09
de març
del
2017
Actualitzat
a la
1:37h
"Que les virtuts tingudes per femenines -la compassió, la cura, la responsabilitat pels éssers vulnerables- impregnin la vida pública perquè sense elles és immisericorde i despiadada". Així ho ha reclamat la filòsofa, Adela Cortina, durant el seu discurs com a cinquena doctora honoris causa de la Universitat de Lleida (UdL).
Un discurs, a través de la història de l'ètica occidental, sobre les conseqüències d'haver dividit durant segles les qualitats humanes en dos blocs: un per a les dones, relegat a la vida privada, i un altre per als homes, per regir la vida política i econòmica de l'esfera pública". Per a la catedràtica d'ètica de la Universitat de València, aquest mecanisme, que ha servit per justificar la divisió sexual del treball, ha perjudicat no només les dones, sinó el conjunt de la humanitat.
Cortina considera el repte de l'ètica del segle XXI és unir les qualitats que s'associen a la vida pública (la justícia), amb les què han quedat recloses a la vida privada (compassió) o com a molt a les ONG, perquè a més de ser patrimoni axiològic de dones i d'homes, sense el seu conjunt no existeix moral humana digna, tampoc política digna.
En aquest sentit, ha criticat tant Donald Trump i la seua "política del primer i l'únic per als nord-americans", com tots aquells que defensen polítiques "capaces només de cooperar amb els propers, amb la pròpia família o la pròpia comunitat". Totes les persones "estem preparades biològicament per cuidar i cooperar, per dur a accions altruistes i commoure'ns" ha afirmat Cortina, que ha finalitzat reivindicant el respecte a la dignitat aliena i pròpia, la compassió que du al compromís per protegir i emponderar els vulnerables i tenen dignitat i no un simple preu".
Un discurs, a través de la història de l'ètica occidental, sobre les conseqüències d'haver dividit durant segles les qualitats humanes en dos blocs: un per a les dones, relegat a la vida privada, i un altre per als homes, per regir la vida política i econòmica de l'esfera pública". Per a la catedràtica d'ètica de la Universitat de València, aquest mecanisme, que ha servit per justificar la divisió sexual del treball, ha perjudicat no només les dones, sinó el conjunt de la humanitat.
Cortina considera el repte de l'ètica del segle XXI és unir les qualitats que s'associen a la vida pública (la justícia), amb les què han quedat recloses a la vida privada (compassió) o com a molt a les ONG, perquè a més de ser patrimoni axiològic de dones i d'homes, sense el seu conjunt no existeix moral humana digna, tampoc política digna.
En aquest sentit, ha criticat tant Donald Trump i la seua "política del primer i l'únic per als nord-americans", com tots aquells que defensen polítiques "capaces només de cooperar amb els propers, amb la pròpia família o la pròpia comunitat". Totes les persones "estem preparades biològicament per cuidar i cooperar, per dur a accions altruistes i commoure'ns" ha afirmat Cortina, que ha finalitzat reivindicant el respecte a la dignitat aliena i pròpia, la compassió que du al compromís per protegir i emponderar els vulnerables i tenen dignitat i no un simple preu".