21
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
16:12h
El Museu del Clima i la Ciència de Lleida entra en funcionament aquest dimecres una vegada finalitzada la primera fase del projecte que va quedar aturat per la crisi econòmica entre el 2010 i el 2011. L'equipament s'ubica en cinc hectàrees del turó de Gardeny i es concep d'una forma diferent als museus convencionals ja que està obert a l'aire lliure i de moment, només hi ha tancades una sala que conté una exposició amb part del llegat del científic Joan Oró i els serveis. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat que es tracta d'un "projecte innovador" des de tots els punts de vista que ha de permetre la cohesió de la ciutat amb el barri de la Mariola i Gardeny. L'arquitecte de l'obra, Toni Gironès, ha dit que el museu vol
"fer reflexionar sobre el cost" que suposa que al primer món es vulgui viure durant tot l'any amb un clima tropical d'entre 19 i 25 graus.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha explicat en una visita per als mitjans de comunicació que el museu està concebut sobre la base de tres factors: la divulgació científica i aproximació al coneixement; el nou concepte de museu en el qual el "parc museu" és una peça que explica el clima, el medi ambient i els fenòmens científics; i la cohesió de ciutat amb la connexió del barri de la Mariola amb el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari.
De la seva part, Gironès ha assenyalat que el projecte planteja "diluir la idea d'un edifici museu", ja que no és un edifici tradicional des de l'espai perquè qui estructura el museu "és el pas del temps". Segons Gironès, amb les estructures que havien quedat a mig fer després de 9 anys d'iniciar les obres s'han generat les condicions "perquè el temps s'activi i puguem interaccionar amb ell". Amb tot plegat, Gironès ha apuntat que un dels objectius del museu és fer reflexionar des de Lleida, on hi ha clima continental, sobre aspectes com el fet que el primer món intenta viure durant tot l'any amb clima tropical, entre 19 i 25 graus, i els elevats costos que això té així com la necessitat que cal optimitzar els recursos per garantir la supervivència de l'espècie.
Les característiques del museu
El museu doncs, està concebut com un espai en constant canvi, amb una profunda vocació pedagògica. La part central és una pèrgola de 900 metres quadrats, realitzada amb una estructura metàl·lica molt lleugera i amb columnes perimetrals que acullen 24 plantes trepadores que en un termini de quatre o cinc anys generaran un sostre vegetal que esdevindrà un coixí tèrmic de 2,5 metres de vegetació i que a l'estiu permetran rebaixar entre 5 i 7 graus la temperatura a l'interior de la plaça.
En l'espai exterior del museu es crea un nou parc urbà que incorpora, entre altres, un mirador elevat de 360 graus en un petit turó, un nou punt que ofereix una panoràmica singular de la ciutat de Lleida i que s'obre a tota la ciutadania. En un futur, també està previst la construcció de tres basses de fauna i flora, a més a més d'un sorral de sauló amb ametllers i fruiters de les terres de Lleida. Finalment, un altre dels elements que destaquen del museu és un espai tancat amb una xarxa per fer volar drons amb seguretat.
El museu havia d'estar acabat el 2011, després d'aprovar el projecte de Gironès el 2008 i començar obres el 2009. El pressupost era d'uns cinc milions, a executar en dues fases. La primera va començar per 1,3 milions i el 2010 es va esgotar el finançament i les obres es van aturar. El 2014 es va replantejar el projecte per aprofitar les estructures fetes, però es va ajornar fins el 2016.
"fer reflexionar sobre el cost" que suposa que al primer món es vulgui viure durant tot l'any amb un clima tropical d'entre 19 i 25 graus.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha explicat en una visita per als mitjans de comunicació que el museu està concebut sobre la base de tres factors: la divulgació científica i aproximació al coneixement; el nou concepte de museu en el qual el "parc museu" és una peça que explica el clima, el medi ambient i els fenòmens científics; i la cohesió de ciutat amb la connexió del barri de la Mariola amb el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari.
De la seva part, Gironès ha assenyalat que el projecte planteja "diluir la idea d'un edifici museu", ja que no és un edifici tradicional des de l'espai perquè qui estructura el museu "és el pas del temps". Segons Gironès, amb les estructures que havien quedat a mig fer després de 9 anys d'iniciar les obres s'han generat les condicions "perquè el temps s'activi i puguem interaccionar amb ell". Amb tot plegat, Gironès ha apuntat que un dels objectius del museu és fer reflexionar des de Lleida, on hi ha clima continental, sobre aspectes com el fet que el primer món intenta viure durant tot l'any amb clima tropical, entre 19 i 25 graus, i els elevats costos que això té així com la necessitat que cal optimitzar els recursos per garantir la supervivència de l'espècie.
Les característiques del museu
El museu doncs, està concebut com un espai en constant canvi, amb una profunda vocació pedagògica. La part central és una pèrgola de 900 metres quadrats, realitzada amb una estructura metàl·lica molt lleugera i amb columnes perimetrals que acullen 24 plantes trepadores que en un termini de quatre o cinc anys generaran un sostre vegetal que esdevindrà un coixí tèrmic de 2,5 metres de vegetació i que a l'estiu permetran rebaixar entre 5 i 7 graus la temperatura a l'interior de la plaça.
En l'espai exterior del museu es crea un nou parc urbà que incorpora, entre altres, un mirador elevat de 360 graus en un petit turó, un nou punt que ofereix una panoràmica singular de la ciutat de Lleida i que s'obre a tota la ciutadania. En un futur, també està previst la construcció de tres basses de fauna i flora, a més a més d'un sorral de sauló amb ametllers i fruiters de les terres de Lleida. Finalment, un altre dels elements que destaquen del museu és un espai tancat amb una xarxa per fer volar drons amb seguretat.
El museu havia d'estar acabat el 2011, després d'aprovar el projecte de Gironès el 2008 i començar obres el 2009. El pressupost era d'uns cinc milions, a executar en dues fases. La primera va començar per 1,3 milions i el 2010 es va esgotar el finançament i les obres es van aturar. El 2014 es va replantejar el projecte per aprofitar les estructures fetes, però es va ajornar fins el 2016.