05
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
2:15h
El Vilosell ha organitzat aquest diumenge una jornada d'actes per commemorar el centenari del primer cuplet en català, "La Font del Xirineu", escrit per un lletrista nascut en aquesta població de les Garrigues, Rossend Llurba. Els organitzadors destaquen la contribució de l'autor en la normalització de la llengua catalana a través de la música i la cultura popular. Per això reclamen que la seva figura "tingui el reconeixement que es mereix" per part de les institucions catalanes a escala nacional.
Així s'ha expressat el principal impulsor de la commemoració, el president del Centre d'Estudis Locals del Vilosell, Vicenç Aguado. La jornada ha comptat amb ponències sobre la figura de Rossend Llurba i el que va significar el cuplet en català per a la cultura popular i la normalització de la llengua als anys 20 i 30 del segle passat. Un dels ponents ha estat el músic, compositor i director artístic del TNC Xavier Albertí.
Segons els estudiosos, Llurba va decidir escriure en català conscient que el cuplet, pel seu caràcter frívol i provocador, arriba al gran públic i, per tant, a un ampli sector de la societat. Per això, consideren que "va contribuint decisivament a la normalització de la llengua". A l'acte també s'han interpretat cuplets en català per part de la coral de l'Escola de Música Freqüències de Vilanova i la Geltrú. Nets del lletrista s'han desplaçat fins al Vilosell per participar a l'homenatge i s'ha descobert una placa a la casa natal de l'autor.
El reconeixement l'ha organitzat l'Ajuntament del Vilosell, el Centre d'Estudis Locals del Vilosell, les Joventuts Musicals de Vilanova i la Geltrú i l'Escola de Música Freqüències, amb la col·laboració del Centre d'Estudis de les Garrigues, el Centre de Recerca Històrica del Poble Sec i el Celler Tomás Cusiné. també ha comptat amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner i la Generalitat.
Història del primer cuplet en català
Segons explica Aguado, l'any 1917 Rossend Llurba i Tost (El Vilosell 1887-Barcelona 1954) va escriure la lletra de "La Font del Xirineu" just quan tenia 30 anys. S'havia traslladat de ben jove al Paral·lel de Barcelona, "un lloc on s'havia concentrat la major part dels teatres populars, en front de l'elitisme de la burgesia que s'aplegava en indrets com el Liceu". Segons destaca el president del Centre d'Estudis Locals del Vilosell, quan escrivia aquesta lletra Llurba ho feia amb la intenció que el català arribés a les classes populars en un entorn no gens fàcil, on Lerroux, l'anomenat 'Emperador del Paralelo', feia els seus abrandats discursos.
La "Font del Xirineu" és un cuplet picaresc, irònic i satíric ambientat en un poble de l'Empordà que juga amb la figura de l'amant, il·lustrativa de la doble moral de la societat de l'època. La lletra està plena de girs i de dobles intencions. Segons Aguado, es tracta d'una lletra que el mateix autor considerava "frívola", però que tenia la capacitat de connectar fàcilment amb tothom i, especialment, amb les classes populars. "La importància és que això es feia en llengua catalana i que aquesta no queda exclosa de les representacions de music-hall que eren els espectacles urbans de masses de l'època. Això permetia que la llengua catalana no quedés relegada a un ús merament folklòric", destaca.
La peça va ser musicada pel mestre compositor Joan Suñé i va ser interpretada per una de les millors cupletistes de l'època, Raquel Meller. Fins i tot va ser interpretat el 16 de novembre de 1917 al Teatro Lara de Madrid Altres cuplets de Llurba també van ser representats amb gran èxit a Barcelona.
Així s'ha expressat el principal impulsor de la commemoració, el president del Centre d'Estudis Locals del Vilosell, Vicenç Aguado. La jornada ha comptat amb ponències sobre la figura de Rossend Llurba i el que va significar el cuplet en català per a la cultura popular i la normalització de la llengua als anys 20 i 30 del segle passat. Un dels ponents ha estat el músic, compositor i director artístic del TNC Xavier Albertí.
Segons els estudiosos, Llurba va decidir escriure en català conscient que el cuplet, pel seu caràcter frívol i provocador, arriba al gran públic i, per tant, a un ampli sector de la societat. Per això, consideren que "va contribuint decisivament a la normalització de la llengua". A l'acte també s'han interpretat cuplets en català per part de la coral de l'Escola de Música Freqüències de Vilanova i la Geltrú. Nets del lletrista s'han desplaçat fins al Vilosell per participar a l'homenatge i s'ha descobert una placa a la casa natal de l'autor.
El reconeixement l'ha organitzat l'Ajuntament del Vilosell, el Centre d'Estudis Locals del Vilosell, les Joventuts Musicals de Vilanova i la Geltrú i l'Escola de Música Freqüències, amb la col·laboració del Centre d'Estudis de les Garrigues, el Centre de Recerca Històrica del Poble Sec i el Celler Tomás Cusiné. també ha comptat amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner i la Generalitat.
Història del primer cuplet en català
Segons explica Aguado, l'any 1917 Rossend Llurba i Tost (El Vilosell 1887-Barcelona 1954) va escriure la lletra de "La Font del Xirineu" just quan tenia 30 anys. S'havia traslladat de ben jove al Paral·lel de Barcelona, "un lloc on s'havia concentrat la major part dels teatres populars, en front de l'elitisme de la burgesia que s'aplegava en indrets com el Liceu". Segons destaca el president del Centre d'Estudis Locals del Vilosell, quan escrivia aquesta lletra Llurba ho feia amb la intenció que el català arribés a les classes populars en un entorn no gens fàcil, on Lerroux, l'anomenat 'Emperador del Paralelo', feia els seus abrandats discursos.
La "Font del Xirineu" és un cuplet picaresc, irònic i satíric ambientat en un poble de l'Empordà que juga amb la figura de l'amant, il·lustrativa de la doble moral de la societat de l'època. La lletra està plena de girs i de dobles intencions. Segons Aguado, es tracta d'una lletra que el mateix autor considerava "frívola", però que tenia la capacitat de connectar fàcilment amb tothom i, especialment, amb les classes populars. "La importància és que això es feia en llengua catalana i que aquesta no queda exclosa de les representacions de music-hall que eren els espectacles urbans de masses de l'època. Això permetia que la llengua catalana no quedés relegada a un ús merament folklòric", destaca.
La peça va ser musicada pel mestre compositor Joan Suñé i va ser interpretada per una de les millors cupletistes de l'època, Raquel Meller. Fins i tot va ser interpretat el 16 de novembre de 1917 al Teatro Lara de Madrid Altres cuplets de Llurba també van ser representats amb gran èxit a Barcelona.