Mobilitat

La Paeria proposa un servei de taxis compartits per millorar la mobilitat a l'Horta

El regidor d'urbanisme, Fèlix Larrosa, ha assegurat que ara cal definir els "punts límit" fins on pot arribar el servei i "quadrar-lo econòmicament"

| 18/05/2017 a les 17:43h
Arxivat a: Urbanisme, Horta, taxis, Paeria, Lleida, Fèlix Larrosa, mobilitat
Imatge de Larrosa, Ros i Queralt | Paeria
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Paeria ultima la posada en marxa d'un servei regular de taxi compartit per millorar la mobilitat a les partides de l'Horta de Lleida que queden més allunyades dels principals eixos de comunicació. Ho ha explicat aquest dijous el tinent d'alcalde i regidor de l'Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, durant la convocatòria per fer balanç del Pla Operatiu de l'Horta 2015-2017, un pla que, segons Larrosa, ha posat en marxa més de 200 actuacions en infraestructures, dinamització econòmica i planificació per millorar una zona rural al voltant de l'àrea urbana de la ciutat que abasta 19.000 hectàrees i on hi ha empadronades 5.000 persones.

A la proposta feta per l'equip de govern li queda per definir els "punts límit" fins on pot arribar el servei i "quadrar-lo econòmicament" tenint en compte que s'haurà de cofinançar entre els usuaris i les administracions. D'altra banda, la Paeria també prepara una pla perquè els veïns de les partides de l'Horta per on passen línies de transport interurbà puguin aprofitar millor aquest servei de bus. Això passa, ha dit, per senyalitzar adequadament les parades i fer una campanya de comunicació dels horaris.

El balanç també s'ha fet dos dies abans del 1r Congrés de l'Horta de Lleida, que està previst que dissabte reuneixi unes 150 persones a la Llotja per debatre sobre el Pla d'Usos de l'Horta, el document on es descriuen i proposen les accions a desenvolupar-hi els propers anys per protegir i potenciar l'activitat agrària. De les conclusions del Congrés n'han de sortir aportacions que quedin recollides tant al nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) com a l'ordenança específica per a l'Horta que es vol aprovar abans que acabi aquest mandat.

En relació amb l'urbanisme, Larrosa ha explicat que "estem en tràmits d'aprovar el Pla Especial de construccions en sòl no urbanitzable en paral·lel al debat sobre el Pla d'Usos perquè en funció dels paràmetres que estableixi el Pla Especial es permetrà "evolucionar" aquelles construccions que aportin competitivitat a l'Horta, ja sigui per destinar espais a l'agroturisme, a la degustació de productes de la zona o a petits obradors que permetin tancar el circuit de comercialització.

Tot plegat ha d'anar destinat a afavorir el desenvolupament econòmic de l'Horta prioritzant l'activitat agrària i garantint el relleu generacional. El tinent d'alcalde ha afegit que les noves activitats que es generin també haurien de permetre aprofitar el 3% de les hectàrees de l'Horta que ara no estan conreades. Larrosa també ha citat que s'està acabant de redactar el Pla Especial de Telecomunicacions que suposarà una "discriminació positiva" per a l'Horta de manera que veïns i explotacions puguin tenir accés a connexions de qualitat.

Una altra qüestió que sovint es planteja com una demanda dels veïns de l'Horta és la millora de la seguretat, especialment per combatre els robatoris. En aquest sentit, el tinent d'alcalde ha recordat que el ple municipal ja va aprovar reclamar al Govern un increment de dotacions dels Mossos d'Esquadra destinats a patrullar per aquesta zona i la reivindicació és vigent.

En matèria d'infraestructures, el tinent d'alcalde ha comentat que s'està ultimant la tercera fase per portar l'aigua potable als pocs nuclis on encara no en tenen, com un de la partida de Marimunt. Pel que fa als camins, Larrosa ha destacat que en l'any i mig del Pla Operatiu s'han revisat els 180 quilòmetres de camins asfaltats de titularitat municipal (uns cent camins) més 20 quilòmetres d'altres administracions; també s'han revisat 200 quilòmetres dels 250 quilòmetre de camins de terra corresponents a 55 camins i s'han fet tasques de manteniment en 255 quilòmetres. En aquest sentit, ha defensat l'actuació municipal i l'"esforç d'inversió" en aquestes actuacions.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont, president de la Generalitat. | PDECat
01/01/1970
El president de la Generalitat ha criticat amb duresa l'acció de la "policia militaritzada" personant-se al Museu de Lleida de matinada
Imatge de les obres davant del monestir | ACN
01/01/1970
La consellera de Cultura avisa que alguna serà difícil de recuperar i creu que això "deixa en evidència la tasca de Catalunya
Àngel Ros | ACN
Àlvar Llobet
01/01/1970
L'alcalde de Lleida assegura que portaran un recurs al Tribunal Suprem
El camió en el qual s'han carregat les obres d'art | Àlvar Llobet
Àlvar Llobet
01/01/1970
Guàrdia Civil i tècnics executen la sentència d'Osca i deixen el Museu de Lleida sense les 44 peces comprades a partir del 1983 | Desenes de manifestants s'han concentrat a les portes de l'equipament, on hi ha hagut enfrontaments amb la policia | El TSJC rebutja paralitzar el trasllat