03
de març
del
2017
Actualitzat
a les
17:44h
El cens de familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista que porta a terme la Generalitat des de l'any 2000 compta ja amb 5.367 inscrits, dels quals 418 són nascuts a la demarcació de Lleida. Del total de persones registrades, prop de 3.000 han pogut obtenir de la Generalitat algun tipus d'informació relacionada amb els seus familiars desapareguts com ara documentació, en alguns casos fins i tot algun objecte personal, mentre en altres se'ls ha pogut comunicar a la fossa on es troba enterrat el seu familiar.
El CAP Onze de Setembre de Lleida ha acollit aquest divendres una nova sessió de proves d'identificació genètica a familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. Les mostres facilitades pels familiars s'aniran contrastant amb aquelles que s'obtinguin de les restes òssies dipositades en les més de 400 fosses documentades a Catalunya, que el Govern preveu anar obrint en els pròxims anys. La voluntat és poder trobar coincidències que possibilitin a les persones inscrites al cens puguin saber finalment on es troben les restes dels seus familiars desapareguts.
Amb l'obtenció d'aquestes mostres i amb les que es vagin obtenint es crearà progressivament la base de dades d'ADN amb què el Laboratori de Genètica de Vall d'Hebron ordenarà i classificarà els perfils genètics dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquestes mostres s'encreuaran posteriorment amb els perfils genètics de les restes òssies de persones desaparegudes, a mesura que es vagin obrint les més 400 fosses comunes documentades arreu de Catalunya, tal com preveu el Govern.
La directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme García, ha posat de relleu el canvi "significatiu" que suposa la posada en marxa del Programa d'Identificació Genètica ja que, a més de traslladar a les persones registrades al cens tota aquella informació que s'ha pogut obtenir dels seus familiars desapareguts com s'havia vingut fent des del 2000, ara es dona un "pas qualitatiu important". En aquest sentit, ha remarcat el compromís del Govern per començar a obrir en els pròxims anys les diferents fosses documentades a Catalunya per tal de dur a terme proves genètiques a les restes que s'hi localitzin, amb l'objectiu de contrastar-les amb les obtingudes de familiars de desapareguts.
García ha reconegut que "fa 80 anys de l'inici de la Guerra Civil i lamentablement portem retard molt gran" i, per això, "no ho podem fer ni en tres mesos ni en un any però l'important és que hi ha voluntat política per tirar-ho endavant des dels tres departaments". "Es farà de manera continuada i rigorosa i amb la voluntat de voler arribar fins al final", ha deixat clar.
El Departament d'Afers Exteriors va presentar aquest gener el Pla de fosses 2017, que permetrà realitzar almenys una quarantena d'actuacions enguany, a tot el territori, per a la recuperació de restes òssies de desapareguts. L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), d'acord amb l'autoritat judicial, serà l'òrgan encarregat de portar a terme les anàlisis antropològiques de restes humanes.
"Lluitaré mentre visqui per saber on està el meu oncle"
Una de les persones que s'ha fet la prova aquest divendres a Lleida és la Maria Carme Brescó, veïna de Claravalls (Urgell). La Carme comenta que des de ben jove va començar, juntament amb la seva mare, a buscar el seu oncle desaparegut mentre prenia part a la Batalla de l'Ebre. L'últim que la família en va saber va ser a través d'una carta que va rebre en què únicament se'ls notificava que "el seu fill ha mort d'un tret al front", cosa que va causar "una desesperació total". La Carme explica que la seva mare, que patia d'Alzheimer, "va morir cridant al seu germà Jaume" i, des d'aleshores, ha seguit ella amb la cerca. En aquest sentit, deixa clar que "mentre visqui lluitaré per trobar l'oncle". "Només que pogués trobar un trosset petit d'os ja estaria contenta, el portaria on estan enterrats els avis i la mare", declara.
"L'esperança mai no es perd"
L'Armand Forcat, veí de Cervera, també ha facilitat mostres genètiques amb la voluntat de poder localitzar algun dia el seu germà. El 10 de gener del 1939 la família en va rebre la darrera carta, que els va enviar des de Tiurana (Noguera), i des de llavors no en van saber res més. Des d'aleshores la família "ha anat fent gestions en cementiris i buscant informació sense èxit en diferents llocs" com ara Bellvís (Pla d'Urgell) –on es va incorporar el seu germà als 18 anys-, a Tiurana, en camps de concentració i fins i tot al Valle de los Caídos i a la Creu Roja, a Suïssa. L'Armand confia que amb les proves d'ADN "potser algun dia, sigui jo o ja la meva filla, poden saber on està enterrat, perquè l'esperança mai es perd". La voluntat de l'Armand seria poder enterrar finalment el seu germà a Cervera.
