28
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
19:01h
Fato és una paraula que a les terres de Lleida es fa servir quan algú vol explicar que en alguna casa, restaurant o festa hi ha molt menjar. "No ens ho acabarem tot això, hi ha molt fato aquí". L'expressió no és estranya pels rodals de Ponent, i s'ha tornat a sentir aquest dimarts a Ponts, el municipi conegut per la festa que pocs nutricionistes recomanarien i on es reparteix una mena d'escudella que es cuina a foc lent en una seixantena d'olles de les quals se'n serveixen unes 12.000 racions.
És el "Ranxo", la tradició centenària que fa reviure l'episodi de dècades enrere quan, just abans de la Quaresma, es donava un plat calent a la gent pobra que no tenia per menjar. Un dia abans, a Ponts es celebrava - i encara es celebra- el Lali Lali, una cercavila pel poble que es feia al ritme d'una cançoneta (d'aquí li ve el nom) i que servia per recollir dels veïns la vianda necessària per omplir les calderes, on s'hi tiren aliments a granel.
La tradició s'ha convertit en cita obligada per la gent del municipi, d'altres pobles de la comarca, de paradistes d'arreu de Catalunya i també per a polítics, que no deixen passar l'ocasió de treure el cap, fer-se fotos i remenar l'olla fumejant enmig d'alguna que altra crítica dels soferts ciutadans, que, estoics aguantant el fum i la calor del foc, afilaven el verb. "Ells sempre els primers, sempre".
De fet, els representants públics, encapçalats pel diputat d'ERC Joan Tardà, han fet un curiós grupet amb la Guàrdia Civil i mossèn Jaume, el rector del poble que recordava en privat i amb certa malícia que, de tota la tropa, ell era qui portava "més legislatures". Les seves maneres d'organitzar el personal l'han convertit de facto en l'organitzador de la festa i en, potser, el primer public relations amb estola que s'ha vist mai a la comarca de la Noguera.
Tots ells han entrat a la zona de les olles, han remenat i ja menjaven quan la resta del poble "lluitava" per fer-se espai i arribar fins a un dels repartidors de Ranxo, que han omplert cassoles i tuppers de tota mida i condició. La guerra ha estat relativament pacífica i el caldo no ha arribat al riu, i no era per falta de litres. No obstant, alguna altra discussió també s'ha vist des de l'altra banda de la brasa. "Tira'l més bé, que n'has tirat la meitat al terra!". Les bronques també han format part de la festivitat, celebrada a Ponts com un dels dies més grans de l'any.
La cap dels cuiners del Ranxo de Ponts, Rosa Boix, diu que s'han cuinat uns 1.500 quilos dels diferents ingredients amb què s'elabora el ranxo: gallines, pollastre, botifarra negra, ceba, porros, pastanaga, carabassa, cigrons, mongetes, patates, cols, tomàquet, pasta de sopa, arròs, aigua i sal. Una de les particularitats d'aquest plat és que s'elabora amb foc a terra de llenya i amb olles d'aram, de manera que aconsegueix un gust peculiar que el fa únic.
Qualsevol lloc ha estat bo per endrapar l'escudella, i el centre del municipi s'ha convertit cap al migdia en un gran restaurant improvisat. La festa ho permetia. Al punt de la primera hora de la tarda, el Ranxo del 2017 ha començat a ser història, però algú ha recordat que a Artesa de Segre celebraven, aquest mateix dimarts, la festa de la matança del porc. La politicada hi ha anat a treure el cap. Ja se sap. Lo fato és lo fato.
És el "Ranxo", la tradició centenària que fa reviure l'episodi de dècades enrere quan, just abans de la Quaresma, es donava un plat calent a la gent pobra que no tenia per menjar. Un dia abans, a Ponts es celebrava - i encara es celebra- el Lali Lali, una cercavila pel poble que es feia al ritme d'una cançoneta (d'aquí li ve el nom) i que servia per recollir dels veïns la vianda necessària per omplir les calderes, on s'hi tiren aliments a granel.
Un veí de Ponts, amb una olla Foto: Àlvar Llobet
La tradició s'ha convertit en cita obligada per la gent del municipi, d'altres pobles de la comarca, de paradistes d'arreu de Catalunya i també per a polítics, que no deixen passar l'ocasió de treure el cap, fer-se fotos i remenar l'olla fumejant enmig d'alguna que altra crítica dels soferts ciutadans, que, estoics aguantant el fum i la calor del foc, afilaven el verb. "Ells sempre els primers, sempre".
De fet, els representants públics, encapçalats pel diputat d'ERC Joan Tardà, han fet un curiós grupet amb la Guàrdia Civil i mossèn Jaume, el rector del poble que recordava en privat i amb certa malícia que, de tota la tropa, ell era qui portava "més legislatures". Les seves maneres d'organitzar el personal l'han convertit de facto en l'organitzador de la festa i en, potser, el primer public relations amb estola que s'ha vist mai a la comarca de la Noguera.
Un guàrdia civil saludant el diputat Joan Tardà Foto: Àlvar Llobet
Tots ells han entrat a la zona de les olles, han remenat i ja menjaven quan la resta del poble "lluitava" per fer-se espai i arribar fins a un dels repartidors de Ranxo, que han omplert cassoles i tuppers de tota mida i condició. La guerra ha estat relativament pacífica i el caldo no ha arribat al riu, i no era per falta de litres. No obstant, alguna altra discussió també s'ha vist des de l'altra banda de la brasa. "Tira'l més bé, que n'has tirat la meitat al terra!". Les bronques també han format part de la festivitat, celebrada a Ponts com un dels dies més grans de l'any.
La cap dels cuiners del Ranxo de Ponts, Rosa Boix, diu que s'han cuinat uns 1.500 quilos dels diferents ingredients amb què s'elabora el ranxo: gallines, pollastre, botifarra negra, ceba, porros, pastanaga, carabassa, cigrons, mongetes, patates, cols, tomàquet, pasta de sopa, arròs, aigua i sal. Una de les particularitats d'aquest plat és que s'elabora amb foc a terra de llenya i amb olles d'aram, de manera que aconsegueix un gust peculiar que el fa únic.
Qualsevol lloc ha estat bo per endrapar l'escudella, i el centre del municipi s'ha convertit cap al migdia en un gran restaurant improvisat. La festa ho permetia. Al punt de la primera hora de la tarda, el Ranxo del 2017 ha començat a ser història, però algú ha recordat que a Artesa de Segre celebraven, aquest mateix dimarts, la festa de la matança del porc. La politicada hi ha anat a treure el cap. Ja se sap. Lo fato és lo fato.
Mossèn Jaume, amb l'estola Foto: Àlvar Llobet