12
de juny
del
2017
Actualitzat
a la
1:41h
Josep Maria Fusté és recordat com "El noi de Linyola". Amb 76 anys, el que va ser futbolista del Barça ha rebut aquest diumenge un homenatge del seu municipi, d'on va marxar amb onze anys per iniciar una carrera com a futbolista que el va dur a posar-se durant deu anys (del 1962 al 1972) la samarreta blaugrana i, també, el braçalet de capità. Al seu poble és institució, per la qual cosa no és possible mantenir una conversa llarga sense que algú interrompi per saludar o fer-li un comentari sobre el partit de veterans del Linyola i del Barça que ha servit per inaugurar la nova gespa del camp de futbol. Contesta mentre va tirant l'ull al terreny de joc.
- Vostè ha posat el nom de Linyola al mapa de Catalunya. El seu amic Carles Rexach diu que és el responsable que els catalans coneguin el poble.
- Hi he estat molt vinculat, sí. Visc a Barcelona, però cada setmana hi vaig, dino, faig la partida al casal i me’n torno. M’emociona molt que la gent del poble m’hagin fet un homenatge.
- Va marxar quan era molt jove. Com el va fitxar el Barça?
- Jo tenia 11 anys i va venir a Linyola un tècnic del Barça que buscava promeses. Era durant la Festa Major del poble i em va veure en un matx. Nosaltres teníem un equip bo, havíem quedat campions de Lleida i destacàvem. Al cap d’uns quants partits de seguiment em van proposar de jugar a les categories inferiors del Barça, i la meva família va acceptar. De Linyola vam anar-hi tres nois, i vivíem en uns pisos que eren com l’actual Masia.
- Recorda com va ser el seu debut?
- Va ser un dia de Nadal. Aleshores el Barça feia una jornada pel soci i organitzava un partit al matí el mateix dia 25 de desembre. Jo tenia 17 anys i estava Linyola. De fet, em va trucar el dia abans el tutor que ens dirigia a Barcelona i va dir-me que l’Helenio Herrera volia que jugués el partit contra l’Stade de Reims. Aquella nit vaig anar a missa del gall i l’endemà vaig agafar un taxi, perquè encara no tenia carnet, i vaig debutar al Camp Nou. Després em van cedir dos anys a l’Osasuna, i l’any 1962 vaig tornar al Barça.
- De vostè es deia; “Si Fusté juga, el Barça juga”. En aquell Barça dels seixanta era un dels referents.
- En aquella època sí. Jo era un futbolista que jugava per tothom i em donaven la pilota perquè la toqués. De jugadors que la remenen al mig del camp ara n’hi ha més, però aleshores n’hi havia pocs que donessin moviment al joc. Si tenia un dia bo l’equip ho notava.
- De quin partit serva més bon record?
- D’un contra el Colònia, a la Copa d’Europa. Vaig jugar molt bé i vaig fer tres gols. Era l’any 1966.
- I algun jugador que recordi en especial pel seu talent?
- El jugador més bo contra el que m’he enfrontat ha estat Pelé, que té la meva edat. Era un jugador veloç en distàncies llargues, i molt tècnic. Era un autèntic fora de sèrie. Per mi, només el supera Messi; la velocitat d’execució en espais curts que té Leo no l’he vist en ningú més. L’altre crack contra el que m’he enfrontat ha estat Di Stefano, però considero que està per sota del brasiler.
- Quin company seu del Barça destacaria?
- N’he tingut molts i de molt bons. Me’n recordo de Martí Filosia, que futbolísticament era molt bo. Ho feia tot molt fàcil.
- De quina manera creu que ha evolucionat el futbol?
- Tenia molts companys que no podrien jugar al futbol actual, perquè només pensaven en ells i no en el conjunt. Crec que el futbol ha evolucionat cap a bé. Es conserva la pilota, és juga fàcil...Jo veig els entrenaments que fa el Barça i penso que podria fer el mateix, perquè juguen al primer toc. Però per fer-ho has de ser molt hàbil i tenir reflexos ràpids. Abans el futbol era més lent.
- Ser hàbil amb la pilota als peus defineix un estil de jugador determinat. Qualsevol gran jugador pot triomfar al Barça?
- El futbol s’ha de veure fàcil i aquest do és necessari que el tinguin els jugadors del Barça. Hi ha futbolistes que no hi haurien de ser a la plantilla actual, i no pas perquè sigui dolents, que no ho són gens. El responsable dels fitxatges ha de saber que les qualitats del futbolista que fitxarà encaixaran a l’equip. En aquest sentit cal veure si el jugador és tècnic i si té caràcter, que és també molt important.
- Com qui?
- André Gomes. És molt bon jugador, però no triomfarà perquè no té caràcter, i tan de bo m’equivoqui. El caràcter és tan o més important que la tècnica. Es pot ser un jugador molt valuós sense tenir molta tècnica.
- Carles Puyol és un exemple.
