals.
A l'entrevista a RAC1, el paer en cap ha concretat que va acabar la carta enviada ahir al vespre oferint-se al Govern a "col·laborar en tot el que pugui facilitar el diàleg, que és el que ha faltat en tot aquest procés; no podem fer un referèndum sense un acord i fora del marc legal".
Àngel Ros ha lamentat que es vulgui "municipalitzar el problema" i ha recordat que els ajuntaments ni convoquen, ni tenen la logística ni els cens per fer el referèndum. "Amb una clara intencionalitat política s'ha intentat passar el problema i el previsible fracàs als ajuntaments", ha afirmat.
Sigui com sigui, l'alcalde ha puntualitzat que si la Generalitat vol tirar endavant les votacions "hi haurà molts punts de votació", ja que disposa de 31 col·legis electorals a la ciutat i se'n podrien habilitar d'altres. "Però jo no puc forçar els funcionaris a incomplir la llei", ha reblat. També ha dit que si fa falta mobilitzar més agents de la Guàrdia Urbana per garantir la seguretat l'1 d'octubre, es farà perquè "la Guàrdia Urbana està on estan els ciutadans". En tot cas, descarta que la policia local retiri urnes perquè "no és la nostra competència".
D'altra banda, Ros -que també és president del PSC- s'ha mostrat convençut que la gran majoria d'ajuntaments socialistes actuaran de la mateixa manera que Lleida i no se situaran "fora del marc legal de la Constitució i l'Estatut". Ell personalment ha reiterat que no votarà l'1-O perquè el referèndum no és la seva opció, sinó que ell aposta per la reforma constitucional que vagi encarada a un estat federal. A més, assegura que, encara que es faci, el referèndum "no tindrà efectes legals ni reconeixement internacional".
Ros ha respost d'aquesta manera a la carta enviada als consistoris pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras en què des del Govern es demanava als alcaldes poder comptar amb els locals que habitualment es fan servir com a centres de votació per tal de celebrar el referèndum. Per tant, l'Ajuntament de Lleida no cedirà la desena d'espais de titularitat que habitualment s'utilitzen com a locals electorals, del total de 41 que hi ha a la ciutat.
De fet, l'alcalde ja s'havia pronunciat en el sentit que la Paeria només cediria locals municipals en el cas que el referèndum fos legal, dins el marc constitucional i estatutari. Per això, va sol·licitar aquest informe als serveis jurídics municipals.
A l'entrevista a RAC1, el paer en cap ha concretat que va acabar la carta enviada ahir al vespre oferint-se al Govern a "col·laborar en tot el que pugui facilitar el diàleg, que és el que ha faltat en tot aquest procés; no podem fer un referèndum sense un acord i fora del marc legal".
Àngel Ros ha lamentat que es vulgui "municipalitzar el problema" i ha recordat que els ajuntaments ni convoquen, ni tenen la logística ni els cens per fer el referèndum. "Amb una clara intencionalitat política s'ha intentat passar el problema i el previsible fracàs als ajuntaments", ha afirmat.
Sigui com sigui, l'alcalde ha puntualitzat que si la Generalitat vol tirar endavant les votacions "hi haurà molts punts de votació", ja que disposa de 31 col·legis electorals a la ciutat i se'n podrien habilitar d'altres. "Però jo no puc forçar els funcionaris a incomplir la llei", ha reblat. També ha dit que si fa falta mobilitzar més agents de la Guàrdia Urbana per garantir la seguretat l'1 d'octubre, es farà perquè "la Guàrdia Urbana està on estan els ciutadans". En tot cas, descarta que la policia local retiri urnes perquè "no és la nostra competència".
D'altra banda, Ros -que també és president del PSC- s'ha mostrat convençut que la gran majoria d'ajuntaments socialistes actuaran de la mateixa manera que Lleida i no se situaran "fora del marc legal de la Constitució i l'Estatut". Ell personalment ha reiterat que no votarà l'1-O perquè el referèndum no és la seva opció, sinó que ell aposta per la reforma constitucional que vagi encarada a un estat federal. A més, assegura que, encara que es faci, el referèndum "no tindrà efectes legals ni reconeixement internacional".