Litigi

Sixena, el botí artístic d'una batalla política embarrancada

Aquest dilluns es compleix el termini fixat per Aragó per l'entrega de les 44 obres d'art del Museu de Lleida | El Govern de la Generalitat es nega al trasllat mentre plana l'amenaça d'una intervenció de la policia judicial per requisar les peces

per Àlvar Llobet, 30 de juliol de 2017 a les 22:00 |
Una de les peces del MNAC transportada per uns operaris | Arxiu
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El govern de l'Aragó va obrir una guerra judicial contra la Generalitat de Catalunya per l'art del Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) que s'exposa actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i al Museu de Lleida. El litigi s'ha convertit en una batalla política abonada a un breaking news constant i que ningú no sap com s'acabarà. El Departament de Cultura lluita per conservar aquestes peces en dos fronts, el de les pintures murals que s'exposen a Barcelona, i el de les 44 obres del Museu de Lleida, que han de ser retornades a Sixena, segons una sentència del Jutjat d'Osca, que fixa el 31 de juliol del 2017 com a data límit per executar-se la resolució.
 
Primer litigi: les pintures salvades d'un monestir cremat durant la Guerra Civil
 
Per entendre la situació actual cal remuntar-se fins el 3 d'agost del 1936, als inicis de la Guerra Civil. El Monestir de Santa Maria de Sixena és incendiat i espoliat de manera que la majoria de pintures que s'hi conservaven al seu interior van desaparèixer. Algunes van ser salvades, però, per l'historiador de l'art Josep Gudiol, que les va restaurar posteriorment. Aquestes obres es van traslladar al MNAC i estan en dipòsit des del 1940.

L'any 1960, les monges de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, van signar un préstec indefinit, i el 1992, aquest contracte es va convertir en donació segons va assegurar durant el judici l'exconseller de Cultura Joan Guitart.
 
Les obres són reclamades a través del govern d'Aragó i la Generalitat s'hi oposa
 
Les monges van reclamar el 2013 aquestes obres, si bé ho van fer cedint poders al govern d'Aragó, que va obrir la lluita judicial per recuperar els murals amb l'argument de "defensar la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès". Es reclamava a l'Estat i al Museu, i és en aquest punt on la Generalitat hi va intervenir de manera voluntària. El 18 de gener va començar el judici, i el 4 juliol del 2016 el Jutjat de Primera Instància número 2 d'Osca va condemnar el MNAC a restituir les pintures originàries de la sala capitular del Monestir de Sixena.
 
La decisió del jutjat va fer reaccionar la Generalitat, que va presentar un recurs al·legant que arrencar aquestes obres del MNAC seria un "atemptat cultural", un fet que es sumava a la fragilitat de les obres i les males condicions del Monestir de Sixena per acollir-les. Paral·lelament, el patronat del MNAC (on hi ha el Ministeri de Cultura) es va oposar a la sentència i va emetre un informe que s'alineava amb l'argumentari del Govern. Els murals no es podien tocar del museu barceloní.


Catalunya diu que arrencar els murals del MNAC seria un "atemptat cultural"
 
Segon litigi: les 97 obres d'art
 
La pugna judicial per les pintures murals va coincidir amb el de les 97 obres d'art de Sixena. El 8 d'abril del 2015, el Jutjat de Primera instància d'Osca va declarar nuls els tres contractes de compravenda que van signar la Generalitat i el MNAC amb Sixena per 97 obres d'art. Es van pagar 40 milions de pessetes en tres operacions entre els anys 1983 i 1994.
 
La resolució considerava que l'únic propietari legítim d'aquestes obres era el govern de l'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena ja que aquestes peces formaven part d'un bé d'interès cultural declarat monument nacional que no podien ser disgregats del conjunt. La Generalitat va presentar un recurs, però va ser tombat tot i que aquesta sentència passava per damunt de la Llei catalana de Patrimoni i de Museus.

Davant d'aquesta situació, Osca va emetre una sentència en la que s'instava a entregar les 97 obres a Sixena abans del 25 de juliol del 2016, una data que va ser omesa pel conseller de Cultura, Santi Vila, que va obeir parcialment la resolució un dia després; les 57 obres que estaven als magatzems del MNAC van ser entregades a Sixena, una decisió que va ser interpretada pels aragonesos com una primera victòria que es va escenificar amb pompositat el 27 de gener, quan es va inaugurar l'exposició de les obres al monestir. El president aragonès i un estol de consellers i alts càrrecs del govern aragonés posaven amb el botí obtingut després d'amenaçar amb fer entrar la policia judicial per requisar les obres. La conquesta era un triomf, però els aragonesos reclamaven la resta de l'art (el que tenia més valor artístic), que estava al Museu de Lleida. En total, 44 peces.
 
Catalunya i Aragó, un permanent torcebraç judicial
 
Quinze entitats que formaven part de la Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida van signar un manifest en defensa de l'art de Sixena i de la seva continuïtat a Catalunya. La unitat de les col·leccions és un dels arguments principals que serveix per articular aquesta reivindicació, posada en escena amb una manifestació a la plaça del Museu de Lleida. Aragó i Catalunya han seguit amb el torcebraç per les obres "lleidatanes", i en el darrer any s'han anat succeint declaracions, recursos, amenaces i sentències. El passat 29 de juny, el Jutjat d'Osca tornava a la càrrega amb una ordre de trasllat provisional de les peces del Museu de Lleida, que fixava com a data límit el dilluns 31 de juliol.


Enmig de la melé judicial, el Departament de Cultura de la Generalitat passava a ser responsabilitat de Lluís Puig, que s'ha mantingut ferm en la negativa de no entregar les obres atès que "no es reuneixen les condicions físiques ni jurídiques" i que són propietat del Consorci de Museus de Catalunya, organisme que ha estat acceptat com a part en aquest litigi, un fet que li ha permès al Govern sumar arguments per defensar la conservació de la col·lecció a Lleida. A tot això, des de l'altra banda s'han carregat els neulers contra l'actitud de l'executiu català, que ha deixat clar que no permetrà que les obres surtin de Catalunya i que no ha entregat el pla de trasllat que es reclama des d'Aragó, que espera les obres aquest dilluns a Sixena.

El Govern assegura que no es poden entregar les obres perquè no es reuneixen condicions físiques ni jurídiques, i Aragó demana l'entrada de la policia al Museu de Lleida


"El trasllat no ha estat completat", assegurava la consellera de Cultura del govern d'Aragó, Mayte Pérez, que ha demanat per via judicial la intervenció policial per prendre les 44 peces que estan a la capital del Segrià. Els aragonesos volen que s'apliqui mà dura per solucionar el conflicte, i han comptat amb la col·laboració de la plataforma a favor del retorn de les obres. Diversos membres de col·lectiu van entrar al Museu de Lleida per protestar contra la negativa del Govern català.

Crits, cants i insults van ser la banda sonora d'una performance que feia evident que el temps per al diàleg s'havia esgotat. Les peticions de fer entrar la policia a l'equipament lleidatà han estat desestimades pel jutjat d'Osca fins que no es complexi el termini, que expira en poc més de 24 hores. Què pot passar d'ara en endavant és una incògnita

 

Participació