08
de març
del
2017
Actualitzat
a les
17:36h
Si es computés en allò que val el treball ara no remunerat que duen a terme les dones en l'àmbit domèstic i de cura de familiars en el PIB de Catalunya, aquest s'incrementaria en gairebé el 25%. Així, el PIB català del 2015, hagués passat dels 215.000 milions d'euros als més de 265.000. Així ho indica l'estudi "Quantificació econòmica el treball domèstic no remunerat a Catalunya. Any 2015" encarregat per la Generalitat, la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Observatori Dona Empresa Economia i presentat recentment.
L'estudi també apunta que, amb una distribució igualitària de les tasques domèstiques, un increment molt semblant, del voltant del 25%, és el que experimentarien els ingressos salarials bruts de les dones pel treball remunerat. La contribució econòmica a la societat de les dones i dels homes és pràcticament la mateixa, però això no està reconegut socialment ni monetària.
Si es considera la carregat total de treball (remunerat + domèstic), la valoració econòmica de la feina realitzada per homes i dones és força equilibrat. Per tant, la contribució econòmica a la societat de les dones i dels homes és la mateixa, però no està reconeguda social ni monetàriament.
Altres conclusions a què arriba l'estudi, pel que fa als usos del temps, és que es perpetua el model tradicional de repartiment de tasques, de manera que l'home treballa més hores fora de casa i la dona treballa més hores dins de casa; i la realització de tasques domèstiques i familiars segueix recaient majoritàriament sobre la població femenina, amb independència de la seva edat, situació laboral, tipus de llar o nivell d'estudis, tot i que el repartiment de les tasques domèstiques és menys desigual entre homes i dones si la dona està ocupada, si té estudis superiors i si no hi ha nens petits a la llar (i al contrari). A aquesta tendència hi contribueix la independència econòmica de la dona.
Per tant, la incorporació de la dona al mercat de treball no l'ha alliberat de les tasques domèstiques, sinó que li comporta fer una doble jornada malgrat que s'està produint una certa tendència al reequilibri en la distribució de les tasques de la llar, que, en qualsevol cas, és molt lenta i encara poc pronunciada. Aquesta càrrega de treball de les dones sovint els representa poder dedicar menys temps a la resta d'activitats personals (estudis, aficions, esport,...).
L'estudi també apunta que, amb una distribució igualitària de les tasques domèstiques, un increment molt semblant, del voltant del 25%, és el que experimentarien els ingressos salarials bruts de les dones pel treball remunerat. La contribució econòmica a la societat de les dones i dels homes és pràcticament la mateixa, però això no està reconegut socialment ni monetària.
Si es considera la carregat total de treball (remunerat + domèstic), la valoració econòmica de la feina realitzada per homes i dones és força equilibrat. Per tant, la contribució econòmica a la societat de les dones i dels homes és la mateixa, però no està reconeguda social ni monetàriament.
Altres conclusions a què arriba l'estudi, pel que fa als usos del temps, és que es perpetua el model tradicional de repartiment de tasques, de manera que l'home treballa més hores fora de casa i la dona treballa més hores dins de casa; i la realització de tasques domèstiques i familiars segueix recaient majoritàriament sobre la població femenina, amb independència de la seva edat, situació laboral, tipus de llar o nivell d'estudis, tot i que el repartiment de les tasques domèstiques és menys desigual entre homes i dones si la dona està ocupada, si té estudis superiors i si no hi ha nens petits a la llar (i al contrari). A aquesta tendència hi contribueix la independència econòmica de la dona.
Per tant, la incorporació de la dona al mercat de treball no l'ha alliberat de les tasques domèstiques, sinó que li comporta fer una doble jornada malgrat que s'està produint una certa tendència al reequilibri en la distribució de les tasques de la llar, que, en qualsevol cas, és molt lenta i encara poc pronunciada. Aquesta càrrega de treball de les dones sovint els representa poder dedicar menys temps a la resta d'activitats personals (estudis, aficions, esport,...).