- Exacte. Tècnicament Puyol era un jugador fluix, però va ser un gran futbolista pel Barça. Un cas contrari va ser el de Jofre Mateu, un futbolista que tenia molta qualitat però li va fallar la seva manera de ser damunt del camp. En futbol s’ha de ser pràctic, i hi ha futbolistes que sembla que juguin per distreure’s.
- El negoci del futbol pot despistar els jugadors?
- La gent que creu que els futbolistes juguen pels diners estan equivocats. El futbolista vol jugar i guanyar.
- La mentalitat del club és ara diferent a quan vostè jugava.
- Això t’ho marca la marca la forma de jugar i per això no pots tenir jugadors que no parlin el mateix llenguatge sobre el terreny de joc. El Barça redueix espais i juga ràpid, i sense futbolistes que no siguin capaços de fer això, l’equip no funciona. A la meva època es fitxaven jugadors bons però que es lligaven poc amb la manera de jugar dels seus companys. No hi havia una filosofia definida i si cadascú anava a la seva, era complicat que el conjunt rutllés a la perfecció.
- Parla del famós ADN Barça.
- Sí. Abans no hi era. Molts jugadors no el tenien i, ull, actuals tampoc el tenen.
- Però en les darreres dues dècades el Barça ha aconseguit mantenir una idea de joc que en diverses ocasions ha reeixit.
- És cert, i això és gràcies a Johan Cruyff. Se’n parla molt d’en Johan, però com a jugador, ni fu ni fa...
- Sorprèn que rebaixi les qualitats d’un des futbolistes més llorejats del segle XX.
- Ni fu ni fa, ja li ho dic jo! Miri els números. Un mitja punta que en cinc temporades va fer cinquanta gols. Era un jugador amb genialitats, amb un canvi de ritme espectacular, i si li donaves la pilota et podia arreglar el partit, però era anàrquic, poc sacrificat i molt conflictiu. No li podies portar la contrària perquè ell volia fer el que li semblava. Tenia pocs amics, i tots els que tenia eren periodistes. Cruyff va arribar a un Barça que tenia un gran equip amb Sotil, Asensi, Marcial, Reixach.. .a ell el valoro molt més com a entrenador.
- Per quina raó?
- Era sensacional. Tenia caràcter, molta personalitat i mà esquerra per gestionar el vestidor. Era un home amb les idees molt clares i al Barça li va marcar un segell de joc que s’ha mantingut en les darreres dècades.
- Com veu ara l’equip després de l’era Luis Enrique?
- L’equip ha de fitxar tres jugadors molt bons i donar sis baixes. No ha de caure en l’error de l’any passat, quan es van contractar jugadors que no eren els adequats per l’equip. Només Umtiti s’ha pogut adaptar.
- Vostè ha posat el nom de Linyola al mapa de Catalunya. El seu amic Carles Rexach diu que és el responsable que els catalans coneguin el poble.
- Hi he estat molt vinculat, sí. Visc a Barcelona, però cada setmana hi vaig, dino, faig la partida al casal i me’n torno. M’emociona molt que la gent del poble m’hagin fet un homenatge.
- Va marxar quan era molt jove. Com el va fitxar el Barça?
- Jo tenia 11 anys i va venir a Linyola un tècnic del Barça que buscava promeses. Era durant la Festa Major del poble i em va veure en un matx. Nosaltres teníem un equip bo, havíem quedat campions de Lleida i destacàvem. Al cap d’uns quants partits de seguiment em van proposar de jugar a les categories inferiors del Barça, i la meva família va acceptar. De Linyola vam anar-hi tres nois, i vivíem en uns pisos que eren com l’actual Masia.
- Recorda com va ser el seu debut?
- Va ser un dia de Nadal. Aleshores el Barça feia una jornada pel soci i organitzava un partit al matí el mateix dia 25 de desembre. Jo tenia 17 anys i estava Linyola. De fet, em va trucar el dia abans el tutor que ens dirigia a Barcelona i va dir-me que l’Helenio Herrera volia que jugués el partit contra l’Stade de Reims. Aquella nit vaig anar a missa del gall i l’endemà vaig agafar un taxi, perquè encara no tenia carnet, i vaig debutar al Camp Nou. Després em van cedir dos anys a l’Osasuna, i l’any 1962 vaig tornar al Barça.
Vaig anar a missa del gall i el dia següent debutava al Camp Nou amb Helenio Herrera com a entrenador. Tenia 17 anys
- De vostè es deia; “Si Fusté juga, el Barça juga”. En aquell Barça dels seixanta era un dels referents.
- En aquella època sí. Jo era un futbolista que jugava per tothom i em donaven la pilota perquè la toqués. De jugadors que la remenen al mig del camp ara n’hi ha més, però aleshores n’hi havia pocs que donessin moviment al joc. Si tenia un dia bo l’equip ho notava.
- De quin partit serva més bon record?
- D’un contra el Colònia, a la Copa d’Europa. Vaig jugar molt bé i vaig fer tres gols. Era l’any 1966.
