30
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
11:14h
A punt de vèncer el primer any de la XII legislatura, és hora de fer balanç de la feina feta. Com a diputat al Congrés per En Comú Podem, el repte de tòrcer la política de capitalisme d’amiguets i d’autoritarisme recentralitzador ha estat (i segueix essent) el gran objectiu de legislatura, al qual cal sumar, com a representant de les terres de Lleida, Pirineu i Aran, fer sentir la veu d’un territori amb identitat, necessitats i esperances pròpies.
Mirant enrere, però, la feina de tots aquests mesos reflecteix un seguit de llums que, en un panorama tenebrós, permetran afrontar la propera temporada amb optimisme i ambició.
En matèria agrària, per exemple, dins la Comissió d’agricultura, alimentació i medi ambient, hem aconseguit aprovar una iniciativa que promou la compra pública d’aliments amb criteris de proximitat i qualitat que tindrà forta incidència en la propera llei de contractes del sector públic i per la qual hospitals, residències o col·legis que adquireixin aliments ho hauran de fer valorant qualitat i proximitat, ja no només preu.
En matèria de cadena alimentària i preu justos pel camp, hem endegat un seguit d’iniciatives encaminades a posar en valor la traçabilitat del producte en l’etiquetatge i l’aplicació de sancions a les grans distribuïdores i transformadores que realitzen pràctiques abusives; amb això, estem més a prop de l’objectiu de fixar uns topalls a l’alça de posició dominant del mercat i a la baixa de preus pel producte agro-ramader.
Fruit de constants reunions amb representants del sector agro-ramader, hem posat en marxa mesures per un nou pla de reconversió varietal de la fruita dolça, de democratització de la representació del camp, de prevenció contra l’amenaça de la xylella fastidiosa, d’exigència d’un sistema de primes per a la cogeneració amb purins i de reconeixement de la categoria de l’agricultor professional. A més, centrats en el medi ambient, hem aprovat accions per la prohibició del fracking, la gestió dels sediments fluvials o el no finançament públic de les corrides de toros. L’aprovació de les nostres propostes per regular la contaminació odorífera i la presentació de la proposició de Llei dels Agents Forestals i la Seguretat Mediambiental són també dues fites principals en aquest camp.
Per altra banda, dins la Comissió de Justícia, en la qual sóc portaveu estatal del Grup Confederal Unidos Podemos – En Comú Podem – En Marea, he tingut el privilegi de guanyar una proposició per recuperar la jurisdicció universal dels Tribunals de l’Estat espanyol per conèixer dels crims contra la humanitat, així com mesures de protecció a les víctimes d’accidents de trànsit davant dels Jutjats i les asseguradores o recursos econòmics per crear una base de dades que faci front al drama dels nadons robats a l’Estat espanyol entre 1940 i 1990.
Juntament amb això, la feina per denunciar les ingerències del Govern de l’Estat contra la independència de la Justícia, a través del presidencialisme del Consejo General del Poder Judicial, d’una Fiscalia sotmesa a l’Executiu o d’un Tribunal Constitucional polititzat, ha posat llum sobre la necessitat de fer una reforma d’arrel en el sistema judicial. Juntament amb això, proposicions per modernitzar la justícia, fent-la quelcom proper, públic, àgil i amable han centrat proposicions, intervencions i debats, així com la potenciació de les llengües pròpies i regionals als Tribunals, les garanties d’uns serveis de traducció i interpretació dignes i l’oposició al procés de centralització i allunyament físic de les seus judicials respecte la ciutadania, amb especial atenció a les víctimes.
En sentit contrari tenim la imposició del mecanisme de resolució de les clàusules sòl, acordat pel Govern del PP amb Ciudadanos i PSOE, amb l’absoluta complicitat de la banca, que ja constatem que és un nou frau a la població i que no defallirem en treballar per revertir. També hem patit, i plantat cara, a la constant judicialització del procés sobiranista català, mesures repressives contra les nostres institucions i impeditives del dret a decidir dels catalans i les catalanes.
I, com a accions centrades en el nostre territori, les reivindicacions davant del Govern per esclarir l’opaca gestió de la SAREB amb les transaccions relacionades amb Torre Salses, l’exigència de recuperar la gestió pública de les hidroelèctriques del Pirineu o les lluites per infraestructures territorials, molt especialment l’alliberament del peatge de l’AP2 entre Montblanc i Lleida, la duplicació de la N240 entre Borges i Lleida, la seguretat del tram pallarès de la N340, la dignificació dels camins del Baix Segre o l’eixamplament de l’A2 a Tàrrega, han estat centre de reunions i projectes lluitats a Madrid. Alhora, en matèria de pressupostos de l’Estat, recursos per recuperar el Pla de l’Estació de Lleida, que finalment les Administracions treuen del calaix on portava una dècada oblidat, o de dotar al territori dels recursos hídrics justos pel desenvolupament social i agrari, són mesures també de rellevància i que mereixeran seguiment els propers mesos.
Totes aquestes, batalles d’una guerra no cruenta, però sí amb vencedors i vençuts, que ens ha de portar al canvi real en la manera de fer les coses i d’assumir compromisos en política. Transparència, honradesa, escolta activa i valentia com a motors de gestió política. Per això, el gran repte pels propers mesos estarà centrat en seguir al costat de les entitats i les persones de la societat civil per aprendre i debatre, copsar les necessitats i voluntats de canvi i canalitzar-les per a fer possible la transformació que cal. Per això, des d’En Comú Podem – Ponent seguirem estirant fort per allà, sumant als que estireu fort per aquí, per fer tombar l’estaca.
