10
de febrer
del
2017
Actualitzat
a la
13:08h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó al cap d'Arquitectura de la Diputació de Lleida, Melitó Camprubí i Puig, que denuncia l'eliminació de tres llocs de feina al servei que dirigeix. Els fets es remunten al 10 de setembre de 2014, quan el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va signar un decret en què modificava l'adscripció de llocs de treball i eliminava del Servei d'Arquitectura tres llocs de feina; el d'adjunt al servei, el de cap de servei d'Obres Patrimonials i el de delineant i deixava només un treballador al servei, a més de Camprubí.
El mateix decret adscrivia aquests llocs de feina al Servei d'Enginyeria. Camprubí va presentar un recurs al·legant que el president de la Diputació no podia prendre aquesta decisió per decret, sinó que li corresponia al ple, i denunciant que aquesta resolució limitava les actuacions del Servei d'Arquitectura. El jutjat contenciós administratiu 1 de Lleida va sentenciar a favor del treballador el 10 de març de 2016, la Diputació va recórrer la sentència i ara el TSJC ha desestimat el recurs de la corporació i dóna també la raó a Camprubí. La sentència del TSJC és del 24 de gener de 2017 i especifica que la Diputació té trenta dies per recórrer-la al Tribunal Suprem.
La Diputació al·legava que no s'havien alterat les condicions de feina
El mateix decret adscrivia aquests llocs de feina al Servei d'Enginyeria. Camprubí va presentar un recurs al·legant que el president de la Diputació no podia prendre aquesta decisió per decret, sinó que li corresponia al ple, i denunciant que aquesta resolució limitava les actuacions del Servei d'Arquitectura. El jutjat contenciós administratiu 1 de Lleida va sentenciar a favor del treballador el 10 de març de 2016, la Diputació va recórrer la sentència i ara el TSJC ha desestimat el recurs de la corporació i dóna també la raó a Camprubí. La sentència del TSJC és del 24 de gener de 2017 i especifica que la Diputació té trenta dies per recórrer-la al Tribunal Suprem.
La Diputació al·legava que no s'havien alterat les condicions de feina
En el recurs presentat per la Diputació s'al·legava que el treballador no té legitimitat per interposar un recurs en contra de la decisió de Reñé i que el decret 3560/14 no modifica el seu lloc de treball ni suposa una alteració "substancial" de les seves condicions de feina. El denunciant creu en canvi que, amb el decret, es limita la possibilitat d'actuació del Servei d'Arquitectura i que afecta directament sobre les seves funcions.
El decret justificava els canvis amb la finalitat de garantir l'assistència tècnica als municipis i donar resposta a les solucions sobre infraestructures municipals, tant viàries com d'edificacions. El treballador, en canvi, destaca que aquestes modificacions corresponen a un interès il·legítim de l'administració de canviar les funcions de direcció al lloc de feina del denunciant. A més, el cap del Servei d'Arquitectura considera que el president de la Diputació no té competències per dictar la resolució recorreguda.
La sentència del TSJC coincideix amb la sentència de primera instància de Lleida i considera que el treballador sí que té legitimitat per interposar un recurs contra el decret perquè, si no s'anul·la la disposició administrativa, es redueixen les seves facultats professionals i s'anul·la la seva possibilitat real d'actuació ja que ara només li queda un professional adscrit al Servei d'Aquitectura que dirigeix i no quatre com abans. Segons la sentència, tot això pot generar en el treballador una sensació d'aïllament físic i de deficiències en la claredat dels rols i del lideratge.
A més, La sentència obre la possibilitat de, si cal, examinar si l'actuació de la Diputació constitueix una desviació de poder. El TSJC conclou que la decisió presa per decret pel president de la Diputació de Lleida no li corresponia a ell sinó que la competència li correspon al ple de la Diputació.
A través d'un comunicat de premsa, Camprubí considera que la sentència és "important" perquè per primer cop un acte de l'actual president Joan Reñé, ha estat declarat "no conforme a dret en l'àmbit jurídic català". També, afegeix, perquè representa un acte de suport a "l'esforç - ingrat i poc visible - d'alguns funcionaris per tal que les decisions dels governants es facin d'acord a la Llei i per defensar la dignitat i la responsabilitat de la nostra tasca pública al servei de tothom sense imposicions ni represàlies".
El decret justificava els canvis amb la finalitat de garantir l'assistència tècnica als municipis i donar resposta a les solucions sobre infraestructures municipals, tant viàries com d'edificacions. El treballador, en canvi, destaca que aquestes modificacions corresponen a un interès il·legítim de l'administració de canviar les funcions de direcció al lloc de feina del denunciant. A més, el cap del Servei d'Arquitectura considera que el president de la Diputació no té competències per dictar la resolució recorreguda.
La sentència del TSJC coincideix amb la sentència de primera instància de Lleida i considera que el treballador sí que té legitimitat per interposar un recurs contra el decret perquè, si no s'anul·la la disposició administrativa, es redueixen les seves facultats professionals i s'anul·la la seva possibilitat real d'actuació ja que ara només li queda un professional adscrit al Servei d'Aquitectura que dirigeix i no quatre com abans. Segons la sentència, tot això pot generar en el treballador una sensació d'aïllament físic i de deficiències en la claredat dels rols i del lideratge.
A més, La sentència obre la possibilitat de, si cal, examinar si l'actuació de la Diputació constitueix una desviació de poder. El TSJC conclou que la decisió presa per decret pel president de la Diputació de Lleida no li corresponia a ell sinó que la competència li correspon al ple de la Diputació.
A través d'un comunicat de premsa, Camprubí considera que la sentència és "important" perquè per primer cop un acte de l'actual president Joan Reñé, ha estat declarat "no conforme a dret en l'àmbit jurídic català". També, afegeix, perquè representa un acte de suport a "l'esforç - ingrat i poc visible - d'alguns funcionaris per tal que les decisions dels governants es facin d'acord a la Llei i per defensar la dignitat i la responsabilitat de la nostra tasca pública al servei de tothom sense imposicions ni represàlies".