13
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
16:51h
La periodista de TV3, Carolina Gili, s’emocionava el passat dos de juny quan acomiadava el TN Comarques. Va ser el darrer cop que es va posar al capdavant de les càmeres com a conductora de l’informatiu lleidatà, que canviarà de format a partir del mes de setembre. La cadena ha decidit acabar amb el model de desconnexions que havia durat 28 anys per fer nàixer un nou espai d’informació territorial que pretén adaptar-se als nous hàbits de consum de l’espectador amb més notícies sobre el territori. La tasca és ingent per una empresa pública encotillada per les seves grans estructures, però l’objectiu és clar; mantenir el lideratge fent un periodisme que s’allunyi del sensacionalisme i que s'acosti als nous públics.
- Han posat punt final a un model d’informatius territorials que ha durat 28 anys. Per quina raó han pres aquesta decisió?
- El model que teníem fins ara ens encotillava. El fet d’haver d’emetre un informatiu territorial en un plató ens feia poc àgils, i és això el que volem canviar amb el nou format. La nostra intenció és trencar amb un sistema que veiem que havia quedat obsolet i dirigir-nos cap una altra manera de comunicar.
- Com ho faran?
- Els telenotícies comarques duraven 24 minuts i ara en farem un de sol que s’emetrà per tot el país i que en durarà gairebé el doble, de les 13:45 a les 14:30. Aquí s’hi inclou Lleida, Girona, Tarragona, l’Ebre, Manresa, el Pirineu, la nova seu de Maresme-Vallès i també la Vall d’Aran i la Catalunya Nord, que apareixeran més que ara en els informatius. El fet que els platós i els presentadors de les delegacions desapareguin de la pantalla no vol dir que es deixi d’informar del territori, al contrari. Volem sortir al carrer més del que ho fèiem, anar a buscar històries i explicar el perquè de les coses que passen. Com a televisió pública hem de donar un periodisme de qualitat i que sigui capaç d’aprofundir en els temes d’actualitat.
- Volen ser més àgils, i això els porta indiscutiblement a entrar plenament a les xarxes socials, on ara hi tenen poca presència.
- El nou TN territorial serà 2.0. Els hàbits de consum han canviat i era el moment d’adaptar-nos-hi, perquè en aquest punt ens havíem quedat endarrerits perquè l’estructura ens ho complicava. Estem fet cursos de llenguatge audiovisual i implementarem eines digitals amb l’objectiu d’arribar a aquell públic que ja no s’informa per la televisió. Les desconnexions han estat un model d’èxit durant anys, però la societat ens demana ser menys estàtics i menys tancats. A partir del mes de setembre veurem noves dinàmiques, amb més connexions en directe i amb informacions per descarregar d'internet.
- No és aquest un canvi que arriba d’un dia per l’altre.
- Quan les delegacions van deixar de treballar amb productores externes ja vam albirar que s’havia de fer un canvi, perquè vam mantenir les estructures però amb menys recursos. Això ens llastava i, al final, acabava cremant els equips, que havien de fer la mateixa estona d’emissió amb menys personal. Partim d’una premissa; l’estructura no pot pesar més que el contingut. A partir d’aquí, reflexionem i decidim que si aquesta estructura ens pressiona, la trenquem i canviem la manera de treballar i de comunicar.
- Contractaran més gent?
- No. El que farem és donar més visibilitat als periodistes i alliberar-los de la pressió del model antic que ja havia perdut el sentit, perquè eren informatius aïllats en un món en permanent connexió. A la redacció s’hi ha d’estar menys que al carrer, aquesta és la nostra voluntat.
- Hi ha hagut una sensació estesa que a TV3 s’hi treballa molt bé, còmodament...
- Ho hem sentit, sí, i ens ho han retret molts cops, però això és un mite. Convidaríem la gent a que vingués a la redacció a veure com treballem i les hores que dediquem a la nostra feina. Durant els darrers anys ha fet fortuna un discurs que criticava la cadena pels 2000 treballadors que tenia, però ull, d’aquests, només 300 són periodistes. Aquesta gent fa el 324, els telenotícies, els Matins, els esports, l’InfoK, el Valor Afegit... fem moltes hores d’emissió, però paradoxalment els periodistes no som la part més nombrosa de la casa. TV3 és una gran empresa que compta amb realitzadors, tècnics, productors... i d’això cal que se’n sigui conscient. De personal periodístic estem aprimats.
- TV3 ha tingut darrerament alguns fracassos en programes d’entreteniment. No seria millor destinar les partides pressupostàries a muscular més l’apartat d’informatius?
- Jo com a cap d’informatius sempre en demanaré més (riu), però ens mantenim en la línia de l’any passat. Amb els mateixos recursos canviarem les dinàmiques. Una cosa són els pressupostos d’entreteniment i l’altra els d’informatius.
- En què els perjudica ser una empresa pública?
