27
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
10:27h
El català i l'aragonès tenen una important presència a Aragó, ja que compten amb parlants arreu de la comunitat i estan presents de forma històrica en 12 de les 33 comarques d'Aragó. Es tracta de dues llengües que existeixen i que són parlades de manera quotidiana per 81.068 ciutadans d'aquesta comunitat.
En el cas del català, la xifra se situa en els 55.531, mentre 83.199 ciutadans declaren entendre aquesta llengua, segons es desprèn de l'informe "L'aragonés y lo catalán en l'actualitat", que es presenta aquest dilluns a la Universitat de Saragossa. Els autors del treball, elaborat des del Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diferents universitats i a partir de les dades del Cens de població i habitatges del 2011 a Aragó, consideren que aquesta realitat social implica un canvi en la perspectiva de les polítiques públiques dirigides cap a les llengües històriques d'Aragó (el català i l'aragonès), ja que "la presència en tot el territori de la comunitat apunta cap a la necessitat de desenvolupar polítiques globals enfocades cap als parlants i els seus drets".
En el cas del català, la xifra se situa en els 55.531, mentre 83.199 ciutadans declaren entendre aquesta llengua, segons es desprèn de l'informe "L'aragonés y lo catalán en l'actualitat", que es presenta aquest dilluns a la Universitat de Saragossa. Els autors del treball, elaborat des del Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diferents universitats i a partir de les dades del Cens de població i habitatges del 2011 a Aragó, consideren que aquesta realitat social implica un canvi en la perspectiva de les polítiques públiques dirigides cap a les llengües històriques d'Aragó (el català i l'aragonès), ja que "la presència en tot el territori de la comunitat apunta cap a la necessitat de desenvolupar polítiques globals enfocades cap als parlants i els seus drets".
L'informe sociolingüístic permet fer una aproximació a la quantitat de parlants d'aquestes dues llengües a Aragó a partir de les dades obtingudes en el Cens del 2011 de població i habitatges a Aragó. El treball ha estat elaborat des del Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diferents universitats com és el cas de Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili); Anchel Reyes (sociòleg); Chabier Gimeno, Juan Pablo Martínez i Miguel Montañés (Universitat de Saragossa) i Pep Espluga (Universitat Autònoma de Barcelona).
L'informe posa de relleu que el català es troba territorialment concentrat a Aragó en un continu territorial que va de nord a sud, des de la zona oriental de la Ribagorça fins al Matarranya, passant per algunes localitats de la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp i el Baix Aragó. Per la seva banda l'aragonès té una diversitat territorial important, focalitzada en una zona de major vitalitat (valls d'Echo, Ansó i Aragüés, algunes localitats de la Galliguera, Panticosa, el Sobrarb i la Ribagorça occidental) i en una zona extensiva de menor vitalitat en la qual es troba la resta de l'Alt Aragó.
Quant al coneixement de les llengües aragonesa i catalana a Aragó, el cens mostra que 81.068 persones (un 6,1% de la població de la comunitat) declaren que parlen aquestes dues llengües, mentre 127.639 (9,6%) reconeixen que les entenen. En el cas del català, 55.531 ciutadans d'Aragó (4,2%) afirmen que parlen aquesta llengua i són 83.199 (6,3) els que afirmen entendre'l. Pel que fa a l'aragonès, 25.556 persones (1,9%) declaren que el parlen, mentre 44.439 (3,3%) asseguren que l'entenen.
Segons destaca l'informe, la població que declara parlar aragonès està masculinitzada, havent-hi més homes que dones que són capaces de parlar aquesta llengua. A més, s'ha detectat que, a les zones d'ús històric de la llengua, "a major edat hi ha més possibilitats de parlar aquesta llengua, augmentant el percentatge de parlants a mesura que la franja d'edat és més alta".
A més, el fet que el cens s'hagi dut a terme al conjunt d'Aragó ha permès als investigadors observar algunes qüestions "inèdites" en l'estudi científic de les llengües d'aquesta comunitat. En primer lloc, "les dues llengües no es focalitzen tan sols al seu territori històric, si no que la seva difusió és general a Aragó".
