22
de febrer
del
2017
Actualitzat
a la
1:39h
L'Ajuntament de Lleida ha rebut la confirmació del finançament de prop de dos milions d'euros dels fons europeus FEDER per al nou Museu Morera. En concret són 1.968.377 euros per fer que aquest museu d'art contemporani de la ciutat abandoni la seva permanent itinerància per establir-se definitivament a la seu de l'antiga audiència, actualment ocupada per la Regidoria de Serveis Personals.
El projecte contempla la reforma integral d'aquest immoble ubicat a la cèntrica rambla Ferran i està previst que una vegada ho aprovi el Ple, al maig ja es liciti per tal que les obres comencin a la tardor i el nou museu pugui obrir portes al 2019. El conjunt de l'obra que abastarà un total de cinc plantes de l'edifici i planteja un format de museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible, costarà 4,7 MEUR i també s'optarà a ajudes de l'1% Cultural.
El projecte contempla la reforma integral d'aquest immoble ubicat a la cèntrica rambla Ferran i està previst que una vegada ho aprovi el Ple, al maig ja es liciti per tal que les obres comencin a la tardor i el nou museu pugui obrir portes al 2019. El conjunt de l'obra que abastarà un total de cinc plantes de l'edifici i planteja un format de museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible, costarà 4,7 MEUR i també s'optarà a ajudes de l'1% Cultural.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha explicat que la nova seu del Morera ''abastarà diferents dimensions tant des del punt de vista de la rehabilitació arquitectònica de l'edifici històric de l'antiga audiència, com des de la vessant dinamitzadora per recuperar la vitalitat de la Rambla Ferran, com la importància que el museu tingui una seu definitiva per esdevenir una nova centralitat artístic a la ciutat i un atractiu turístic i cultural essencial per a la projecció de Lleida''.
Ros ha assegurat que amb la subvenció dels fons FEDER concedida a la Paeria, juntament amb l'acord amb el conseller de Cultura, Santi Vila, i l'aportació municipal, està garantida la viabilitat econòmica del projecte del Museu d'Art de Lleida, que serà el nou nom amb què es passarà a dir l'equipament. En total, el projecte ascendeix a 4,7 milions d'euros, i també s'optarà a les ajudes de l'1% Cultural que s'obrirà entre els mesos de març i abril, després de rebre fa uns dies el suport del Ministeri de Cultura per presentar el projecte de la nova seu del Museu en la trobada mantinguda a Madrid amb el secretari d'estat de Cultura, Fernando Benzo, i amb el director general de Belles Arts, Luis Lafuente.
El director dels serveis territorials de Cultura, Josep Borrell, ha assegurat que ''aquesta bona notícia el que fa és guanyar temps al temps i, per això, ens hem de felicitar tots''. En aquest sentit, no ha dubtat en qualificar el nou museu ''d'equipament de primer ordre per Lleida, Catalunya i l'Estat''. La tinent d'alcalde de Cultura, Montse Parra, ha posat de relleu que la ciutat ''mereix'' aquest museu i que amb la nova ubicació es tancarà un ''greuge històric''.
El director del museu, Jesús Navarro, ha detallat el calendari que es preveu a partir d'aquest moment i ha dit que el projecte arquitectònic de caràcter executiu estarà enllestit durant el mes de març perquè al mes de maig es pugui presentar la licitació del mateix. Així, a la tardor s'iniciarien les obres que durarien fins al 2018 i es completarien al 2019 amb la implementació museogràfica de l'equipament i la seva inauguració. Navarro s'ha mostrat molt satisfet perquè ''la resolució de FEDER confirma la viabilitat econòmica del projecte''.
Una nova singularitat al museu
La intervenció arquitectònica té per objectiu reconfigurar i reformular l'edifici i projectar una nova fita urbana destacada i equilibrada, cabdal per dotar d'una nova singularitat al Museu. Aquesta intervenció, doncs, configurarà un nou equilibri entre l'edifici i la ciutat, tant en relació a la Rambla Ferran com a la interacció visual amb la Seu Vella. El projecte també planteja una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements indicadors.
Ros ha assegurat que amb la subvenció dels fons FEDER concedida a la Paeria, juntament amb l'acord amb el conseller de Cultura, Santi Vila, i l'aportació municipal, està garantida la viabilitat econòmica del projecte del Museu d'Art de Lleida, que serà el nou nom amb què es passarà a dir l'equipament. En total, el projecte ascendeix a 4,7 milions d'euros, i també s'optarà a les ajudes de l'1% Cultural que s'obrirà entre els mesos de març i abril, després de rebre fa uns dies el suport del Ministeri de Cultura per presentar el projecte de la nova seu del Museu en la trobada mantinguda a Madrid amb el secretari d'estat de Cultura, Fernando Benzo, i amb el director general de Belles Arts, Luis Lafuente.
El director dels serveis territorials de Cultura, Josep Borrell, ha assegurat que ''aquesta bona notícia el que fa és guanyar temps al temps i, per això, ens hem de felicitar tots''. En aquest sentit, no ha dubtat en qualificar el nou museu ''d'equipament de primer ordre per Lleida, Catalunya i l'Estat''. La tinent d'alcalde de Cultura, Montse Parra, ha posat de relleu que la ciutat ''mereix'' aquest museu i que amb la nova ubicació es tancarà un ''greuge històric''.
El director del museu, Jesús Navarro, ha detallat el calendari que es preveu a partir d'aquest moment i ha dit que el projecte arquitectònic de caràcter executiu estarà enllestit durant el mes de març perquè al mes de maig es pugui presentar la licitació del mateix. Així, a la tardor s'iniciarien les obres que durarien fins al 2018 i es completarien al 2019 amb la implementació museogràfica de l'equipament i la seva inauguració. Navarro s'ha mostrat molt satisfet perquè ''la resolució de FEDER confirma la viabilitat econòmica del projecte''.
Una nova singularitat al museu
La intervenció arquitectònica té per objectiu reconfigurar i reformular l'edifici i projectar una nova fita urbana destacada i equilibrada, cabdal per dotar d'una nova singularitat al Museu. Aquesta intervenció, doncs, configurarà un nou equilibri entre l'edifici i la ciutat, tant en relació a la Rambla Ferran com a la interacció visual amb la Seu Vella. El projecte també planteja una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements indicadors.