- No podem fer les barroeries que es veuen en alguns canals privats, però tenim poca agilitat. Les televisions que no són públiques poden reaccionar més ràpid a l’hora de plantejar emissions d’urgència, i això nosaltres no ho podem fer perquè no ens podem saltar les condicions laborals que ens marca el conveni, que és antic i està ben negociat. Fer un especial informatiu en 24 hores li costa molts diners a TV3. Hi ha moments que enveges la velocitat d’execució dels altres, però d’altra banda valores el fet que el teu personal treballa en bones condicions, una cosa que en altres indrets no passa. Com a empresa pública també hem de valorar això.
- En els darrers temps han aparegut televisions per internet que utilitzen joves periodistes per nodrir-se d’informació sense que els hi resulti car. TV3 pot competir contra això?
- L’objectiu de TV3 és ser líders, sense manies. Però no podem pensar que ho hem de fer tot per l’audiència. Els nostres informatius són líders i tenim el prestigi dels anys. Hem de ser competitius i atractius, però no fer sensacionalisme tot i saber que funcionaria des del punt de vista de nombre d'espectadors. La meta no és aquesta. Moltes televisions locals s’han inspirat en la nostra feina i ara ens toca obrir un nou camí i avançar cap a les necessitats que demana el públic d’acord amb els criteris d’interès públic. El que no farem serà seguidisme ni tampoc informacions de declaracions i contradeclaracions. No omplirem 40 minuts per omplir.
- Amb aquest nou canvi aconseguiran presentar un retaule territorial que potser farà descobrir indrets de Catalunya que molts espectadors desconeixen. Aquest país és molt centralista.
- La informació ha de ser atractiva per tot el país i hem d’aconseguir que la gent entengui que el que passa a Ponent també pot ser d’interès per Tarragona o per Girona. En aquest sentit hem de posar l’accent en les històries humanes, que poden servir per explicar un problema i que poden interpel·lar l’espectador visqui on visqui. Tot depèn de com s’expliquen les coses, i nosaltres tenim el talent per buscar històries amb força.
- Quina notícia destacarien de tots els anys de desconnexions a Lleida?
- Se n’han emès moltes, però una que recordem en especial des del punt de vista periodístic va ser la de l’apunyalament de cinc ciutadans de Lleida el setembre del 2014. Aquell va ser un dels casos que ens van demostrar la importància de la tasca del periodista i de la responsabilitat social que tenim, perquè durant aquella tarda hi van haver tota mena de missatges a les xarxes socials, la majoria falsos. La nostra funció de cribar la informació va tranquil·litzar molts ciutadans.
- Han posat punt final a un model d’informatius territorials que ha durat 28 anys. Per quina raó han pres aquesta decisió?
- El model que teníem fins ara ens encotillava. El fet d’haver d’emetre un informatiu territorial en un plató ens feia poc àgils, i és això el que volem canviar amb el nou format. La nostra intenció és trencar amb un sistema que veiem que havia quedat obsolet i dirigir-nos cap una altra manera de comunicar.
- Com ho faran?
- Els telenotícies comarques duraven 24 minuts i ara en farem un de sol que s’emetrà per tot el país i que en durarà gairebé el doble, de les 13:45 a les 14:30. Aquí s’hi inclou Lleida, Girona, Tarragona, l’Ebre, Manresa, el Pirineu, la nova seu de Maresme-Vallès i també la Vall d’Aran i la Catalunya Nord, que apareixeran més que ara en els informatius. El fet que els platós i els presentadors de les delegacions desapareguin de la pantalla no vol dir que es deixi d’informar del territori, al contrari. Volem sortir al carrer més del que ho fèiem, anar a buscar històries i explicar el perquè de les coses que passen. Com a televisió pública hem de donar un periodisme de qualitat i que sigui capaç d’aprofundir en els temes d’actualitat.
Les desconnexions han estat un model d'èxit, però ens hem d'adaptar als nous hàbits de consum. Volem sortir més al carrer i buscar més històries del territori
- Volen ser més àgils, i això els porta indiscutiblement a entrar plenament a les xarxes socials, on ara hi tenen poca presència.
- El nou TN territorial serà 2.0. Els hàbits de consum han canviat i era el moment d’adaptar-nos-hi, perquè en aquest punt ens havíem quedat endarrerits perquè l’estructura ens ho complicava. Estem fet cursos de llenguatge audiovisual i implementarem eines digitals amb l’objectiu d’arribar a aquell públic que ja no s’informa per la televisió. Les desconnexions han estat un model d’èxit durant anys, però la societat ens demana ser menys estàtics i menys tancats. A partir del mes de setembre veurem noves dinàmiques, amb més connexions en directe i amb informacions per descarregar d'internet.
- No és aquest un canvi que arriba d’un dia per l’altre.