El cas més palpable és el de Saragossa, amb un volum de parlants en ocasions tan alt com als territoris on és llengua pròpia, amb milers de parlants d'ambdues llengües. A més, han identificat importants nivells de coneixement (persones que entenen o parlen alguna de les dues llengües) en ciutats mitjanes com és el cas de Montsó, Barbastre, Osca o Alcanyís. Per tant, als tradicionals parlants de zones rurals aragoneses, cal sumar-los els parlants urbans d'ambdues llengües, remarca l'informe.
En segon lloc, els investigadors han pogut estudiar la transmissió familiar d'ambdues llengües a Aragó, per tal de conèixer en quina mesura els parlants transmeten el català i l'aragonès als seus fills. "L'aragonès té una situació pitjor que la del català ja que quan interromp la transmissió de la llengua no queda compensada per un altre tipus de transmissions" (com pot ser a través de l'escola o mitjançant altres familiars). Per la seva part, "el català presenta una transmissió estable de la llengua", però les dades segregades per àrees mostren "l'inici d'una tendència que indica pèrdues territorials al nord (Ribagorça i Llitera) i a la zona sud-oest d'Aragó" (Mezquín-Bergantes, els pobles catalanoparlants del Baix Aragó).
Els autors de l'informe defensen "una política lingüística d'impacte"
Les especificitats territorials a la Franja i especialment la situació de l'aragonès, assenyalen, segons els autors de l'informe, "la necessitat d'una política lingüística d'impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques" existents a Aragó. "Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sent especialment necessari consolidar la seva presència a l'escola per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret dels ciutadans a aprendre aragonès i català i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos", segons els investigadors autors de l'informe sociolingüístic.
El cens del 2011 permet conèixer els parlants de català i aragonès a tot Aragó
L'informe 'L'aragonés y lo catalán en l'actualidat' es basa en les dades del Cens del 2011 a Aragó, el primer cens de població i habitatges amb dades sociolingüístiques en aquesta comunitat, ja que l'anterior dut a terme el 1981 no és vàlid metodològicament, segons els autors de l'informe presentat aquest dilluns a Saragossa. El qüestionari censal, a més d'incloure preguntes generals per a tot el territori estatal, també comprenia preguntes de lliure designació per a les diferents comunitats autònomes.
Al 2011, a Aragó s'hi van incloure diferents preguntes de caire sociolingüístic que van permetre, per primera vegada, que es preguntés a tot el territori d'Aragó i no només a les zones d'ús històric de les llengües catalana i aragonesa. Així mateix, els resultats obtinguts també van possibilitar disposar d'una àmplia mostra que permetia analitzar unes dades amb una fiabilitat estadística de major qualitat, amb únicament un 0,33% de marge d'error per a tot Aragó, d'un 1,01% per a la Franja i d'un 0,72% a l'Alt Aragó aragonesòfon .
A l'hora de treballar l'informe els investigadors van comptar amb una exploració preliminar de l'Institut Aragonés d'Estadística (IAEST) sobre la qual van fer una segona exploració més profunda. Si bé les dades de l'IAEST recollien el percentatge i l'estimació poblacional de les persones que declaraven conèixer l'aragonès i català, els investigadors autors d'aquest informe asseguren que han pogut aprofundir en les competències lingüístiques bàsiques, quantificant quants aragonesos declaraven saber parlar, entendre, llegir i escriure el català i l'aragonès.
L'informe posa de relleu que el català es troba territorialment concentrat a Aragó en un continu territorial que va de nord a sud, des de la zona oriental de la Ribagorça fins al Matarranya, passant per algunes localitats de la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp i el Baix Aragó. Per la seva banda l'aragonès té una diversitat territorial important, focalitzada en una zona de major vitalitat (valls d'Echo, Ansó i Aragüés, algunes localitats de la Galliguera, Panticosa, el Sobrarb i la Ribagorça occidental) i en una zona extensiva de menor vitalitat en la qual es troba la resta de l'Alt Aragó.
Quant al coneixement de les llengües aragonesa i catalana a Aragó, el cens mostra que 81.068 persones (un 6,1% de la població de la comunitat) declaren que parlen aquestes dues llengües, mentre 127.639 (9,6%) reconeixen que les entenen. En el cas del català, 55.531 ciutadans d'Aragó (4,2%) afirmen que parlen aquesta llengua i són 83.199 (6,3) els que afirmen entendre'l. Pel que fa a l'aragonès, 25.556 persones (1,9%) declaren que el parlen, mentre 44.439 (3,3%) asseguren que l'entenen.
