16 obres del Museu Morera dialoguen a «Connexions» amb peces de col·leccions d'arreu del país

Inclou "diàlegs" entre Jaume Morera i Modest Urgell, Leandre Cristòfol i Marcel Dalmau, Antoni Garcia Lamolla i Luís Buñuel-Salvador Dalí o Benet Rossell i Carles Hac Mor, entre altres

Redacció
09 de març del 2017
Actualitzat a les 19:03h
Imatge de Ros i Parra amb el director del Museu
Imatge de Ros i Parra amb el director del Museu | Paeria
El Museu d'Art Jaume Morera de Lleida exposa des d'aquest dijous i fins a l'1 d'octubre "Connexions", una mostra basada en el diàleg establert entre algunes de les millors obres de la col·lecció del museu lleidatà i altres procedents de les principals col·leccions artístiques del país. El Morera ha encarregat a 16 historiadors i crítics, seleccionats per a l'ocasió, l'elecció de les obres, que han estat seleccionades a partir d'una tria prèvia, incloses en els quatre eixos cronològics en què es divideix l'exposició i que van des del tombant del segle XX fins als nous comportaments artístics.

A partir d'aquestes 16 peces escollides han hagut d'establir una correspondència amb altres 16 obres cedides temporalment per col·leccions d'arreu del país. Així, inclou "converses" entre Jaume Morera i Modest Urgell, Leandre Cristòfol i Marcel Dalmau, Antoni Garcia Lamolla i Luís Buñuel-Salvador Dalí o Benet Rossell i Carles Hac Mor, entre altres. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat com a través d'aquesta exposició es vol posar de manifest la rellevància de la col·lecció del Morera en l'any del seu centenari i estendre-la al conjunt del país per donar-la a conèixer.
 
La mostra s'estructura cronològicament en quatre eixos: "la creació artística a Lleida al tombant del segle XX, entre la tradició i la modernitat"; "art d'avantguarda: República i Guerra Civil"; "l'art a la Lleida de postguerra", i "els nous comportaments artístics". Els encarregats de cercar aquestes 16 "Connexions" entre obres del Morera amb les d'altres autors de col·leccions d'arreu del país han estat Francesc Fontbona, Mariona Seguranyes, Eliseu Trenc, Josep Cassamartina, David Santaulària, Joan M. Minguet, Vicenç Altaió, Pilar Bonet, Àlex Mitrani, Silvia Muñoz, Manuel Guerrero, Pilar Parcerisas, Frederic Montornés, Teresa Blanch, Oriol Fontdevila i Cèlia del Diego.

En concret, la relació d'obres escollides i que formen part de la mostra que es podrà veure al Museu Morera de Lleida fins a l'1 d'octubre són: Carlos De Haes - Francesc Gimeno; Jaume Morera - Modest Urgell; Xavier Gosé - Hermen Anglada-Camarasa; Miquel Viladrich - Joaquim Sunyer; Leandre Cristòfol - Marcel Dalmau; Enric Crous Vidal - Equip Revista Ârtics; Antoni Garcia Lamolla - Luís Buñuel - Salvador Dalí; Manuel Viola – Adlan; Leandre Cristòfol - Àngel Ferrant; Ton Sirera - Joan Vilacasas; Àngel Jové – Perejaume; Benet Rossell - Carles Hac Mor; Javier Peñafiel - Fragments Del Tern De Sant Valeri; Ignasi Aballí - Mirall De Claude; Antoni Abad - Hans Peter Feldmann, i finalment, Lara Almarcegui - Mireia Sallarès.

Durant una visita a la mostra, el director del Museu Morera, Jesús Navarro, ha incidit en la importància de posar en valor la col·lecció del museu lleidatà en el seu centenari. I ha argumentat la mirada que s'ha fet al passat, al present i al futur per determinar el discurs del conjunt d'activitats organitzades. Navarro ha agraït el treball dels qui han participat en aquesta exposició i de la implicació dels diferents espais d'art.

La tinenta d'alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra, ha incidit en el triangle que formen el fons del Morera, el fons d'altres museus i els historiadors i crítics d'art, a l'hora de donar sentit a la mostra. Parra ha definit 'Connexions' com "el millor pas de la futura seu del Museu Morera, que podrà mostrar la seva col·lecció".

100 anys del Museu Morera

Inaugurat l'11 de maig de 1917, El Museu d'Art de Lleida, avui Museu d'Art Jaume Morera, és un dels museus d'art modern i contemporani més antics de l'estat espanyol. En l'any de la celebració del seu centenari, el Morera disposa d'una oportunitat única per dotar-se d'una seu definitiva, ja que el projecte per a l'adequació de l'edifici de l'antiga Audiència de la capital del Segrià com a nova seu del Museu d'Art és una realitat i les obres podrien començar abans de finals d'any.