- Quan les delegacions van deixar de treballar amb productores externes ja vam albirar que s’havia de fer un canvi, perquè vam mantenir les estructures però amb menys recursos. Això ens llastava i, al final, acabava cremant els equips, que havien de fer la mateixa estona d’emissió amb menys personal. Partim d’una premissa; l’estructura no pot pesar més que el contingut. A partir d’aquí, reflexionem i decidim que si aquesta estructura ens pressiona, la trenquem i canviem la manera de treballar i de comunicar.
L'estructura de la cadena no pot pesar més que els continguts. L'anterior model ja no tenia sentit, i l'hem trencat per canviar les maneres de treballar
- Contractaran més gent?
- No. El que farem és donar més visibilitat als periodistes i alliberar-los de la pressió del model antic que ja havia perdut el sentit, perquè eren informatius aïllats en un món en permanent connexió. A la redacció s’hi ha d’estar menys que al carrer, aquesta és la nostra voluntat.
- Hi ha hagut una sensació estesa que a TV3 s’hi treballa molt bé, còmodament...
- Ho hem sentit, sí, i ens ho han retret molts cops, però això és un mite. Convidaríem la gent a que vingués a la redacció a veure com treballem i les hores que dediquem a la nostra feina. Durant els darrers anys ha fet fortuna un discurs que criticava la cadena pels 2000 treballadors que tenia, però ull, d’aquests, només 300 són periodistes. Aquesta gent fa el 324, els telenotícies, els Matins, els esports, l’InfoK, el Valor Afegit... fem moltes hores d’emissió, però paradoxalment els periodistes no som la part més nombrosa de la casa. TV3 és una gran empresa que compta amb realitzadors, tècnics, productors... i d’això cal que se’n sigui conscient. De personal periodístic estem aprimats.
- TV3 ha tingut darrerament alguns fracassos en programes d’entreteniment. No seria millor destinar les partides pressupostàries a muscular més l’apartat d’informatius?
- Jo com a cap d’informatius sempre en demanaré més (riu), però ens mantenim en la línia de l’any passat. Amb els mateixos recursos canviarem les dinàmiques. Una cosa són els pressupostos d’entreteniment i l’altra els d’informatius.
La crítica que a TV3 hi treballava molta gent ha fet fortuna, però la plantilla de periodistes no és gran si es té en compte les hores d'emissió que es fan
- En què els perjudica ser una empresa pública?
- No podem fer les barroeries que es veuen en alguns canals privats, però tenim poca agilitat. Les televisions que no són públiques poden reaccionar més ràpid a l’hora de plantejar emissions d’urgència, i això nosaltres no ho podem fer perquè no ens podem saltar les condicions laborals que ens marca el conveni, que és antic i està ben negociat. Fer un especial informatiu en 24 hores li costa molts diners a TV3. Hi ha moments que enveges la velocitat d’execució dels altres, però d’altra banda valores el fet que el teu personal treballa en bones condicions, una cosa que en altres indrets no passa. Com a empresa pública també hem de valorar això.
- En els darrers temps han aparegut televisions per internet que utilitzen joves periodistes per nodrir-se d’informació sense que els hi resulti car. TV3 pot competir contra això?
- L’objectiu de TV3 és ser líders, sense manies. Però no podem pensar que ho hem de fer tot per l’audiència. Els nostres informatius són líders i tenim el prestigi dels anys. Hem de ser competitius i atractius, però no fer sensacionalisme tot i saber que funcionaria des del punt de vista de nombre d'espectadors. La meta no és aquesta. Moltes televisions locals s’han inspirat en la nostra feina i ara ens toca obrir un nou camí i avançar cap a les necessitats que demana el públic d’acord amb els criteris d’interès públic. El que no farem serà seguidisme ni tampoc informacions de declaracions i contradeclaracions. No omplirem 40 minuts per omplir.
- Amb aquest nou canvi aconseguiran presentar un retaule territorial que potser farà descobrir indrets de Catalunya que molts espectadors desconeixen. Aquest país és molt centralista.
- La informació ha de ser atractiva per tot el país i hem d’aconseguir que la gent entengui que el que passa a Ponent també pot ser d’interès per Tarragona o per Girona. En aquest sentit hem de posar l’accent en les històries humanes, que poden servir per explicar un problema i que poden interpel·lar l’espectador visqui on visqui. Tot depèn de com s’expliquen les coses, i nosaltres tenim el talent per buscar històries amb força.
- Quina notícia destacarien de tots els anys de desconnexions a Lleida?
- Se n’han emès moltes, però una que recordem en especial des del punt de vista periodístic va ser la de l’apunyalament de cinc ciutadans de Lleida el setembre del 2014. Aquell va ser un dels casos que ens van demostrar la importància de la tasca del periodista i de la responsabilitat social que tenim, perquè durant aquella tarda hi van haver tota mena de missatges a les xarxes socials, la majoria falsos. La nostra funció de cribar la informació va tranquil·litzar molts ciutadans.