La cooperativa d'Ivars incrementa la producció de cereal un 85% en cinc anys

Aposta important per la implantació i creixement del pastone de doble collita amb la posada en marxa d'un nou sistema de conservació de panís humit

Redacció
19 de juny del 2017
Actualitzat a la 1:40h
Imatge de la cooperativa d'Ivars
Imatge de la cooperativa d'Ivars | Cooperativa d'Ivars
La Cooperativa d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) ha incrementat durant el 2016 un 16% la producció de cereals respecte el 2015 i un 85% respecte el 2012. Les entrades d'ordi, blat i panís han estat de 73.009 tones però també s'ha registrat un increment de la comercialització de bestiar. En concret, amb porcí s'ha arribat als 516.513 caps i s'ha incrementat un 8%; en boví l'increment és de 10% amb 22.849 caps; i el sector avícola ha pujat un 2,5% amb 1.504.959 pollastres.

La facturació amb 161,41 milions va ser inferior a la del 2015 però els beneficis van ser superiors arribant a prop d'1,4 milions d'euros, gairebé un 40% més que l'any anterior. De l'informe anual que s'ha presentat aquest diumenge als socis a l'Assemblea General també en destaca l'aposta important de la cooperativa per la implantació i el creixement del projecte de processat de pastone de doble collita que ha incrementat un 82% des de 2014 i el 5% des de 2015. El darrer any s'ha posat en marxa un nou sistema de conservació de panís humit. Els socis presents a l'Assemblea han aprovat els comptes i la resta de punts de l'ordre del dia per unanimitat.

Durant el darrer exercici la Cooperativa d'Ivars d'Urgell ha cercat l'equilibri intern en la producció de pinsos entre les diferents espècies i centres de producció. S'ha arribat a la producció anual de 283.128 tones. La distribució pels diferents centres productius indica que a la fàbrica d'Ivars s'ha produït un 55% del pinso, en aquest cas de porcí; a la de Torregrossa un 36% per al Boví – Oví i cabrum; i a la de la Fuliola, un 9% que es destina a l'Avicultura.

Segons ha explicat el president, Josep Coll, la facturació ha baixat respecte el 2015 sobretot perquè s'ha reduït la producció de pinso i els preus també s'han abaratit però considera que és un fet conjuntural i destaca les bones xifres pel que fa a beneficis. El gerent de l'entitat, Antoni Pané, ha destacat que el 2016 una quarta part de tot l'aliment que han consumit les granges dels socis de la cooperativa provenia de l'autoabastament de la mateixa entitat. L'objectiu és anar incrementant aquest percentatge per ser menys dependents de la importació.

Pel que fa al volum de finques arrendades, s'han incrementat fins a 290 hectàrees, un 7% més que al 2015. En total, les finques gestionades per la cooperativa arriben a les 405 hectàrees.

Inversió en recerca i innovació

Una de les apostes més importants de la Cooperativa durant el darrer any ha estat en recerca, desenvolupament i innovació. En aquest sentit, s'ha posat en marxa un nou laboratori que ha permès intensificar el Pla de Control de Qualitat ja implantat a les fàbriques. També realitzar i implantar noves tècniques d'anàlisi ràpid per donar resposta a les necessitats dels socis, fàbriques i centres productius.

La cooperativa d'Ivars, que té 3.700 socis, també ha estrenat un nou sistema de conservació de blat de moro humit en una atmosfera controlada sense oxigen. El principal avantatge en aquest cas és l'estalvi energètic, ja que s'evita haver d'assecar el panís per guardar-lo.

Aposta pel panís pastone, que millora la salut dels animals

En aquesta línia, sobresurt la implantació i el creixement del projecte de processat de pastone de doble collita, és a dir que es planta el panís a principis d'estiu en finques que s'han segat després que a l'hivern hi hagi hagut cereal. En tres anys la producció d'aquest blat de moro s'ha duplicat i enguany superarà els 15 milions de quilos.

El pastone es fermenta i es converteix en un producte molt digestiu similar al iogurt. Segons ha destacat el president de la cooperativa, els ramaders que l'utilitzen per alimentar el bestiar veuen com els garrins i els vedells tenen més resistència a les malalties i, per tant, es redueix el volum d'antibiòtics que han de prendre. Això també suposa, afirma, un estalvi econòmic en medicaments.

Secció de crèdit

Pel que fa a la secció de crèdit la Cooperativa d'Ivars ha participat des de l'Associació de Seccions de Crèdit en la creació del Fons de Suport a les Seccions de Crèdit, tot donant-hi suport en tot moment i defensant-lo en els fòrums que ha sigut necessari i que finalment s'aprovarà pel Parlament per unanimitat. Així mateix, s'ha posat en marxa la plataforma informàtica COOPCRÈDIT que incorpora el compliment de totes les normatives sectorials i agilitza les consultes.

Nova figura de Soci de Treball

L'assemblea d'aquest diumenge ha aprovat la modificació dels estatuts per crear la nova figura del Soci de Treball, que suposarà la participació dels treballadors tant en l'àmbit social com en l'econòmic de la pròpia cooperativa. D'aquesta manera, el conjunt de treballadors podrà veure com el seu treball es considera una activitat cooperativitzada, i tindrà dret a un retorn. La d'Ivars és la primera cooperativa agrària que tindrà aquesta figura.

Una dona formarà part del Consell Rector

D'altra banda, per primer cop en la trajectòria centenària de la cooperativa, una dona formarà part del Consell Rector. Segons l'entitat, es mostra així el compromís en la promoció del paper de la dona en l'àmbit rural, tal com es recull en l'actual Llei de Cooperatives, i també en la mateixa modificació d'estatuts aprovada. El resultat de la renovació als membres del Consell Rector, també han permès la continuïtat del l'actual president, Josep Coll Reig, així com l'entrada de Ramon Mota Noró, i el seguiment dels vocals, Ramon Armengol Torrent i Antoni Mota Noró.

En la cloenda, el director general d'Alimentació, Carmel Mòdol, ha reconegut el paper estratègic de les cooperatives en l'equilibri territorial i ha felicitat els sectors ramaders i agraris per l'època de bonança actual. També els ha recordat que poden fer el seguiment del mercats i l'evolució dels preus a través dels observatoris que el DARP té actius.