11
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
12:46h
No us dic res de nou si afirmo que a ERC som independentistes i, a més, demòcrates. Encara ho diria millor, si em permeten, a ERC, per damunt d’independentistes, som demòcrates. En aquest sentit ens avalen més de 86 anys de tradició i de lluita per les llibertats individuals i col·lectives de les persones. I per això, en aquest article, no els vull parlar d’independència, com podrien suposar, sinó de democràcia.
Els responsables polítics de l’Estat, ja siguin els de govern o els de l’oposició, solen negar el referèndum català esgrimint que la democràcia se sustenta en el compliment de la llei, com si democràcia i compliment de les lleis fossin la mateixa cosa i obviant que la llei no és allò que fa la democràcia, és la democràcia allò que fa la llei. Sota l’imperi de la llei s’han fet atrocitats. La llei, per exemple, s’ha fet servir per no deixar votar les dones o per separar les races, i això en sistemes polítics que, com el cas de l’Estat espanyol, també s’autoanomenaven democràtics.
Però la democràcia no és això, no. La democràcia no és una legislació que impedeix a les persones decidir el seu futur, perquè llavors la llei deixa de ser un mecanisme per a la llibertat i passa a esdevenir una eina de submissió. La democràcia és la capacitat de les institucions d’escoltar el poble i de permetre-li expressar-se en llibertat. No podem amagar-nos de forma covarda sota preceptes legals quan del que es tracta és d’escoltar i deixar parlar.
I com actua l’estat espanyol? No ens enganyem, en aquest tema no li preocupa la llibertat dels ciutadans i la democràcia, no, diguem les coses clares. El que li preocupa de veritat és la seva unitat, la unitat de l’Estat. Deixin que recordi les paraules d’un ínclit periodista, que va dirigir el diari ABC, que més o menys deien: "La democràcia termina donde empieza España". Aquesta és la idea, sense subterfugis. Quan neguen el referèndum no parlen de democràcia, no parlen de llibertat, parlen d’Espanya.
I Tampoc no em serveix l’argument que la independència de Catalunya l’han de votar tots els Espanyols perquè la secessió tindrà conseqüències per a tots. Mireu, els britànics van votar un Brexit que, sens dubte, tindrà conseqüències per tots els europeus (els espanyols, els francesos, els italians...) però a ningú, a ningú, se li ha acudit dir que per marxar de la Unió calia que votéssim tots els habitants d’Europa. És lògic, com ho és a Escòcia o al Quebec. I com ho ha de ser a Catalunya.
A nosaltres, a la gent d’ERC, no ens fa por la democràcia i volem que tothom, sí tothom (els que volen la independència i els que no la volen), pot expressar-se lliurement amb tots els arguments damunt de la taula a través d’un referèndum.
Per això estem a favor del manifest del Pacte Nacional pel Referèndum i demanem als ajuntaments en els quals tenim representació que s’hi adhereixen a través d’una moció. I no neguem que a ERC ens agradaria, com diu la moció, que fos pactat amb l’Estat espanyol. Tanmateix, si no és possible fer-lo de forma pactada malgrat reclamar-ho obertament totes les vegades que calgui, no trairem el mandat que ens van atorgar les urnes, la negativa de l’Estat a arribar un acord no pot evitar el compromís del Govern de Catalunya i del Parlament per realitzar el referèndum i solucionar de manera política una situació política.
Un 80% del país és favorable a la realització de la consulta, per tant, el consens social el tenim. La majoria al Parlament de Catalunya, la tenim. I un Govern de la Generalitat disposat a convocar-lo, també el tenim. Votant ni es divideix ni es fractura. Votant, en una societat avançada, és com se solucionen els problemes. Votant és com es consolida la democràcia. I ho farà, si convé, sota un marc legal diferent a l’espanyol, i no es preocupin, que tindrà totes les garanties que la comunitat internacional demana per tal de validar-lo.
El que pretén aconseguir l’Estat amb la negativa numantina al referèndum, no és defensar la democràcia espanyola, el que pretén, ja sigui davall de la bota de l’exercit d’abans o sota de la toga dels jutges d’ara, és allò que ha volgut sempre que sigui Espanya: "Una, grande y libre".
Treballarem incansablement perquè al setembre puguem votar tots els catalans i catalanes, tant els favorables al sí com els favorables al no, i el resultat que en surti servirà per a aconseguir, no sé si una Catalunya independent, però sí una societat cohesionada i orgullosa d’haver exercit el dret de votar de manera decidida i ferma.
