Finalitzen els treballs per conservar els boscos de pinassa del Solsonès

A Catalunya hi ha actualment més de 120.000 hectàrees de boscos de pinassa, que estan considerades un hàbitat prioritari d'interès comunitari per la Unió Europea. La pinassa té una gran rellevància econòmica i social a Catalunya i és un dels pins amb major contribució al mercat de la fusta català. Davant d'aquest fet, diverses institucions s'han unit per tirar endavant el projecte 'Life + Pinassa', que en aquests moments es troba al seu equador –està previst que finalitzi el 2019-, i que té per objectiu millorar l'estat de conservació d'aquests boscos.

Els tècnics del projecte han visitat aquest dijous els treballs que ja s'han executat al Solsonès, que han consistit en accions d'aclarida del bosc, en deixar rodals madurs perquè evolucionin de manera lliure, i també en cremes controlades. Segons ha explicat a l'ACN un dels investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya –soci del projecte-, Jordi Camprodon, l'objectiu és aconseguir "un equilibri entre permetre l'aprofitament forestal, però alhora integrar mesures de conservació, que fins ara eren molt testimonials".

Segons les dades del Departament d'Agricultura, en les últimes dècades, la superfície i la qualitat de les pinedes de pinassa que hi ha repartides per diferents punts de Catalunya han patit una important regressió i són considerades un hàbitat especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic. De fet, els experts calculen que des de fa quaranta anys, aquest tipus de bosc ha patit un 25% de regressió i, sense les actuacions previstes, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) calcula que es podria perdre un 25% més en pocs temps, ja que la pinassa costa de regenerar-se per si sola i les rouredes i els alzines s'hi imposen.
Per tot plegat, l'objectiu del projecte finançat amb fons europeus 'Life + Pinassa' és millorar l'estat de conservació d'aquests boscos. El projecte, que s'allargarà fins el 2019, compta amb un pressupost de gairebé 2 MEUR i en aquests moments ja es troba al seu equador. Els socis del projecte són quatre: el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya la Pedrera, els Bombers de la Generalitat i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Al llarg dels quatre anys que acabi durant el projecte s'actuarà en 320 hectàrees de, com a mínim, una desena de zones d'especial protecció com són el Prepirineu central, la Serra de Montserrat, la Serra de Castelltallat, les Obagues de la riera de Madrona, les Serres de Queralt i Els Tossals - Aigua d'Ora, les Serres de Cardó i el Boix, les Muntanyes de Prades, la Serra de Llaberia, Els Ports i la Serra de Montsant. Majoritàriament, els boscos són de propietat privada i per tant, el projecte també busca la col·laboració d'aquests particulars.
 
En el marc de la visita que aquest dijous s'ha fet als treballs que ja s'han executat al Solsonès, l'investigador del CTFC Jordi Camprodon ha explicat que, entre les actuacions que es duen a terme, s'hi troba la de deixar fusta morta al bosc; no tallar alguns arbres grans; deixar roures barrejats enmig dels pins; o no tallar les heures. Segons Camprodon, aquestes actuacions, junt amb altres elements, "són importants per fomentar la biodiversitat, però amb la gestió tradicional del bosc no se solen tenir en compte". Una altra acció prioritària és la d'"alliberar la competència en aquells boscos on hi ha massa densitat", segons ha explicat Camprodon, ja que això permetrà al propietari que en un futur "pugui posar el bosc en producció".

Una de les actuacions que també s'ha dut a terme al Solsonès són les cremes prescrites per part del Grup d'Actuacions Forestals dels Bombers, els GRAF. L'objectiu d'aquestes cremes controlades és prevenir els grans incendis forestals i millorar els hàbitats en els boscos de pinassa. El que pretén aconseguir els Bombers amb aquestes actuacions és reduir la càrrega de vegetació del sotabosc que podria cremar ràpidament en un incendi forestal.