El CAP Onze de Setembre de Lleida ha acollit aquest divendres una nova sessió de proves d'identificació genètica a familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. Les mostres facilitades pels familiars s'aniran contrastant amb aquelles que s'obtinguin de les restes òssies dipositades en les més de 400 fosses documentades a Catalunya, que el Govern preveu anar obrint en els pròxims anys. La voluntat és poder trobar coincidències que possibilitin a les persones inscrites al cens puguin saber finalment on es troben les restes dels seus familiars desapareguts.
Amb l'obtenció d'aquestes mostres i amb les que es vagin obtenint es crearà progressivament la base de dades d'ADN amb què el Laboratori de Genètica de Vall d'Hebron ordenarà i classificarà els perfils genètics dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquestes mostres s'encreuaran posteriorment amb els perfils genètics de les restes òssies de persones desaparegudes, a mesura que es vagin obrint les més 400 fosses comunes documentades arreu de Catalunya, tal com preveu el Govern.
La directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme García, ha posat de relleu el canvi "significatiu" que suposa la posada en marxa del Programa d'Identificació Genètica ja que, a més de traslladar a les persones registrades al cens tota aquella informació que s'ha pogut obtenir dels seus familiars desapareguts com s'havia vingut fent des del 2000, ara es dona un "pas qualitatiu important". En aquest sentit, ha remarcat el compromís del Govern per començar a obrir en els pròxims anys les diferents fosses documentades a Catalunya per tal de dur a terme proves genètiques a les restes que s'hi localitzin, amb l'objectiu de contrastar-les amb les obtingudes de familiars de desapareguts.
García ha reconegut que "fa 80 anys de l'inici de la Guerra Civil i lamentablement portem retard molt gran" i, per això, "no ho podem fer ni en tres mesos ni en un any però l'important és que hi ha voluntat política per tirar-ho endavant des dels tres departaments". "Es farà de manera continuada i rigorosa i amb la voluntat de voler arribar fins al final", ha deixat clar.
El Departament d'Afers Exteriors va presentar aquest gener el Pla de fosses 2017, que permetrà realitzar almenys una quarantena d'actuacions enguany, a tot el territori, per a la recuperació de restes òssies de desapareguts. L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), d'acord amb l'autoritat judicial, serà l'òrgan encarregat de portar a terme les anàlisis antropològiques de restes humanes.
"Lluitaré mentre visqui per saber on està el meu oncle"
Una de les persones que s'ha fet la prova aquest divendres a Lleida és la Maria Carme Brescó, veïna de Claravalls (Urgell). La Carme comenta que des de ben jove va començar, juntament amb la seva mare, a buscar el seu oncle desaparegut mentre prenia part a la Batalla de l'Ebre. L'últim que la família en va saber va ser a través d'una carta que va rebre en què únicament se'ls notificava que "el seu fill ha mort d'un tret al front", cosa que va causar "una desesperació total". La Carme explica que la seva mare, que patia d'Alzheimer, "va morir cridant al seu germà Jaume" i, des d'aleshores, ha seguit ella amb la cerca. En aquest sentit, deixa clar que "mentre visqui lluitaré per trobar l'oncle". "Només que pogués trobar un trosset petit d'os ja estaria contenta, el portaria on estan enterrats els avis i la mare", declara.
"L'esperança mai no es perd"
L'Armand Forcat, veí de Cervera, també ha facilitat mostres genètiques amb la voluntat de poder localitzar algun dia el seu germà. El 10 de gener del 1939 la família en va rebre la darrera carta, que els va enviar des de Tiurana (Noguera), i des de llavors no en van saber res més. Des d'aleshores la família "ha anat fent gestions en cementiris i buscant informació sense èxit en diferents llocs" com ara Bellvís (Pla d'Urgell) –on es va incorporar el seu germà als 18 anys-, a Tiurana, en camps de concentració i fins i tot al Valle de los Caídos i a la Creu Roja, a Suïssa. L'Armand confia que amb les proves d'ADN "potser algun dia, sigui jo o ja la meva filla, poden saber on està enterrat, perquè l'esperança mai es perd". La voluntat de l'Armand seria poder enterrar finalment el seu germà a Cervera.