Ramaders i formatgers creen el segell Llet de Cabres Catalanes

Es tracta d'una quarantena d'associats que volen garantir un preu just i una "màxima qualitat"

El Mas el Garet de Tona és una de les granges que es troba dins el segell
El Mas el Garet de Tona és una de les granges que es troba dins el segell | ACN
Redacció
24 de juliol del 2017
Actualitzat a les 17:34h
Neix el segell Llet de Cabres Catalanes, un distintiu que avala que els productes que el porten estan elaborats amb llet certificada, garantint la màxima qualitat gràcies als estrictes controls de qualitat, amb paràmetres com l'alimentació que prenen les cabres o el seu benestar. Es tracta d'una agrupació d'una quarantena de ramaders en col·laboració amb cinc formatgers que venen els productes elaborats amb la seva llet. La seva capacitat de producció se situa als 3.000.000 de litres anuals i engloba al voltant de 10.000 caps de bestiar a tot Catalunya.

Lluís Mauri, membre del segell i gerent de Formatges el Garet de Tona (Osona), ha destacat a l'ACN que el segell no només distingeix la qualitat de la llet de cabra, sinó que també assegura l'estabilitat econòmica pel ramader. De la llet de cabra, els seus productors en destaquen la millor digestibilitat que ofereix davant d'altres alternatives. Mauri explica que tot i que conté més greixos i proteïnes, "aquests elements essencials són més petits i fa que es puguin digerir millor".

Els ramaders i formatgers, davant el progressiu creixement del sector i la davalla d'altres productes similars com la llet de vaca, han decidit fer un pas endavant i apostar per oferir una llet de cabra "de proximitat, de màxima qualitat i garantir-ne la rendibilitat econòmica pels ramaders".
 

El·laboració de formatges de cabra al Mas el Garet de Tona. Foto: ACN


El segell neix arran de la davallada del preu del producte al mercat l'any 2010. Lluís Mauri ha explicat que, llavors, el mercat europeu de la llet de cabra es concentrava a la península Ibèrica però no a Catalunya, on "hi havia un ramat per a cada formatger". El 2010 una de les tres companyies en va absorbir una altra i per tant, només en van quedar dues, fet que va fer baixar el preu de la llet de cabra i algunes formatgeres catalanes fins i tot optaven per comprar-la fora de Catalunya. Alguns ramats de Catalunya es van quedar sense poder vendre la llet, quan a la resta de l'estat espanyol en alguns llocs es venia per sota del preu de cost. Per tota aquesta situació, el sector del cabrum català es va unir "per donar sentit de proximitat, màxima qualitat i la garantia de pagar un preu just pel litre de llet", tal com ha explicat Mauri. Primerament van ser 8 granges, i ara ja en són més de 40.

Una aposta per la qualitat

Els controls de qualitat són molt exhaustius i tenen en compte aspectes sobretot de benestar animal, sanitat o higiene de la llet entre d'altres, tal com ha explicat Lluís Mauri. "Es tracta d'un conjunt de bones pràctiques en què el ramader ha de refrigerar molt bé la llet, ha de fer una neteja molt exhaustiva de tots els canals de munyida o proveir les cabres d'una bona alimentació, per exemple", explica. De fet, en l'opinió d'aquest ramader, primer s'ha de procurar tenir una bona llet per després poder elaborar bons formatges.

De manera transitòria, s'han establert tres nivells de certificació en funció del percentatge de llet certificada que utilitza cada formatgeria i el compromís en el projecte amb una, dues i tres estrelles a sota del logotip del distintiu.

El repte de futur del segell és "tancar el cercle", aconseguint que pràcticament totes les formatgeries catalanes treballin amb llet de cabres catalanes certificada. "Si tot el que produïm aquí ho consumim, es contribueix a la riquesa del país", ha assenyalat Lluís Mauri. Des de l'agrupació volen que el sector del cabrum català sigui estratègic i referent en l'alimentació. Mauri pensa que serà "com una taca d'oli i ara que les grans formatgeries ja són dins el segell, a partir d'aquí ja s'hi aniran incorporant la resta, com més millor". Pel que fa a l'exportació, ho deixen per més endavant, ja que consideren que primerament s'han de centrar en el consum local, tot i que hi ha algunes formatgeries catalanes que ja han començat a exportar.