- I algun jugador que recordi en especial pel seu talent?
- El jugador més bo contra el que m’he enfrontat ha estat Pelé, que té la meva edat. Era un jugador veloç en distàncies llargues, i molt tècnic. Era un autèntic fora de sèrie. Per mi, només el supera Messi; la velocitat d’execució en espais curts que té Leo no l’he vist en ningú més. L’altre crack contra el que m’he enfrontat ha estat Di Stefano, però considero que està per sota del brasiler.
- Quin company seu del Barça destacaria?
- N’he tingut molts i de molt bons. Me’n recordo de Martí Filosia, que futbolísticament era molt bo. Ho feia tot molt fàcil.
- De quina manera creu que ha evolucionat el futbol?
- Tenia molts companys que no podrien jugar al futbol actual, perquè només pensaven en ells i no en el conjunt. Crec que el futbol ha evolucionat cap a bé. Es conserva la pilota, és juga fàcil...Jo veig els entrenaments que fa el Barça i penso que podria fer el mateix, perquè juguen al primer toc. Però per fer-ho has de ser molt hàbil i tenir reflexos ràpids. Abans el futbol era més lent.
- Ser hàbil amb la pilota als peus defineix un estil de jugador determinat. Qualsevol gran jugador pot triomfar al Barça?
- El futbol s’ha de veure fàcil i aquest do és necessari que el tinguin els jugadors del Barça. Hi ha futbolistes que no hi haurien de ser a la plantilla actual, i no pas perquè sigui dolents, que no ho són gens. El responsable dels fitxatges ha de saber que les qualitats del futbolista que fitxarà encaixaran a l’equip. En aquest sentit cal veure si el jugador és tècnic i si té caràcter, que és també molt important.
- Com qui?
- André Gomes. És molt bon jugador, però no triomfarà perquè no té caràcter, i tan de bo m’equivoqui. El caràcter és tan o més important que la tècnica. Es pot ser un jugador molt valuós sense tenir molta tècnica.
- Carles Puyol és un exemple.
- Exacte. Tècnicament Puyol era un jugador fluix, però va ser un gran futbolista pel Barça. Un cas contrari va ser el de Jofre Mateu, un futbolista que tenia molta qualitat però li va fallar la seva manera de ser damunt del camp. En futbol s’ha de ser pràctic, i hi ha futbolistes que sembla que juguin per distreure’s.
- El negoci del futbol pot despistar els jugadors?
- La gent que creu que els futbolistes juguen pels diners estan equivocats. El futbolista vol jugar i guanyar.
Durant molt anys, el Barça no va tenir una filosofia de joc definida. Cruyff va posar el segell, però com a jugador era anàrquic i poc sacrificat
- La mentalitat del club és ara diferent a quan vostè jugava.
- Això t’ho marca la marca la forma de jugar i per això no pots tenir jugadors que no parlin el mateix llenguatge sobre el terreny de joc. El Barça redueix espais i juga ràpid, i sense futbolistes que no siguin capaços de fer això, l’equip no funciona. A la meva època es fitxaven jugadors bons però que es lligaven poc amb la manera de jugar dels seus companys. No hi havia una filosofia definida i si cadascú anava a la seva, era complicat que el conjunt rutllés a la perfecció.
- Parla del famós ADN Barça.
- Sí. Abans no hi era. Molts jugadors no el tenien i, ull, actuals tampoc el tenen.
- Però en les darreres dues dècades el Barça ha aconseguit mantenir una idea de joc que en diverses ocasions ha reeixit.
- És cert, i això és gràcies a Johan Cruyff. Se’n parla molt d’en Johan, però com a jugador, ni fu ni fa...
- Sorprèn que rebaixi les qualitats d’un des futbolistes més llorejats del segle XX.
- Ni fu ni fa, ja li ho dic jo! Miri els números. Un mitja punta que en cinc temporades va fer cinquanta gols. Era un jugador amb genialitats, amb un canvi de ritme espectacular, i si li donaves la pilota et podia arreglar el partit, però era anàrquic, poc sacrificat i molt conflictiu. No li podies portar la contrària perquè ell volia fer el que li semblava. Tenia pocs amics, i tots els que tenia eren periodistes. Cruyff va arribar a un Barça que tenia un gran equip amb Sotil, Asensi, Marcial, Reixach.. .a ell el valoro molt més com a entrenador.
- Per quina raó?
- Era sensacional. Tenia caràcter, molta personalitat i mà esquerra per gestionar el vestidor. Era un home amb les idees molt clares i al Barça li va marcar un segell de joc que s’ha mantingut en les darreres dècades.
- Com veu ara l’equip després de l’era Luis Enrique?
- L’equip ha de fitxar tres jugadors molt bons i donar sis baixes. No ha de caure en l’error de l’any passat, quan es van contractar jugadors que no eren els adequats per l’equip. Només Umtiti s’ha pogut adaptar.