11
de març
del
2017
Actualitzat
a la
13:05h
Entitats i partits polítics d'esquerres agrupats en la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme han fet una crida a la ciutadania a participar a la manifestació que han convocat pel proper dia 18 març per ''conquerir la dignitat i fer complir la Llei de la Memòria Històrica". La portaveu de la plataforma, Rosa Peñafiel, ha lamentat que Lleida sigui "la perifèria de Catalunya" on encara es fa "enaltiment del franquisme" mantenint un nomenclàtor de carrers de personalitats vinculades a la dictadura. En aquest sentit, ha acusat a l'alcalde Àngel Ros de ''banalitzar'' el franquisme amb declaracions com la d'invitar a agafar un tornavís i una escala als qui els fan nosa les plaques franquistes que hi ha per edificis de la ciutat. Per la Plataforma, aquestes afirmacions són una ''anomalia democràtica'' amb una ''manca de respecte que genera tristesa i alhora indignació''.
Entitats socials, memorialistes, partits polítics d'esquerres i signants del manifest Lleida Lliure de Franquisme han presentat aquest divendres als jardins Ernest Lluch la manifestació que han convocat pel proper 18 de març per demanar la retirada de la simbologia franquista de la ciutat. El manifest per una Lleida Lliure de Franquisme es va presentar a principis d'any per demanar el canvi de nom de 9 carrers de la ciutat que encara mantenen personalitats vinculades al franquisme però ara s'hi ha afegit la polèmica per les declaracions d'aquesta setmana de l'alcalde Àngel Ros sobre les plaques del Ministerio de la Vivienda amb les llances i el jou de la falange on convidava als qui els hi fan nosa a treure-les ells mateixos agafant una escala i un tornavís.
Per la plataforma, tot plegat suposa una "banalització" del franquisme i una anomalia política perquè des d'una institució s'està donant una solució voluntària a una qüestió que hauria de ser tasca seva en compliment de la Llei de la Memòria Històrica. Rosa Peñafiel ha recordat que el franquisme va provocar "privació de llibertat, persecució, amenaces, tortures i pèrdues de vides", i que és per aquestes conseqüències, que la ciutadania està obligada a fer un homenatge a les víctimes "guanyant la lluita i aconseguint una Lleida lliure de franquisme".
La historiadora de la Universitat de Lleida i també portaveu de la Plataforma, Antonieta Jarné, ha posat com a exemple del manteniment d'aquest nomenclàtor el de l'avinguda Alcalde Areny, que va ser l'alcalde franquista de Lleida l'any 1939. Segons Jarné és un ''cas flagrant, un senyal lluminós que demostra molt bé que és allò que institucionalment es vol preservar o no''. En aquest sentit, Jarné, ha acusat a l'alcalde Ros de falta de "valentia i coratge" per enfrontar-se al "sanderí leridianista, que encara té molt bona salut a la ciutat" i de manca de voluntat política per fer el canvi de noms.
Òmnium, Amical de Mauthausen, ERC, la Crida per Lleida, el Comú de Lleida, Arran, Dones de Lleida, entre d'altres, fan una crida unitària per esborrar els rastres del feixisme de la ciutat i sortir al carrer el 18 de març.
Entitats socials, memorialistes, partits polítics d'esquerres i signants del manifest Lleida Lliure de Franquisme han presentat aquest divendres als jardins Ernest Lluch la manifestació que han convocat pel proper 18 de març per demanar la retirada de la simbologia franquista de la ciutat. El manifest per una Lleida Lliure de Franquisme es va presentar a principis d'any per demanar el canvi de nom de 9 carrers de la ciutat que encara mantenen personalitats vinculades al franquisme però ara s'hi ha afegit la polèmica per les declaracions d'aquesta setmana de l'alcalde Àngel Ros sobre les plaques del Ministerio de la Vivienda amb les llances i el jou de la falange on convidava als qui els hi fan nosa a treure-les ells mateixos agafant una escala i un tornavís.
Per la plataforma, tot plegat suposa una "banalització" del franquisme i una anomalia política perquè des d'una institució s'està donant una solució voluntària a una qüestió que hauria de ser tasca seva en compliment de la Llei de la Memòria Històrica. Rosa Peñafiel ha recordat que el franquisme va provocar "privació de llibertat, persecució, amenaces, tortures i pèrdues de vides", i que és per aquestes conseqüències, que la ciutadania està obligada a fer un homenatge a les víctimes "guanyant la lluita i aconseguint una Lleida lliure de franquisme".
La historiadora de la Universitat de Lleida i també portaveu de la Plataforma, Antonieta Jarné, ha posat com a exemple del manteniment d'aquest nomenclàtor el de l'avinguda Alcalde Areny, que va ser l'alcalde franquista de Lleida l'any 1939. Segons Jarné és un ''cas flagrant, un senyal lluminós que demostra molt bé que és allò que institucionalment es vol preservar o no''. En aquest sentit, Jarné, ha acusat a l'alcalde Ros de falta de "valentia i coratge" per enfrontar-se al "sanderí leridianista, que encara té molt bona salut a la ciutat" i de manca de voluntat política per fer el canvi de noms.
Òmnium, Amical de Mauthausen, ERC, la Crida per Lleida, el Comú de Lleida, Arran, Dones de Lleida, entre d'altres, fan una crida unitària per esborrar els rastres del feixisme de la ciutat i sortir al carrer el 18 de març.