04
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
10:26h
L'èxit de les festes es calcula en base a la seva capacitat de traspassar les fronteres d'on es celebren. Que la gent autòctona festegi un acte propi entra dins d'uns paràmetres de normalitat que es donen per descomptats. El trencament d'aquesta lògica natural facilita, però, que l'acte en qüestió es pugui començar a considerar com un esdeveniment d'èxit, i això mateix és el que li ha passat a la Transsegre de Balaguer en la darrera dècada.
Aquell repte de fer artefactes flotants que poguessin baixar pel riu i que va sorgir entre converses de bar es va anar convertint en una tradició que molts a la capital de la Noguera assumien com la festa major d'estiu i que ha acabat esdevenint un reclam per a molts catalans, que viatgen fins a Balaguer per comprovar com deu ser l'aventura de construir-se una embarcació i fer-la navegar (el verb és exagerat a tenor dels ginys es veuen baixar pel Segre cada any) per aigües pantanoses i corrents del Segre. Vénen i hi tornen, perquè la gent crida la gent i el boca-orella funciona més bé que les campanyes publicitàries.
Si fa vint anys les barques tenien accent nord-occidental, ara la cosa s'ha convertit en un cafarnaüm de parles que demostren que la Transsegre ha plantat la pica a Flandes i s'ha posat al mapa dels esdeveniments únics del país que no es fan en cap altre indret. La festa és un ham que els intrèpids "forasters" piquen amb delit mentre que "els de casa" s'ho miren amb la raonable displicència d'aquell que ja s'ha cansat de veure any rere any el mateix paisatge de rems i armilles després d'haver-se pelat els dits (o no) per acabar fent una maquinota de pneumàtics i fustes que arribava, com si fos miracle, a la llera. D'aquests en queden encara, concretament un 30% dels participants, segons dades de l'organització. La resta, el 70%, busca la nova sensació amb una determinació que, en alguns casos, és directament proporcional a la innocència mostrada a l'hora de construir una barca amb les mans.
Sembla fàcil, en principi. La teoria és tan exacta com traidora. De fet, es podria dir que la Transsegre és la festa que més experts navals fa néixer cada any a Catalunya, gent que creuen que solcaran les aigües com Gaspar de Portolà i que amb prou feines acaben fent alguns cosa com la que va fer Narcís Monturiol. Tot i això, tornen, i ho expliquen. Més de 1.700 persones baixaran pel riu aquest any. L'èxit és ferm.
Aquell repte de fer artefactes flotants que poguessin baixar pel riu i que va sorgir entre converses de bar es va anar convertint en una tradició que molts a la capital de la Noguera assumien com la festa major d'estiu i que ha acabat esdevenint un reclam per a molts catalans, que viatgen fins a Balaguer per comprovar com deu ser l'aventura de construir-se una embarcació i fer-la navegar (el verb és exagerat a tenor dels ginys es veuen baixar pel Segre cada any) per aigües pantanoses i corrents del Segre. Vénen i hi tornen, perquè la gent crida la gent i el boca-orella funciona més bé que les campanyes publicitàries.
El 70% dels participants de la festa no són de Balaguer
Si fa vint anys les barques tenien accent nord-occidental, ara la cosa s'ha convertit en un cafarnaüm de parles que demostren que la Transsegre ha plantat la pica a Flandes i s'ha posat al mapa dels esdeveniments únics del país que no es fan en cap altre indret. La festa és un ham que els intrèpids "forasters" piquen amb delit mentre que "els de casa" s'ho miren amb la raonable displicència d'aquell que ja s'ha cansat de veure any rere any el mateix paisatge de rems i armilles després d'haver-se pelat els dits (o no) per acabar fent una maquinota de pneumàtics i fustes que arribava, com si fos miracle, a la llera. D'aquests en queden encara, concretament un 30% dels participants, segons dades de l'organització. La resta, el 70%, busca la nova sensació amb una determinació que, en alguns casos, és directament proporcional a la innocència mostrada a l'hora de construir una barca amb les mans.
Sembla fàcil, en principi. La teoria és tan exacta com traidora. De fet, es podria dir que la Transsegre és la festa que més experts navals fa néixer cada any a Catalunya, gent que creuen que solcaran les aigües com Gaspar de Portolà i que amb prou feines acaben fent alguns cosa com la que va fer Narcís Monturiol. Tot i això, tornen, i ho expliquen. Més de 1.700 persones baixaran pel riu aquest any. L'èxit és ferm.