Això va d’uns que volen votar i uns altres que busquen qualsevol excusa perquè no votin. Això va d’uns que s’autoanomenen demòcrates i no ho són, i uns altres que volen ser demòcrates i no els deixen.
Els responsables polítics de l’Estat, ja siguin els de govern o els de l’oposició, solen negar el referèndum català esgrimint que la democràcia se sustenta en el compliment de la llei, com si democràcia i compliment de les lleis fossin la mateixa cosa i obviant que la llei no és allò que fa la democràcia, és la democràcia allò que fa la llei. Sota l’imperi de la llei s’han fet atrocitats. La llei, per exemple, s’ha fet servir per no deixar votar les dones o per separar les races, i això en sistemes polítics que, com el cas de l’Estat espanyol, també s’autoanomenaven democràtics.
Però la democràcia no és això, no. La democràcia no és una legislació que impedeix a les persones decidir el seu futur, perquè llavors la llei deixa de ser un mecanisme per a la llibertat i passa a esdevenir una eina de submissió. La democràcia és la capacitat de les institucions d’escoltar el poble i de permetre-li expressar-se en llibertat. No podem amagar-nos de forma covarda sota preceptes legals quan del que es tracta és d’escoltar i deixar parlar.
I com actua l’estat espanyol? No ens enganyem, en aquest tema no li preocupa la llibertat dels ciutadans i la democràcia, no, diguem les coses clares. El que li preocupa de veritat és la seva unitat, la unitat de l’Estat. Deixin que recordi les paraules d’un ínclit periodista, que va dirigir el diari ABC, que més o menys deien: "La democràcia termina donde empieza España". Aquesta és la idea, sense subterfugis. Quan neguen el referèndum no parlen de democràcia, no parlen de llibertat, parlen d’Espanya.
I Tampoc no em serveix l’argument que la independència de Catalunya l’han de votar tots els Espanyols perquè la secessió tindrà conseqüències per a tots. Mireu, els britànics van votar un Brexit que, sens dubte, tindrà conseqüències per tots els europeus (els espanyols, els francesos, els italians...) però a ningú, a ningú, se li ha acudit dir que per marxar de la Unió calia que votéssim tots els habitants d’Europa. És lògic, com ho és a Escòcia o al Quebec. I com ho ha de ser a Catalunya.
A nosaltres, a la gent d’ERC, no ens fa por la democràcia i volem que tothom, sí tothom (els que volen la independència i els que no la volen), pot expressar-se lliurement amb tots els arguments damunt de la taula a través d’un referèndum.
Per això estem a favor del manifest del Pacte Nacional pel Referèndum i demanem als ajuntaments en els quals tenim representació que s’hi adhereixen a través d’una moció. I no neguem que a ERC ens agradaria, com diu la moció, que fos pactat amb l’Estat espanyol. Tanmateix, si no és possible fer-lo de forma pactada malgrat reclamar-ho obertament totes les vegades que calgui, no trairem el mandat que ens van atorgar les urnes, la negativa de l’Estat a arribar un acord no pot evitar el compromís del Govern de Catalunya i del Parlament per realitzar el referèndum i solucionar de manera política una situació política.
Un 80% del país és favorable a la realització de la consulta, per tant, el consens social el tenim. La majoria al Parlament de Catalunya, la tenim. I un Govern de la Generalitat disposat a convocar-lo, també el tenim. Votant ni es divideix ni es fractura. Votant, en una societat avançada, és com se solucionen els problemes. Votant és com es consolida la democràcia. I ho farà, si convé, sota un marc legal diferent a l’espanyol, i no es preocupin, que tindrà totes les garanties que la comunitat internacional demana per tal de validar-lo.
El que pretén aconseguir l’Estat amb la negativa numantina al referèndum, no és defensar la democràcia espanyola, el que pretén, ja sigui davall de la bota de l’exercit d’abans o sota de la toga dels jutges d’ara, és allò que ha volgut sempre que sigui Espanya: "Una, grande y libre".
Treballarem incansablement perquè al setembre puguem votar tots els catalans i catalanes, tant els favorables al sí com els favorables al no, i el resultat que en surti servirà per a aconseguir, no sé si una Catalunya independent, però sí una societat cohesionada i orgullosa d’haver exercit el dret de votar de manera decidida i ferma.
Això va d’uns que volen votar i uns altres que busquen qualsevol excusa perquè no votin. Això va d’uns que s’autoanomenen demòcrates i no ho són, i uns altres que volen ser demòcrates i no els deixen.