14
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
18:26h
El Departament de Territori i Sostenibilitat treballa en la redacció d'un estudi per millorar la connectivitat per carretera dels Pallars amb Lleida i Barcelona, un aspecte llargament reivindicat al territori. El treball analitza i avalua les diferents actuacions que caldria dur a terme en els diferents itineraris amb l'objectiu de poder prioritzar, amb el consens del territori, aquelles que en funció del seu cost comportin un major benefici social.
La voluntat del Govern passa per poder enllestir l'estudi durant aquest any per tal de definir l'agenda d'actuacions més prioritàries a dur a terme i començar-les a implementar. Així ho ha explicat el director general d'Infraestructures de Mobilitat, Xavier Flores, en el marc d'una conferència organitzada pel Cercle d'Infraestructures i que s'ha celebrat a la Cambra de Comerç de Lleida.
Flores ha afegit que, un cop finalitzat, l'estudi haurà de permetre prioritzar, tenint en compte aspectes com ara la comoditat, la funcionalitat, el cost i el temps que permetria estalviar, aquelles actuacions més necessàries i establir una agenda d'actuacions per tal d'anar-les implementant en funció de la disponibilitat pressupostària.
"El que hem volgut és focalitzar les diferents actuacions necessàries en cadascun dels itineraris possibles i posar en valor el que poden arribar a aportar", ha afirmat Flores. Tot i això, el fet que s'acabi prioritzant unes o altres actuacions "no vol dir que se'n descartin altres sinó que es puguin deixar per més endavant" ja que "estem en un moment en què els recursos públics són escassos i, per això, amb aquesta priorització busquem obtenir des del primer moment el màxim benefici".
Per posar un exemple, Flores ha explicat que per anar dels Pallars a Barcelona existeixen fins a sis itineraris possibles per carretera, ja que, entre altres, es pot passar per Àger, pel Doll, per Artesa de Segre o Ponts. El director general d'Infraestructures de Mobilitat ha citat també el projecte de la variant de Tremp, "una actuació que comparteixen tots els itineraris i que, per tant, segur que caldrà aborda-la en l'agenda final".
Port de Comiols
Pel que fa a la millora del pas pel port del Comiols, l'estudi analitza dues alternatives possibles. Per una banda el gran túnel, que tindria una longitud de 5,9 quilòmetres i que suposaria una inversió d'uns 300 milions d'euros. L'altra opció passaria pel condicionament del traçat actual des de Folquer i per la construcció d'un fals túnel per creuar el coll, podent circular a una velocitat d'entre 80 i 90 km/hora en tot el traçat del port. Aquesta alternativa, per a la qual existeix un projecte constructiu, tindria un cost d'uns 182 milions d'euros i comportaria trigar només uns dos minuts més en relació amb l'altra.
Actualment, el traçat per creuar el coll de Comiols és de 29,4 quilòmetres, mentre amb l'opció del gran túnel passaria a ser de 25,3 quilòmetres i amb la segona opció, de 27,8 quilòmetres. "Actuar a Comiols és necessari però el túnel potser no és la gran solució perquè la orografia no ajuda", ha sentenciat Xavier Flores.
La voluntat del Govern passa per poder enllestir l'estudi durant aquest any per tal de definir l'agenda d'actuacions més prioritàries a dur a terme i començar-les a implementar. Així ho ha explicat el director general d'Infraestructures de Mobilitat, Xavier Flores, en el marc d'una conferència organitzada pel Cercle d'Infraestructures i que s'ha celebrat a la Cambra de Comerç de Lleida.
Flores ha afegit que, un cop finalitzat, l'estudi haurà de permetre prioritzar, tenint en compte aspectes com ara la comoditat, la funcionalitat, el cost i el temps que permetria estalviar, aquelles actuacions més necessàries i establir una agenda d'actuacions per tal d'anar-les implementant en funció de la disponibilitat pressupostària.
Un instant de la conferència del director general d'Infraestructures de Mobilitat. Foto: ACN
"El que hem volgut és focalitzar les diferents actuacions necessàries en cadascun dels itineraris possibles i posar en valor el que poden arribar a aportar", ha afirmat Flores. Tot i això, el fet que s'acabi prioritzant unes o altres actuacions "no vol dir que se'n descartin altres sinó que es puguin deixar per més endavant" ja que "estem en un moment en què els recursos públics són escassos i, per això, amb aquesta priorització busquem obtenir des del primer moment el màxim benefici".
Per posar un exemple, Flores ha explicat que per anar dels Pallars a Barcelona existeixen fins a sis itineraris possibles per carretera, ja que, entre altres, es pot passar per Àger, pel Doll, per Artesa de Segre o Ponts. El director general d'Infraestructures de Mobilitat ha citat també el projecte de la variant de Tremp, "una actuació que comparteixen tots els itineraris i que, per tant, segur que caldrà aborda-la en l'agenda final".
Pla mig del director general d'Infraestructures de Mobilitat, Xavier Flores. Foto: ACN
Port de Comiols
Pel que fa a la millora del pas pel port del Comiols, l'estudi analitza dues alternatives possibles. Per una banda el gran túnel, que tindria una longitud de 5,9 quilòmetres i que suposaria una inversió d'uns 300 milions d'euros. L'altra opció passaria pel condicionament del traçat actual des de Folquer i per la construcció d'un fals túnel per creuar el coll, podent circular a una velocitat d'entre 80 i 90 km/hora en tot el traçat del port. Aquesta alternativa, per a la qual existeix un projecte constructiu, tindria un cost d'uns 182 milions d'euros i comportaria trigar només uns dos minuts més en relació amb l'altra.
Actualment, el traçat per creuar el coll de Comiols és de 29,4 quilòmetres, mentre amb l'opció del gran túnel passaria a ser de 25,3 quilòmetres i amb la segona opció, de 27,8 quilòmetres. "Actuar a Comiols és necessari però el túnel potser no és la gran solució perquè la orografia no ajuda", ha sentenciat Xavier Flores.