09
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
11:08h
El conseller de Cultura, Santi Vila, ha presentat un escrit al govern d’Aragó en el qual demana la nul·litat de dos acords de govern de la comunitat de l’any 2013. Concretament, es tracta dels acords pels que s’ordenava i autoritzava l’inici d’accions judicials per retornar les pintures murals del MNAC en el seu lloc original, a la sala capitular del Monestir de Vilanova de Sixena. La demanda es basa en una suposada irregularitat en el procediment de cessió de poders de la monja Virginia Calatayud.
Es tracta d'un pas previ a la presentació d’un contenciós administratiu contra el govern d’Aragó reclamant la mateixa nul·litat en cas que no sigui estimat aquest escrit. Si, durant el procediment, la demanda fos estimada quedarien automàticament invalidades totes les resolucions i sentències judicials adoptades pel jutjat número 2 d’Osca.
Es tracta d'un pas previ a la presentació d’un contenciós administratiu contra el govern d’Aragó reclamant la mateixa nul·litat en cas que no sigui estimat aquest escrit. Si, durant el procediment, la demanda fos estimada quedarien automàticament invalidades totes les resolucions i sentències judicials adoptades pel jutjat número 2 d’Osca.
L'escrit de la Generalitat es basa en el fet que el govern d'Aragó va executar una acció judicial després de la cessió de poders notarials l'any 2013 de la monja Virginia Calatayud. Segons es recull en la demanda enviada a l'executiu aragonès, la monja no era representant de la propietat del Monestir de Sixena, sinó que només podia representar al Monestir de Salines d'Añana, del qual n'era priora. Per tant, en el moment d'atorgar-se l'escriptora pública de cessió d'accions, la monja no ostentava cap tipus de poder de representació de la comunitat de religioses ni dels immobles de la seva propietat.
La cessió de les accions a favor del govern de l'Aragó, doncs, que serveix de base per fonamentar l'adopció dels acords del 29 d'agost i 23 de novembre de 2013, s'hauria fet a partir dels poders d'una persona que no tenia la capacitat jurídica per fer-ho, una circumstància que, a l'entendre del Govern, invalidaria els acords.
L'escrit enviat al govern de l'Aragó és el pas previ a la presentació d'un recurs contenciós administratiu contra el mateix executiu en cas que aquest no sigui estimat, amb l'objectiu que la demanda sigui estimada i quedin invalidades les resolucions i sentències judicials adoptades pel jutjat número 2 d'Osca.
Una de les resolucions judicials que més preocupa al Govern és l'execució provisional de sentència referida als frescos murals del MNAC, en la qual el jutjat condemnava el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a lliurar les pintures murals de Sixena.
Antecedents judicials d'un conflicte llarg
Les pintures murals decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre. Patrimoni de la Generalitat les va recuperar i les va portar a Barcelona, on van ser restaurades. El MNAC les té en dipòsit des de l'any 1940 i, des de 1960, estan exposades al públic com una de les grans obres mestres de la col·lecció del museu.
La sentència del juliol passat donava la raó a l'executiu aragonès, que considerava que "legítimament" els béns pertanyen a la congregació de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur "sense cap títol jurídic de propietat".
Precisament, ja en l'escrit, la jutgessa qüestionava l'existència d'un contracte entre les religioses i el MNAC i també que l'arrencada de les pintures fos l'única alternativa per salvar-les. A més, afegia que no constaven que ni les religioses ni la Direcció General de Belles Arts haguessin autoritzat l'extracció de les pintures.
L'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) -catalogat com a Bé d'Interès Cultural i Monument Nacional- , va cedir al govern d'Aragó els drets perquè pogués reclamar l'entrega de les pintures murals originàries de la sala capitular d'aquest monestir mb l'objectiu de "defensar la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès".
La cessió de les accions a favor del govern de l'Aragó, doncs, que serveix de base per fonamentar l'adopció dels acords del 29 d'agost i 23 de novembre de 2013, s'hauria fet a partir dels poders d'una persona que no tenia la capacitat jurídica per fer-ho, una circumstància que, a l'entendre del Govern, invalidaria els acords.
L'escrit enviat al govern de l'Aragó és el pas previ a la presentació d'un recurs contenciós administratiu contra el mateix executiu en cas que aquest no sigui estimat, amb l'objectiu que la demanda sigui estimada i quedin invalidades les resolucions i sentències judicials adoptades pel jutjat número 2 d'Osca.
Una de les resolucions judicials que més preocupa al Govern és l'execució provisional de sentència referida als frescos murals del MNAC, en la qual el jutjat condemnava el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a lliurar les pintures murals de Sixena.
Antecedents judicials d'un conflicte llarg
Les pintures murals decoraven des del segle XII el monestir però un incendi durant la Guerra Civil les va malmetre. Patrimoni de la Generalitat les va recuperar i les va portar a Barcelona, on van ser restaurades. El MNAC les té en dipòsit des de l'any 1940 i, des de 1960, estan exposades al públic com una de les grans obres mestres de la col·lecció del museu.
La sentència del juliol passat donava la raó a l'executiu aragonès, que considerava que "legítimament" els béns pertanyen a la congregació de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, i que se les van endur "sense cap títol jurídic de propietat".
Precisament, ja en l'escrit, la jutgessa qüestionava l'existència d'un contracte entre les religioses i el MNAC i també que l'arrencada de les pintures fos l'única alternativa per salvar-les. A més, afegia que no constaven que ni les religioses ni la Direcció General de Belles Arts haguessin autoritzat l'extracció de les pintures.
L'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, propietari del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) -catalogat com a Bé d'Interès Cultural i Monument Nacional- , va cedir al govern d'Aragó els drets perquè pogués reclamar l'entrega de les pintures murals originàries de la sala capitular d'aquest monestir mb l'objectiu de "defensar la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès".