09
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
12:05h
L’estrès és una resposta física excessiva del cos a causa d'una sobre estimulació de l'entorn i la incapacitat de disminuir l'estat d'alerta. Es tracta d’una resposta que experimentem totes les persones, amb intensitat diferent i que no és perillosa, encara que pot ser molesta.
Un nivell moderat pot resultar adaptatiu, ja que suposa un grau d’activació necessari per enfrontar-se a algunes situacions i/o millorar el rendiment acadèmic, laboral, etc. Però quan és molt freqüent o té un nivell molt elevat, en situacions que no són justificables i que interfereixen de forma habitual en la vida de la persona, és millor consultar un professional.
Les propostes són:
- Realitzar canvis a diferents nivells. Això implica canvis en un mateix, tan a nivell físic (exercici, alimentació, son) com psicològic; canvis amb la feina i canvis amb els altres. És recomanable fer una llista dels canvis concrets que es poden realitzar, tenint en compte que han de ser assolible i sempre en positiu.
- És bo aprendre a compartir responsabilitats. Hi ha persones que tendeixen a assumir-ne massa i no accepten ajuda.
- Convé ser tolerant amb el propi procés de canvi, ja que els canvis no s’esdevenen de cop i requereixen esforç. És important aprendre a esperar.
- Tothom té límits, no podem abastar-ho tot. Això implica tolerar els propis errors i els dels altres. Com que tenim límits, és bàsic prioritzar el que és important per tu i donar-hi més valor, més dedicació.
- Augmentar la tolerància a la frustració: ni les persones ni les situacions són sempre com volem, però malgrat això podem estar-hi moderadament satisfets.
- Aprendre a ser més assertius. L’assertivitat (hipervincle amb l’article d’assertivitat) és la capacitat per defensar els propis drets respectant alhora els dels altres i intentant arribar a acords.
- Aprendre a dir no.
- Competir en moments de diversió, feina i vida en parella o família és ideal per a aquell que vol esgotar-se i perdre’s la millor part de les vivències. Per tant, és millor deixar la competició.
- Prendre iniciativa per millorar la teva situació. La teva actitud activa és fonamental: has de ser autònom quan sigui possible i has de demanar ajuda si et cal. Pots millorar la teva actitud davant de les situacions si et fas un “diàleg intern” al teu favor, et serà molt útil. Prova coses noves i maneres noves d’enfrontar-te als reptes vitals.
- Treballar la tolerància a la incertesa: no es pot saber tot ni es poden controlar les situacions que un està vivint de forma completa. Aclareix les situacions quan sigui possible de fer-ho.
- Saber gaudir i centrar-te en el present, en els “petits moments”. Una bona part de l’ansietat està relacionada a recordar fets del passat o preocupar-se pel futur excessivament.. No et perdis cap oportunitat de divertir-te.
- Valorar el que ets, el que tens, les persones importants... i no el que no ets, el que no tens, etc.
Un nivell moderat pot resultar adaptatiu, ja que suposa un grau d’activació necessari per enfrontar-se a algunes situacions i/o millorar el rendiment acadèmic, laboral, etc. Però quan és molt freqüent o té un nivell molt elevat, en situacions que no són justificables i que interfereixen de forma habitual en la vida de la persona, és millor consultar un professional.
Les propostes són:
- Realitzar canvis a diferents nivells. Això implica canvis en un mateix, tan a nivell físic (exercici, alimentació, son) com psicològic; canvis amb la feina i canvis amb els altres. És recomanable fer una llista dels canvis concrets que es poden realitzar, tenint en compte que han de ser assolible i sempre en positiu.
- És bo aprendre a compartir responsabilitats. Hi ha persones que tendeixen a assumir-ne massa i no accepten ajuda.
- Convé ser tolerant amb el propi procés de canvi, ja que els canvis no s’esdevenen de cop i requereixen esforç. És important aprendre a esperar.
- Tothom té límits, no podem abastar-ho tot. Això implica tolerar els propis errors i els dels altres. Com que tenim límits, és bàsic prioritzar el que és important per tu i donar-hi més valor, més dedicació.
- Augmentar la tolerància a la frustració: ni les persones ni les situacions són sempre com volem, però malgrat això podem estar-hi moderadament satisfets.
- Aprendre a ser més assertius. L’assertivitat (hipervincle amb l’article d’assertivitat) és la capacitat per defensar els propis drets respectant alhora els dels altres i intentant arribar a acords.
- Aprendre a dir no.
- Competir en moments de diversió, feina i vida en parella o família és ideal per a aquell que vol esgotar-se i perdre’s la millor part de les vivències. Per tant, és millor deixar la competició.
- Prendre iniciativa per millorar la teva situació. La teva actitud activa és fonamental: has de ser autònom quan sigui possible i has de demanar ajuda si et cal. Pots millorar la teva actitud davant de les situacions si et fas un “diàleg intern” al teu favor, et serà molt útil. Prova coses noves i maneres noves d’enfrontar-te als reptes vitals.
- Treballar la tolerància a la incertesa: no es pot saber tot ni es poden controlar les situacions que un està vivint de forma completa. Aclareix les situacions quan sigui possible de fer-ho.
- Saber gaudir i centrar-te en el present, en els “petits moments”. Una bona part de l’ansietat està relacionada a recordar fets del passat o preocupar-se pel futur excessivament.. No et perdis cap oportunitat de divertir-te.
- Valorar el que ets, el que tens, les persones importants... i no el que no ets, el que no tens, etc.