24
de març
del
2017
Actualitzat
a les
0:28h
La historiografia hispànica es refereix al segle XIX com el segle de les revolucions, i ho fa descrivint bàsicament revolucions de tipus polític. Però aquestes foren paral·leles, i en molts casos es retroalimentaven, amb revolucions de caire tecnològic i industrial que també deixaren forta petjada en el devenir del vuit-cents. I és en aquest sentit que hem d’entendre l’arribada de l’aigua a la plana de Lleida gràcies a la construcció dels Canals d’Urgell. Va ser una vertadera revolució, va representar un revulsiu que va transformar profundament el territori i el paisatge de la plana de Lleida i, també, les seves estructures socials i culturals.
L’aigua canalitzada va ser una font de riquesa que va permetre el desenvolupament exponencial d’una agricultura pròspera que va definir un espai productivament vigorós i empresarialment emprenedor. L’activitat agrària va ser des de l’origen, i ha de continuar sent, la principal beneficiària de l’arribada de l’aigua a la plana perquè d’aquest sector en depèn l’estructura econòmica i empresarial i l’organització geogràfica del territori.
Tanmateix, a banda d’aquesta funció prioritària dels Canals d’Urgell, la canalització va anar generant un paisatge de grans arbredes i petits arbustos i un ecosistema que ara ja és representatiu i definitori de les terres regables. A l’entorn d’una llera d’aigua s’hi genera una via verda, un àmbit ecològic i un panorama, i això és del que ara podem gaudir: de vida i paisatge.
És evident que, un segle i mig després de l’entrada en funcionament del canal, la infraestructura hidràulica s’ha anat deteriorant per l’ús i pel pas dels anys i, encara a més, pel fet que els nous temps demanen obres de modernització i adaptació dels sistemes de reg. En aquest sentit, la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell ha estat desenvolupant un pla d’inversions que és del tot necessari per a l’adequació de les lleres i la millora del subministrament.
Aquesta situació, lluny de ser un problema, esdevé una oportunitat històrica per iniciar la segona revolució de l’aigua. Que sigui la llavor d’una vertadera modernització dels sistemes de reg per millorar la producció d’acord amb les necessitats de l’empresa agrària actual i que, alhora, sigui capaç de treure tot el profit complementari que la infraestructura pot aportar als pobles i ciutats de la plana.
Ben entrats en el segle XXI, el món està canviant profundament, fins i tot més que no pas al segle XIX, i, a més a més de l’àmbit concret de l’aigua de reg i de les necessitats de modernització de la infraestructura, la societat ha generat un seguit d’activitats allunyades de la productivitat estricta i relacionades amb l’oci i el turisme. Aquest fet, amplifica les possibilitats de l’aprofitament de la canalització més enllà de la fonamental funció transportadora, i hi afegeix usos com a espai de lleure i de trobada amb el paisatge. Espais naturals que poden ésser complementaris a l’activitat agrícola i, esdevenir claus en el futur desenvolupament econòmic i social del territori.
Perquè tots som conscients que també en l’àmbit de la producció agrària s’està produint un canvi profund de paradigma. La competitivitat i la viabilitat de l’explotació ja no depèn tan sols de la quantitat que es pugui produir, sinó també de la qualitat d’allò que es produeix. Mercat i, sobretot, consumidors demanen, cada cop més, un producte tan ecològic com sigui possible i amb personalitat, lligat a un territori, a una història, a un paisatge... I el Canal és la clau de volta de la nostra producció, n’és l’origen i n’és el paisatge, i hem d’incorporar-lo en la genètica dels conreus de la plana, amb orgull, com fan en altres zones amb elements definitoris i paisatgístics que afegeixen valor i qualitat al producte que comercialitzen.
De la mateixa manera que, fa més de cent cinquanta anys, aquells homes visionaris van ser capaços d’imaginar una revolució de l’aigua a la plana de Lleida, ara el desenvolupament harmonitzat i la protecció de les lleres pot ser la segona revolució per dinamitzar econòmicament i socialment, com ho feu llavors, aquestes terres.
La necessària modernització de les estructures hidràuliques dels Canals d’Urgell és compatible amb l’explotació paisatgística, ambiental i turística. Arbredes, cases de vigilants, ponts... esdevenen un conjunt històric i patrimonial de primera magnitud perquè expliquen la nostra història i el patrimoni de tots.
