25
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
9:13h
La Guàrdia Civil ha detingut en el marc de l'operació "Yunkai" un home de 38 anys i una dona de 30 anys, ambdós naturals de Romania i residents a la comarca del Baix Cinca, com a presumptes autors d'un delicte de tràfic de persones amb finalitats laborals. En concret, els arrestats mantenien retingudes cinc persones, tres dones i dos homes, tots de nacionalitat romanesa, en una casa aïllada enmig del camp de la zona el Baix Cinca, sense llum, ni aigua corrent i amb les finestres trencades. Els detinguts oferien treball en empreses agràries en unes condicions que posteriorment no es complien i una vegada a l'estat espanyol retiraven la documentació als treballadors. Arran de l'avís d'uns familiars d'una de les víctimes efectuat el 19 de maig, la Guàrdia Civil va poder localitzar l'habitatge on es trobaven retingudes les cinc persones sota amenaces de mort.
La Guàrdia Civil d'Osca va rebre el 19 de maig passat l'avís d'una persona informant que un familiar seu es trobava retingut contra la seva voluntat en una casa enmig del camp a la comarca del Baix Cinca, juntament amb altres quatre persones més. El cos va posar en marxa un operatiu per localitzar aquestes persones, tres dones i dos homes, totes elles de nacionalitat romanesa, a les quals s'havia ofert un treball a l'Estat però en la seva arribada se'ls havia retirat la documentació amb l'excusa d'utilitzar-la per realitzar-los contractes de treball que efectivament es formalitzaven amb empreses del sector agrícola, segons informa la Guàrdia Civil.
Per justificar la seva identitat davant els contractistes al moment de percebre els xecs bancaris pels treballs realitzats, momentàniament els eren retornats els seus documents d'identitat per retirar l'efectiu en les entitats bancàries. A la sortida de les mateixes, els eren reclamades les oportunes comissions en concepte de suposades despeses per allotjament, transport i consecució dels treballs que suposaven el 50% del total dels diners percebuts, sent-los retirats novament els seus documents d'identificació.
Els suposats autors dels fets, un home i una dona de nacionalitat romanesa, mantenien sota amenaces als treballadors confinats en una casa de camp aïllada al Baix Cinca, arribant a amenaçar-los de mort en intentar deixar els treballs pels quals havien estat contractats, segons fons policials.
A darrera hora de la tarda del mateix 19 de maig i gràcies a una aplicació de missatgeria mòbil, la Guàrdia Civil va localitzar les tres dones en un habitatge aïllat enmig del camp. Prèviament, els agents havien indicat a les víctimes que a través d'aquesta aplicació podien enviar a la policia la seva ubicació. Tot plegat amb la complicació afegida que els víctimes no parlaven espanyol, per la qual cosa, els membres de l'Equip de Policia Judicial de la Guàrdia Civil van haver de traduir cada missatge del castellà al romanès i una vegada obtinguda la resposta traduir aquesta del romanès al castellà.
Les dones van informar que els dos homes s'havien dirigit a la localitat de Fraga amb la intenció d'escapar-se, però a causa de la por que sentien per les represàlies que poguessin sofrir, no volien apropar-se al lloc de la Guàrdia Civil per formular la denuncia.
Una vegada totes les víctimes es van trobar a les dependències oficials de la Guàrdia Civil, es va realitzar un registre de l'habitatge on les mantenien aïllades, en pèssimes condicions d'habitabilitat, sense llum ni aigua corrent, localitzant a l'única habitació que estava tancada amb clau documentació comptable i quadrants amb anotacions de persones i quantitats de diners corresponents, així com nombrosa documentació personal, de la seguretat social, fotocòpies de documents personals, tots ells de persones de nacionalitat romanesa. La policia continua fent gestions per esbrinar si aquestes persones igualment han estat víctimes d'aquesta explotació laboral.
Per justificar la seva identitat davant els contractistes al moment de percebre els xecs bancaris pels treballs realitzats, momentàniament els eren retornats els seus documents d'identitat per retirar l'efectiu en les entitats bancàries. A la sortida de les mateixes, els eren reclamades les oportunes comissions en concepte de suposades despeses per allotjament, transport i consecució dels treballs que suposaven el 50% del total dels diners percebuts, sent-los retirats novament els seus documents d'identificació.
Els suposats autors dels fets, un home i una dona de nacionalitat romanesa, mantenien sota amenaces als treballadors confinats en una casa de camp aïllada al Baix Cinca, arribant a amenaçar-los de mort en intentar deixar els treballs pels quals havien estat contractats, segons fons policials.
A darrera hora de la tarda del mateix 19 de maig i gràcies a una aplicació de missatgeria mòbil, la Guàrdia Civil va localitzar les tres dones en un habitatge aïllat enmig del camp. Prèviament, els agents havien indicat a les víctimes que a través d'aquesta aplicació podien enviar a la policia la seva ubicació. Tot plegat amb la complicació afegida que els víctimes no parlaven espanyol, per la qual cosa, els membres de l'Equip de Policia Judicial de la Guàrdia Civil van haver de traduir cada missatge del castellà al romanès i una vegada obtinguda la resposta traduir aquesta del romanès al castellà.
Les dones van informar que els dos homes s'havien dirigit a la localitat de Fraga amb la intenció d'escapar-se, però a causa de la por que sentien per les represàlies que poguessin sofrir, no volien apropar-se al lloc de la Guàrdia Civil per formular la denuncia.
Una vegada totes les víctimes es van trobar a les dependències oficials de la Guàrdia Civil, es va realitzar un registre de l'habitatge on les mantenien aïllades, en pèssimes condicions d'habitabilitat, sense llum ni aigua corrent, localitzant a l'única habitació que estava tancada amb clau documentació comptable i quadrants amb anotacions de persones i quantitats de diners corresponents, així com nombrosa documentació personal, de la seguretat social, fotocòpies de documents personals, tots ells de persones de nacionalitat romanesa. La policia continua fent gestions per esbrinar si aquestes persones igualment han estat víctimes d'aquesta explotació laboral.