El Congrés insta l'Estat a retirar els honors militars al responsable del bombardeig de Lleida

La proposició no de llei també demana que es canviï el nom de la càtedra d'estudis Alfredo Kindelán, en honor a l'exmilitar franquista

Xavier Eritja en una sessió al Congrés
Xavier Eritja en una sessió al Congrés | Arxiu
Redacció
28 de juny del 2017
Actualitzat a les 2:13h
El Congrés ha aprovat una proposició no de llei que insta el govern espanyol a retirar els honors militars a Alfredo Kindelán, responsable dels bombardejos de Lleida, Granollers, Gernika o Durango. Entre d'altres, està distingit amb la Gran Creu de San Hermenegildo o la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Militar. La proposta, presentada per ERC, també demanava la "supressió immediata" d'una càtedra d'estudis que porta el nom de l'exmilitar franquista. Finalment, però, s'ha acceptat una esmena del PSOE on en lloc de suprimir aquesta càtedra s'opta per demanar a l'Estat que li canviï el nom "pel d'una altra persona o unitat rellevant en la història de l'aviació militar espanyola". El PP hi ha votat el contra, C's s'ha abstingut i la resta de grups han donat suport a la iniciativa. El debat s'ha dut a terme a la Comissió de Defensa.

Els republicans també demanaven la retirada del títol de marquès de Kindelán però, finalment, aquesta petició s'ha retirat a petició del PSOE. En una esmena, justifica que la retirada de títols nobiliaris són competència del rei i no del govern i que, per tant, no es pot instar l'executiu a fer aquest pas.

Canvi de nom de la càtedra Alfredo Kindelán

El segon punt de la proposició de llei demana a l'Estat que canvií el nom de la càtedra d'estudis Alfredo Kindelán. Inicialment, ERC demanava suprimir la càtedra que porta el nom de l'exmilitar franquista però ha acceptat una esmena del PSOE on s'opta per demanar que es canvií el nom en lloc de suprimir els estudis.

Actualment, encara existeix aquesta càtedra per al debat, estudi i intercanvi d'idees i experiències sobre assumptes relacionats amb la doctrina aèria. Aquesta càtedra es va crear l'any 1988 en el sí de l'Escola Superior de l'Aire, de la qual n'és hereva el Centre de Guerra Aérea. La presidència d'honor de la càtedra recau en el rei Felip VI.

El diputat republicà Xavier Eritja ha criticat que l'Estat ha estat "incapaç de trencar amb el passat franquista". "No és normal que després de 40 anys de democràcia encara avui la sentència de mort del president Companys continuï vigent gràcies a l'acord PP, PSOE i C's", ha valorat.