Segons destaca l'informe, la població que declara parlar aragonès està masculinitzada, havent-hi més homes que dones que són capaces de parlar aquesta llengua. A més, s'ha detectat que, a les zones d'ús històric de la llengua, "a major edat hi ha més possibilitats de parlar aquesta llengua, augmentant el percentatge de parlants a mesura que la franja d'edat és més alta".
A més, el fet que el cens s'hagi dut a terme al conjunt d'Aragó ha permès als investigadors observar algunes qüestions "inèdites" en l'estudi científic de les llengües d'aquesta comunitat. En primer lloc, "les dues llengües no es focalitzen tan sols al seu territori històric, si no que la seva difusió és general a Aragó".
El cas més palpable és el de Saragossa, amb un volum de parlants en ocasions tan alt com als territoris on és llengua pròpia, amb milers de parlants d'ambdues llengües. A més, han identificat importants nivells de coneixement (persones que entenen o parlen alguna de les dues llengües) en ciutats mitjanes com és el cas de Montsó, Barbastre, Osca o Alcanyís. Per tant, als tradicionals parlants de zones rurals aragoneses, cal sumar-los els parlants urbans d'ambdues llengües, remarca l'informe.
En segon lloc, els investigadors han pogut estudiar la transmissió familiar d'ambdues llengües a Aragó, per tal de conèixer en quina mesura els parlants transmeten el català i l'aragonès als seus fills. "L'aragonès té una situació pitjor que la del català ja que quan interromp la transmissió de la llengua no queda compensada per un altre tipus de transmissions" (com pot ser a través de l'escola o mitjançant altres familiars). Per la seva part, "el català presenta una transmissió estable de la llengua", però les dades segregades per àrees mostren "l'inici d'una tendència que indica pèrdues territorials al nord (Ribagorça i Llitera) i a la zona sud-oest d'Aragó" (Mezquín-Bergantes, els pobles catalanoparlants del Baix Aragó).
Els autors de l'informe defensen "una política lingüística d'impacte"
Les especificitats territorials a la Franja i especialment la situació de l'aragonès, assenyalen, segons els autors de l'informe, "la necessitat d'una política lingüística d'impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques" existents a Aragó. "Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sent especialment necessari consolidar la seva presència a l'escola per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret dels ciutadans a aprendre aragonès i català i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos", segons els investigadors autors de l'informe sociolingüístic.
El cens del 2011 permet conèixer els parlants de català i aragonès a tot Aragó
L'informe 'L'aragonés y lo catalán en l'actualidat' es basa en les dades del Cens del 2011 a Aragó, el primer cens de població i habitatges amb dades sociolingüístiques en aquesta comunitat, ja que l'anterior dut a terme el 1981 no és vàlid metodològicament, segons els autors de l'informe presentat aquest dilluns a Saragossa. El qüestionari censal, a més d'incloure preguntes generals per a tot el territori estatal, també comprenia preguntes de lliure designació per a les diferents comunitats autònomes.
Al 2011, a Aragó s'hi van incloure diferents preguntes de caire sociolingüístic que van permetre, per primera vegada, que es preguntés a tot el territori d'Aragó i no només a les zones d'ús històric de les llengües catalana i aragonesa. Així mateix, els resultats obtinguts també van possibilitar disposar d'una àmplia mostra que permetia analitzar unes dades amb una fiabilitat estadística de major qualitat, amb únicament un 0,33% de marge d'error per a tot Aragó, d'un 1,01% per a la Franja i d'un 0,72% a l'Alt Aragó aragonesòfon .
A l'hora de treballar l'informe els investigadors van comptar amb una exploració preliminar de l'Institut Aragonés d'Estadística (IAEST) sobre la qual van fer una segona exploració més profunda. Si bé les dades de l'IAEST recollien el percentatge i l'estimació poblacional de les persones que declaraven conèixer l'aragonès i català, els investigadors autors d'aquest informe asseguren que han pogut aprofundir en les competències lingüístiques bàsiques, quantificant quants aragonesos declaraven saber parlar, entendre, llegir i escriure el català i l'aragonès.