I aquesta segona revolució de l’aigua no es pot fer sense la concurrència i la complicitat de tots els implicats, en primer lloc de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, les col·lectivitats, els regants, els ajuntaments i consells comarcals i, sobretot, els ciutadans i ciutadanes de la plana de Lleida. Tots estem cridats a demostrar la voluntat majoritària d’aprofitar totes les possibilitats que ofereix, a l’àrea regable, el Canal d’Urgell, des de les principals de reg i presa d’aigua a les no menys importants de caires històric, natural i paisatgístic.
L’aigua canalitzada va ser una font de riquesa que va permetre el desenvolupament exponencial d’una agricultura pròspera que va definir un espai productivament vigorós i empresarialment emprenedor. L’activitat agrària va ser des de l’origen, i ha de continuar sent, la principal beneficiària de l’arribada de l’aigua a la plana perquè d’aquest sector en depèn l’estructura econòmica i empresarial i l’organització geogràfica del territori.
Tanmateix, a banda d’aquesta funció prioritària dels Canals d’Urgell, la canalització va anar generant un paisatge de grans arbredes i petits arbustos i un ecosistema que ara ja és representatiu i definitori de les terres regables. A l’entorn d’una llera d’aigua s’hi genera una via verda, un àmbit ecològic i un panorama, i això és del que ara podem gaudir: de vida i paisatge.
És evident que, un segle i mig després de l’entrada en funcionament del canal, la infraestructura hidràulica s’ha anat deteriorant per l’ús i pel pas dels anys i, encara a més, pel fet que els nous temps demanen obres de modernització i adaptació dels sistemes de reg. En aquest sentit, la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell ha estat desenvolupant un pla d’inversions que és del tot necessari per a l’adequació de les lleres i la millora del subministrament.
Aquesta situació, lluny de ser un problema, esdevé una oportunitat històrica per iniciar la segona revolució de l’aigua. Que sigui la llavor d’una vertadera modernització dels sistemes de reg per millorar la producció d’acord amb les necessitats de l’empresa agrària actual i que, alhora, sigui capaç de treure tot el profit complementari que la infraestructura pot aportar als pobles i ciutats de la plana.
Ben entrats en el segle XXI, el món està canviant profundament, fins i tot més que no pas al segle XIX, i, a més a més de l’àmbit concret de l’aigua de reg i de les necessitats de modernització de la infraestructura, la societat ha generat un seguit d’activitats allunyades de la productivitat estricta i relacionades amb l’oci i el turisme. Aquest fet, amplifica les possibilitats de l’aprofitament de la canalització més enllà de la fonamental funció transportadora, i hi afegeix usos com a espai de lleure i de trobada amb el paisatge. Espais naturals que poden ésser complementaris a l’activitat agrícola i, esdevenir claus en el futur desenvolupament econòmic i social del territori.
Perquè tots som conscients que també en l’àmbit de la producció agrària s’està produint un canvi profund de paradigma. La competitivitat i la viabilitat de l’explotació ja no depèn tan sols de la quantitat que es pugui produir, sinó també de la qualitat d’allò que es produeix. Mercat i, sobretot, consumidors demanen, cada cop més, un producte tan ecològic com sigui possible i amb personalitat, lligat a un territori, a una història, a un paisatge... I el Canal és la clau de volta de la nostra producció, n’és l’origen i n’és el paisatge, i hem d’incorporar-lo en la genètica dels conreus de la plana, amb orgull, com fan en altres zones amb elements definitoris i paisatgístics que afegeixen valor i qualitat al producte que comercialitzen.
De la mateixa manera que, fa més de cent cinquanta anys, aquells homes visionaris van ser capaços d’imaginar una revolució de l’aigua a la plana de Lleida, ara el desenvolupament harmonitzat i la protecció de les lleres pot ser la segona revolució per dinamitzar econòmicament i socialment, com ho feu llavors, aquestes terres.
La necessària modernització de les estructures hidràuliques dels Canals d’Urgell és compatible amb l’explotació paisatgística, ambiental i turística. Arbredes, cases de vigilants, ponts... esdevenen un conjunt històric i patrimonial de primera magnitud perquè expliquen la nostra història i el patrimoni de tots.
I aquesta segona revolució de l’aigua no es pot fer sense la concurrència i la complicitat de tots els implicats, en primer lloc de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell, les col·lectivitats, els regants, els ajuntaments i consells comarcals i, sobretot, els ciutadans i ciutadanes de la plana de Lleida. Tots estem cridats a demostrar la voluntat majoritària d’aprofitar totes les possibilitats que ofereix, a l’àrea regable, el Canal d’Urgell, des de les principals de reg i presa d’aigua a les no menys importants de caires històric, natural i paisatgístic.