01
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
17:56h
Falten cirurgians plàstics a la sanitat pública catalana. Així de contundent és l'informe presentat per la SCCPRE, aquest dissabte a Girona, on alerta que ara mateix, Catalunya és una de les comunitats autònomes amb menys especialistes. El text explica que aquest dèficit de professionals situa la Cirurgia Plàstica al mateix nivell que una especialitat terciària, com la cirurgia toràcica, la neurocirurgia o la cirurgia cardíaca.
En aquest sentit, el vocal d'hospitals de la SCCPRE i ponent de l'informe, Oriol Bermejo, recorda que moltes de les patologies que tracta la cirurgia plàstica "no són terciàries" sinó comuns, com el càncer de mama, el melanoma, traumatismes aguts i crònics o seqüeles de l'obesitat mòrbida.
Bermejo també ha criticat que la meitat de cirurgians plàstics que treballen a la sanitat catalana estan contractats a temps parcial, fet que genera "certa inestabilitat" en el professional, que en alguns casos prefereix anar al sector privat.
La manca de treballadors es fa evident en hospitals amb unitat de reparació de mama. Ara mateix només el 40% dels centres públics que compten amb aquesta unitat tenen cirurgians plàstics en plantilla. Aquesta situació es repeteix en altres hospitals on tracten traumatismes o malalties dermatològiques.
Desigualtat territorial
Un altre aspecte que preocupa a la SCCPRE és la mala distribució dels pocs cirurgians dels que es disposa arreu del territori. La majoria es concentren a Barcelona, seguida de Girona, Tarragona i Lleida, on només hi ha un professional i té un contracte a temps parcial.
Per tot plegat, Bermejo demana que s'incrementi el nombre d'especialistes i que a tots els hospitals comarcals hi treballi un professional vinculat a un centre de referència. "És la manera de poder donar un servei de qualitat i garantir l'accés a la cirurgia plàstica a tothom".
La SCCPRE és una societat científica, membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, que agrupa més d'un centenar de cirurgians plàstics de tot Catalunya que treballen tant en l'àmbit públic com privat.
En aquest sentit, el vocal d'hospitals de la SCCPRE i ponent de l'informe, Oriol Bermejo, recorda que moltes de les patologies que tracta la cirurgia plàstica "no són terciàries" sinó comuns, com el càncer de mama, el melanoma, traumatismes aguts i crònics o seqüeles de l'obesitat mòrbida.
Bermejo també ha criticat que la meitat de cirurgians plàstics que treballen a la sanitat catalana estan contractats a temps parcial, fet que genera "certa inestabilitat" en el professional, que en alguns casos prefereix anar al sector privat.
La manca de treballadors es fa evident en hospitals amb unitat de reparació de mama. Ara mateix només el 40% dels centres públics que compten amb aquesta unitat tenen cirurgians plàstics en plantilla. Aquesta situació es repeteix en altres hospitals on tracten traumatismes o malalties dermatològiques.
Desigualtat territorial
Un altre aspecte que preocupa a la SCCPRE és la mala distribució dels pocs cirurgians dels que es disposa arreu del territori. La majoria es concentren a Barcelona, seguida de Girona, Tarragona i Lleida, on només hi ha un professional i té un contracte a temps parcial.
Per tot plegat, Bermejo demana que s'incrementi el nombre d'especialistes i que a tots els hospitals comarcals hi treballi un professional vinculat a un centre de referència. "És la manera de poder donar un servei de qualitat i garantir l'accés a la cirurgia plàstica a tothom".
La SCCPRE és una societat científica, membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, que agrupa més d'un centenar de cirurgians plàstics de tot Catalunya que treballen tant en l'àmbit públic com privat.