Mirant enrere, però, la feina de tots aquests mesos reflecteix un seguit de llums que, en un panorama tenebrós, permetran afrontar la propera temporada amb optimisme i ambició.
En matèria agrària, per exemple, dins la Comissió d’agricultura, alimentació i medi ambient, hem aconseguit aprovar una iniciativa que promou la compra pública d’aliments amb criteris de proximitat i qualitat que tindrà forta incidència en la propera llei de contractes del sector públic i per la qual hospitals, residències o col·legis que adquireixin aliments ho hauran de fer valorant qualitat i proximitat, ja no només preu.
En matèria de cadena alimentària i preu justos pel camp, hem endegat un seguit d’iniciatives encaminades a posar en valor la traçabilitat del producte en l’etiquetatge i l’aplicació de sancions a les grans distribuïdores i transformadores que realitzen pràctiques abusives; amb això, estem més a prop de l’objectiu de fixar uns topalls a l’alça de posició dominant del mercat i a la baixa de preus pel producte agro-ramader.
Fruit de constants reunions amb representants del sector agro-ramader, hem posat en marxa mesures per un nou pla de reconversió varietal de la fruita dolça, de democratització de la representació del camp, de prevenció contra l’amenaça de la xylella fastidiosa, d’exigència d’un sistema de primes per a la cogeneració amb purins i de reconeixement de la categoria de l’agricultor professional. A més, centrats en el medi ambient, hem aprovat accions per la prohibició del fracking, la gestió dels sediments fluvials o el no finançament públic de les corrides de toros. L’aprovació de les nostres propostes per regular la contaminació odorífera i la presentació de la proposició de Llei dels Agents Forestals i la Seguretat Mediambiental són també dues fites principals en aquest camp.
Per altra banda, dins la Comissió de Justícia, en la qual sóc portaveu estatal del Grup Confederal Unidos Podemos – En Comú Podem – En Marea, he tingut el privilegi de guanyar una proposició per recuperar la jurisdicció universal dels Tribunals de l’Estat espanyol per conèixer dels crims contra la humanitat, així com mesures de protecció a les víctimes d’accidents de trànsit davant dels Jutjats i les asseguradores o recursos econòmics per crear una base de dades que faci front al drama dels nadons robats a l’Estat espanyol entre 1940 i 1990.
Juntament amb això, la feina per denunciar les ingerències del Govern de l’Estat contra la independència de la Justícia, a través del presidencialisme del Consejo General del Poder Judicial, d’una Fiscalia sotmesa a l’Executiu o d’un Tribunal Constitucional polititzat, ha posat llum sobre la necessitat de fer una reforma d’arrel en el sistema judicial. Juntament amb això, proposicions per modernitzar la justícia, fent-la quelcom proper, públic, àgil i amable han centrat proposicions, intervencions i debats, així com la potenciació de les llengües pròpies i regionals als Tribunals, les garanties d’uns serveis de traducció i interpretació dignes i l’oposició al procés de centralització i allunyament físic de les seus judicials respecte la ciutadania, amb especial atenció a les víctimes.
En sentit contrari tenim la imposició del mecanisme de resolució de les clàusules sòl, acordat pel Govern del PP amb Ciudadanos i PSOE, amb l’absoluta complicitat de la banca, que ja constatem que és un nou frau a la població i que no defallirem en treballar per revertir. També hem patit, i plantat cara, a la constant judicialització del procés sobiranista català, mesures repressives contra les nostres institucions i impeditives del dret a decidir dels catalans i les catalanes.
I, com a accions centrades en el nostre territori, les reivindicacions davant del Govern per esclarir l’opaca gestió de la SAREB amb les transaccions relacionades amb Torre Salses, l’exigència de recuperar la gestió pública de les hidroelèctriques del Pirineu o les lluites per infraestructures territorials, molt especialment l’alliberament del peatge de l’AP2 entre Montblanc i Lleida, la duplicació de la N240 entre Borges i Lleida, la seguretat del tram pallarès de la N340, la dignificació dels camins del Baix Segre o l’eixamplament de l’A2 a Tàrrega, han estat centre de reunions i projectes lluitats a Madrid. Alhora, en matèria de pressupostos de l’Estat, recursos per recuperar el Pla de l’Estació de Lleida, que finalment les Administracions treuen del calaix on portava una dècada oblidat, o de dotar al territori dels recursos hídrics justos pel desenvolupament social i agrari, són mesures també de rellevància i que mereixeran seguiment els propers mesos.
Totes aquestes, batalles d’una guerra no cruenta, però sí amb vencedors i vençuts, que ens ha de portar al canvi real en la manera de fer les coses i d’assumir compromisos en política. Transparència, honradesa, escolta activa i valentia com a motors de gestió política. Per això, el gran repte pels propers mesos estarà centrat en seguir al costat de les entitats i les persones de la societat civil per aprendre i debatre, copsar les necessitats i voluntats de canvi i canalitzar-les per a fer possible la transformació que cal. Per això, des d’En Comú Podem – Ponent seguirem estirant fort per allà, sumant als que estireu fort per aquí, per fer tombar l’estaca.