20
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
10:42h
Descobertes al Port del Cantó (Pallars Sobirà) unes petjades d'una espècie desconeguda que va viure al Pirineu fa 247 milions d'anys. És tracta d'una nova espècie d'arcosauromorf, un rèptil de mig metre de llargada i antecessor dels dinosauares i cocodrils.
Un equip d'investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista Plos One la descripció d’un gran conjunt de petjades d’aquesta espècie, que els ha permès conèixer com caminava aquest rèptil.
Segons l'investigador de l’ICP Josep Fortuny "les noves petjades pirinenques indiquen que aquests animals usaven les quatre potes per caminar, i sovint deixaven marques de la cua. De tota manera, algunes petjades evidencien una possible locomoció bípeda en moments puntuals per anar més ràpid".
Totes aquestes característiques indiquen que els autors de les petjades podrien ser euparkerids, un grup d'arcosauromorfs coneguts per restes òssies de la mateixa edat a Polònia, Rússia, Xina i Sud Àfrica. Els investigadors han fet motllos de les petjades trobades per evitar que es desgastin per l'erosió.
L'estudi revela que l'arcosauromorf va ser clau en la repoblació de la Terra després de l'extinció de finals del període Permià, fa 252 milions d'anys, la més mortífera de la història de la Terra. S'estima que es van extignir al voltant del 90% de les espècies.
Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra
Part de les zones estudiades, a les rodalies de Port del Cantó, formen part del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Justament, el Parc, en col·laboració amb els investigadors d'aquests treballs, l'Ajuntament de Soriguera i d'altres institucions catalanes, ha començat fa uns mesos un projecte per crear un Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra a Rubió.
Aquest centre s'encarregarà de divulgar el patrimoni geològic i paleontològic del PNAP. Per tant, les noves descobertes són una aportació important per conèixer el nostre passat.
Un equip d'investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista Plos One la descripció d’un gran conjunt de petjades d’aquesta espècie, que els ha permès conèixer com caminava aquest rèptil.
Segons l'investigador de l’ICP Josep Fortuny "les noves petjades pirinenques indiquen que aquests animals usaven les quatre potes per caminar, i sovint deixaven marques de la cua. De tota manera, algunes petjades evidencien una possible locomoció bípeda en moments puntuals per anar més ràpid".
Totes aquestes característiques indiquen que els autors de les petjades podrien ser euparkerids, un grup d'arcosauromorfs coneguts per restes òssies de la mateixa edat a Polònia, Rússia, Xina i Sud Àfrica. Els investigadors han fet motllos de les petjades trobades per evitar que es desgastin per l'erosió.
L'estudi revela que l'arcosauromorf va ser clau en la repoblació de la Terra després de l'extinció de finals del període Permià, fa 252 milions d'anys, la més mortífera de la història de la Terra. S'estima que es van extignir al voltant del 90% de les espècies.
Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra
Part de les zones estudiades, a les rodalies de Port del Cantó, formen part del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Justament, el Parc, en col·laboració amb els investigadors d'aquests treballs, l'Ajuntament de Soriguera i d'altres institucions catalanes, ha començat fa uns mesos un projecte per crear un Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra a Rubió.
Aquest centre s'encarregarà de divulgar el patrimoni geològic i paleontològic del PNAP. Per tant, les noves descobertes són una aportació important per conèixer el nostre passat.